divendres, 21 de desembre del 2012

Bon Nadal i Bon Any 2013

Des de l'equip de Brians-1 us volem desitja unes bones festes a tothom!!!



dimecres, 19 de desembre del 2012

Esmorzem o ens manifestem?

Serveis Centrals (DG), Ciutat de la Justícia, Diputació de Barcelona, Tresoreria de la Seguretat Social ...

Esmorzar de cada dimecres/divendres pre-Nadalenc
Serveis Centrals (DG), Ciutat de la Justícia, Diputació de Barcelona, Tresoreria de la Seguretat Social i un llarg etc, etc. reivindiquen cada dimecres i divendres, en forma de manifestació i durant els vint minuts del seu esmorzar, la situació de retallades que patim tots els empleats públics, tant els interins, com els funcionaris de carrera. Als Serveis Centrals (DG) després d'un any... continuen reivindicant-se.

Hem conegut a través del portal ATRI que el proper 27 de desembre s’ordenarà el pagament de la nòmina de desembre i la part de la paga extraordinària del passat mes de juny. 
Independentment que l'Administració de la Generalitat siguin uns irresponsables a l'hora de gestionar les misèries que reben del Govern Central, les retallades que estem patint els empleats són un autèntic espoli per les nostres butxaques, ja que una part important de les nostres retribucions de la nòmina (extra de juny) i de desembre, la tenen ells en el seu poder i generant interessos des de fa sis mesos, a més de l'increment de l'IRPF que al final serà superior a la prevista pel mateix Govern de la Generalitat. 

Segons l'UGT li provoca nàusees i és insultant que un govern que no assumeix les seves responsabilitats i les seves culpabilitats és un govern sense legitimitat. Pensem el mateix que ells, però també ens provoca el mateix que els empleats públics estiguin durant un any reivindicant cada dimecres i divendres el mateix espoli que els senyors de l'UGT i la resta de sindicats diuen, i que no facin, ni hagin fet res de res per a recolzar-los.
Diuen també que: 

"Els hi farem front com a sindicat!!! Denunciant les seves mesures jurídicament, al carrer i on faci falta, per tal d'alliberar a l’empleat d'aquest segrest institucional".

Però senyors de l'UGT, a qui volen enganyar?
Han fet alguna cosa des de que varen començar les retallades?

Encara estem esperant les seves reivindicacions de recolzament i abanderament, si quan van aparèixer va ser perquè estava la TV3 per el mig.

Els únics que han fet alguna cosa per a nosaltres han sigut els senyors de CSI·F i quan hi era el representant que ja no hi és en aquest moments (l'han canviat), això si,  també sense abanderament. Entenem que pot ser perquè no estaven a la taula de negociació com la resta de vostès. CCOO, CATAC, NO SABEM N'HI QUI SÓN.

A tots els sindicats, no se'ls hi cau la cara de vergonya de no fer-hi res de res amb aquest espoli que estem patint, i el que és pitjor, deixar als empleats públics sense recolzament sortint al carrer?




Nòmina del mes de desembre 2012


Només cobrem la nòmina si arribés la bestreta de l'Estat Central.

Xiulada nadalenca als Serveis Centrals

Companyes i companys: 

Ahir es va penjar a ATRI la nota informativa sobre l'abonament de la nòmina del mes de desembre. Se'ns informa que: 
  • L'ordre de pagament s'efectuarà el 27 de desembre "tan bon punt arribi la bestreta mensual que transfereix el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques" 
  • Com a conseqüència de l'abonament del 2,5% anual no pagat el mes de juny, augmentarà la base imposable i el percentatge de retenció de l'IRPF es veurà modificat a l'alça en alguns casos. 
Quin tipus de broma és aquesta? Quants de nosaltres no podrem realitzar els àpats d'aquestes festes nadalenques? No diem a un restaurant, diem a casa, amb la família. No ens donen la part del nostre sou que és complementa al mes de desembre (allò que tots en diuen la paga) però, precisament per treure'ns la part del sou el mes de juny, ara molts de nosaltres haurem de pagar més de IRPF en una nòmina retallada i sense paga! 


Fins a quin punt estem disposats a aguantar? Fins a quin punt continuarem empassant-nos els abusos de poder? 

NOTA INFORMATIVA SOBRE L’ABONAMENT DE LA NÒMINA DEL MES DE DESEMBRE 2012 (18.12.2012) 

Nòmina del mes de desembre 

En compliment de l'Acord del Govern GOV/78/2012, de 24 de juliol, d'adequació de les mesures de reducció retributives, en la nòmina d'aquest mes de desembre de 2012 consten de forma generalitzada els següents conceptes: 
  1. Els havers corresponents al mes de desembre de 2012. 
  2. L'abonament de l'import de les reduccions retributives aplicades al mes de juny (reduccions efectuades segons l'Acord del Govern de 28 de febrer de 2012, i el de 29 de maig de 2012). 

Data de pagament 

El pagament de les nòmines s'ordenarà el 27 de desembre de 2012, tan bon punt arribi la bestreta mensual que transfereix el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. 

Impacte de l'IRPF 

Aquest any s'han produït dos canvis normatius que han afectat la base imposable anual dels treballadors públics. Un primer canvi, introduït pel Govern de Catalunya, que reduïa el sou anual en un 5% i que es va reflectir en una primera disminució d'un 2,5% aplicada a la paga extraordinària del mes de juny. I un segon canvi del govern central, que suprimia la paga extraordinària de Nadal. 

Amb la reducció salarial aplicada el mes de juny sobre la paga extra i la conseqüent disminució de la base imposable anual, el percentatge de la retenció de l'IRPF es va reduir en alguns casos. Això es deu al canvi de tram en l'escala de retenció de l'IRPF. El mateix va succeir el mes de juliol quan, d'acord amb la normativa estatal, es va suprimir el càlcul de la paga extraordinària de desembre. L'impacte d'aquests dos canvis sobre la base imposable es va mantenir durant els mesos de juliol, agost, setembre, octubre i novembre. 

Aquest mes de desembre, com a conseqüència de l'abonament del 2,5% anual no pagat el mes de juny, augmentarà la base imposable i, per tant, el percentatge de retenció es veurà modificat a l'alça en alguns casos. 

Les persones interessades poden consultar l'IRPF que els correspon dins l'apartat de Retribucions del portal ATRI, on consta l'evolució del percentatge de l'IRPF d'aquest any. Així mateix, també es pot consultar el rebut de nòmina, que a partir del proper divendres estarà disponible al portal ATRI. 

Altres situacions 

L'Acord de Govern esmentat estableix que la reducció realitzada a les retribucions anuals hauria de ser per un import mínim equivalent a un 5% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant l'any 2012. 

Segons el sindicat UGT, es poden donar els supòsits següents : 
  • que la supressió de la paga extraordinària de desembre suposi una reducció inferior al 5% de les retribucions anuals. En aquest cas, es reduirà l'import equivalent a la diferència entre el percentatge reduït al mes de juny i l'esmentat 5%. Això pot succeir en el cas que la prestació de serveis realitzada durant l'any 2012 hagi estat interrompuda en el temps o en casos de personal laboral d'acord amb les seves condicions retributives específiques. 
  • no es va fer cap reducció al juny i la paga extraordinària és inferior al 5%. En aquest cas s'ha de procedir a fer una reducció d'un import fins arribar al 5%. Aquest supòsit es dóna quan la reducció corresponent al mes de juny no es va poder formalitzar atès que la incorporació de les persones va ser posterior, per exemple. 

Barcelona, 19 de desembre de 2012


Tens padrins?

Subvencions a entitats jurídiques sense ànim de lucre vinculades a partits polítics amb representació parlamentària.





Font: DOGC


Los «socios» de Oriol Pujol plantearon privatizar cárceles y entrar en el negocio

Sabían que Artur Mas preparaba medidas privatizadoras para las prisiones catalanas?



Oriol Pujol en el Congreso Nacional de CDC
INÉS BAUCELLS

La trama empresarial desarticulada por agentes de la Agencia Tributaria y dos juzgados de Lugo y Barcelona mostraba una gran voracidad en todos aquellos negocios que dependen de las concesiones administrativas, como las estaciones de ITV o la distribución de medicamentos a la sanidad pública. Pero a uno de los detenidos el pasado marzo se le ocurrió una nueva vía de negocio: la privatización de las cárceles. Se trata de Sergi Alsina, amigo y compañero de clase de Oriol Pujol y socio de su esposa, Anna Vidal, que formaba parte del consejo de administración de una de las sociedades del empresario, Alta Partners, a la que también le giraba facturas.

En una conversación telefónica el 10 de febrero de 2011, Alsina le plantea a su socio Sergi Pastor, también imputado, la posibilidad de entrar en el negocio de las cárceles a través de concesiones públicas. Alsina había recibido un «soplo» y se puso manos a la obra. Estaba muy bien informado, ya que justo un año después de esta conversación, el consejero de Interior de la Generalitat de Cataluña, Felip Puig, anunció en rueda de prensa que su departamento estaba estudiando introducir medidas privatizadoras en la gestión de las cárceles (Cataluña tiene transferidas todas las competencias del Estado en lo que se refiere a prisiones). El primer paso sería encargar a la seguridad privada las tareas de vigilancia del perímetro de las cárceles catalanas, y así «liberar» a los agentes de los Mossos d’Esquadra que hasta ese momento se encargaban de ello.

«Privadas como en EEUU»

Pero Alsina iba más allá y quería tomar posiciones, gracias a su fluida relación con el secretario general del Convergencia, de cara a una posible privatización completa de la gestión de las cárceles. El empresario, acusado de tráfico de influencias, le dijo a su socio, en una conversación de unos cinco minutos, que «hay modelos en otros países, en Estados Unidos sobre todo» donde «las cárceles se han convertido en concesiones». Alsina no creía que la completa privatización fuera cercana en el tiempo, pero confesó a su socio: «Yo sí que sé que Cataluña es uno de los que va por delante», tal y como le daría la razón el «conseller» Puig unos días después. Alsina creía que las cárceles se pueden privatizar, como ocurrió con «las funerarias aquí», y que alguien tendría que gestionar ese «paquete llave en mano». Su socio Sergi Pastor no tenía información en ese momento, pero se comprometió a buscarla. Por su parte, el amigo de Oriol Pujol le dijo que él también investigará «un poco más».

La especialidad de Alsina y Pastor, a los que la juez también los acusa de falsedad documental, delito contra la hacienda pública y malversación, consistía en lograr concesiones administrativas y ofrecérsela a un socio capitalista a cambio de una parte del negocio. Así lo planearon para las ITV. De hecho, tenían varios candidatos y daban por hecho que eran ellos los que adjudicarían la concesión, amañando el concurso público. En otra intervención telefónica, Pastor le dice a Alsina: «Si llega el concurso y el tono es malo, que no va bien, que te quieren enredar o lo que sea, pues nada, no hay problema, se le adjudica a otro y ya está».

Las grabaciones del sumario

El 10 de febrero de 2011, a las 12 y 18 minutos del mediodía, Sergi Pastor llama a su socio Sergi Alsina (juntos forman el núcleo de la trama corrupta). Los empresarios detenidos el pasado marzo finiquitan en unos segundos el primer asunto: Alsina va a enviar a Pastor por correo electrónico el orden del día de una reunión que tienen con la multinacional alemana a la que le ofrecieron una concesión pública para montar una estación de ITV. Solventado esto, aparece un uevo negocio en el horizonte:

- Sergio Alsina: Y después otro punto que me han comentado, que no sé si tú debes conocer, el tema de las cárceles, ¿eh?

- Sergio Pastor: Sí.

- S.A.: Parece que hay modelos en otros países, en Estados Unidos sobre todo, que las cárceles se han convertido en concesiones.

- S.P.: Sí, es verdad, es así.

- S.A.: Y que, como las funerarias aquí, al final acaban siendo privadas y tienes a alguien que gestiona el paquete «llave en mano». ¿Es un sector que tú conozcas? Yo aquí en Cataluña no sé exactamente cómo funciona, sí que sé que Cataluña es uno de los que va por delante, pero tampoco creo yo que haya dado este paso a la privatización, ¿no?

- S.P.: No que yo sepa, no te lo sabría decir, pero se podría buscar, pero no te lo puedo decir en este momento.

- S.A.: ¿No lo conoces tú? ¿No has tenido ningún input de este servicio?

- S.P.: No, no, no te puedo… En este aspecto no te puedo decir nada.

- S.A.: Bueno, pues déjame, que busco a ver si investigo un poco más.

Font: abc.es



dijous, 13 de desembre del 2012

El Govern admet xinxes i rates prop de la infermeria de la Model

Presons en suspens 

Barcelona-

La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, va admetre ahir que no hi ha data per al trasllat de la presó Model on aquest estiu van aparèixer xinxes i rates. Fa molts anys que es parla de la cloenda d'aquesta presó, que està obsoleta i massificada, a inicis d'aquesta legislatura el Govern va anunciar la possibilitat de moure-la a la Zona Franca. «Hi ha tantes obres per pagar, que posar-se de nou donada la situació, no és el més recomanable», va reconèixer ahir la consellera. 

Les declaracions de la consellera van arribar després de que el diari LA RAZÓN denunciés la presència de rates i xinxes en la Model, fet que posa de relleu les pèssimes condicions a nivell arquitectònic i de salubritat d'una presó que està situada al centre de Barcelona, ​​en ple districte de l'Eixample. «Les rates que van aparèixer aquest estiu mai es van veure en l'interior dels edificis, encara que sí ho van fer en un parterre d'uns 50 metres que va del jardí a la infermeria del centre», va assenyalar ahir. 

Respecte a la renovació o trasllat de les presons, la consellera ha assegurat que el Govern ha de pagar uns 2.000 milions d'euros fins l'any 2040 per la construcció de diverses presons a tot Catalunya, que, segons ella, es van fer «sense planificar" en l'època del tripartit. Va reiterar que «no és raonable posar en marxa noves obres mentre la situació econòmica no millori i amb tants projectes per pagar». 

Fernández Bozal va afegir que amb la situació de crisi econòmica "els esforços de contenció continuaran», de manera que les esperades obres de substitució de la Model s'hauran de postergar, de moment. 

Aquesta presó, des dels anys 80, està massificada, albergant molts més presos dels que permet la seva capacitat, però el problema és que les instal·lacions cada vegada van a pitjor, segons els sindicats. No obstant això, la consellera ha insistit que la situació "ha millorat, ara hi ha uns 1.600 presos ingressats, quan havien arribat a ser 1.900». La capacitat de la presó és per a uns mil interns. 

La intenció de la conselleria era la de traslladar a aquest nou centre penitenciari de la Zona Franca a tots els presos preventius que ara són a les presons de Barcelona. 

TARRAGONA 

La nova presó de Tarragona, que estarà situada al municipi del Catllar, no serà una realitat fins al 2013, tot i que havia d'estar finalitzada el 2011. Tindrà capacitat per a 750 presos, amb mòduls per a joves i dones. La seva funció serà semblant a la del futur centre de la Zona Franca respecte a la Model, és a dir substituir la saturada i obsoleta presó de Tarragona. Un altre obstacle per a la seva posada en marxa és l'oposició dels veïns del Catllar. 

FIGUERES 

Les obres de la presó de Puig de les Basses, a prop de Figueres (Girona), van acabar a finals de 2010, però la presó encara no funciona. La seva obertura s'ha ajornat en diverses ocasions, tenint en compte que la seva inauguració estava prevista per al gener d'aquest any. Segons la conselleria de Justícia, es van trobar amb un centre inacabat, en què faltaven alguns serveis bàsics. Ha suposat una inversió de 108 milions d'euros, i tindrà capacitat per a 1.000 interns.

Font: Joan Planes

PP, PSOE y UPyD rechazan revisar la política penitenciaria

PP, el PSOE y UPyD han rechazado este miércoles, en el Congreso, la propuesta de Amaiur para someter a revisión la política penitenciaria. 

Arreina trató de plantear un debate general sobre las prisiones en España y los 70.000 reclusos allí confinados. En su propuesta instaba al Gobierno a preparar un Libro Blanco del sistema penitenciario español. 

El PP, el PSOE y UPyD coincidieron este miércoles en rechazar en el Congreso una propuesta de Amaiur para someter a revisión la política penitenciaria pues, además de defender el modelo vigente como respetuoso con los derechos humanos, reprochan a la coalición abertzale su actitud hacia la banda terrorista ETA y sus presos. 

La moción fue defendida ante el Pleno del Congreso por Rafael Larreina, procedente de Eusko Alkartasuna (EA) y que había interpelado al ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, en la anterior sesión plenaria. 

Tanto en la interpelación como en la moción, Larreina trató de plantear un debate general sobre las prisiones en España y los 70.000 reclusos allí confinados, evitando focalizarlo en la situación de los presos de ETA. De hecho, su propuesta se limitaba a instar al Gobierno a preparar un Libro Blanco del sistema penitenciario español, con la participación de todas las Administraciones y de los colectivos sociales de apoyo a los presos. 

Eso sí, en su intervención habló de que en las cárceles españolas “prima el castigo” sobre la reinserción y se refirió a los delincuentes convictos como “presos sociales”, avalando así el concepto de presos políticos que el entorno de ETA utiliza para definir a los condenados por terrorismo. 

Igual que hace unas semanas el ministro del Interior desvió el debate hacia ETA, este miércoles han sido los portavoces de PP, PSOE y UPyD los que han reprochado a Amaiur sus vínculos con los presos terroristas, habida cuenta de que la coalición integra en su seno a los herederos de la ilegalizada Batasuna. 

“UN SARCASMO” 

Conrado Escobar, del PP, considera que la propuesta de Amaiur es “un sarcasmo” cuando esta coalición no acaba de rechazar con firme la violencia etarra, calla cuando los presos de ETA rechazan la reinserción y no pide perdón por el daño causado por los terroristas. 

“No es el Estado quien tiene que revisar su modelo penitenciario sino la banda terrorista quien debe disolverse sin ninguna condición, proclamó. España no necesita un Libro Blanco sobre las prisiones, sino que ustedes rellenen un libro que tienen en blanco”. 

También el socialista Pedro Muñoz rechazó la revisión pedida por Amaiur pues considera que España cuenta con un “buen sistema penitenciario”, sustentado en los derechos de las personas consagrados en la Constitución, y resulta “injusto” ponerlo en cuestión con apreciaciones “falsas”. 

Tras reprochar a Amaiur su actitud en casos como el del secuestrador de Ortega Lara, resumió el voto en contra del PSOE por que no está de acuerdo con “lo que dicen, lo que no dicen y lo que envuelven”. 

Más crítico fue el portavoz de UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, quien considera que lo que más llama la atención de la propuesta de Amaiur es “lo que no dice”, pero también importa “quien lo dice”. “Podemos hablar de legalizar algunas drogas, pero no si quien lo propusiera fuera la mafia y o el cartel de Medellín”, ironizó. 

LOS ZULOS, ENSAYOS DE CÁRCELES VASCAS 

A su juicio, lo que en realidad busca la coalición abertzale es “legitimar el cuento de ETA de que sus presos son víctimas”, lo que supone “una tomadura de pelo” y “una ofensa”. También se burló de la pretensión de Amaiur de asumir la gestión de las cárceles vascas: “Imagino que los zulos son un ensayo previo”, bromeó, instando a la coalición a empezar por condenar el terrorismo y el secuestro de Ortega Lara: “Y luego les creeremos”, añadió. 

Ante estos ataques, el diputado de EA pidió la palabra para tratar de dejar claro que “Amaiur no es ETA ni ha sido nunca ETA”. “No podemos admitir esa equiparación por parte de nadie, añadió. Pido por favor que no se mezcle una cosa con otra. Somos muchos los que hemos tenido una trayectoria intachable”.

“Lo que subrayo es que sigue estando pendiente por parte de Amaiur exigir la disolución incondicional de la banda terrorista ETA, le replicó Conrado Escobar. Eso no lo hemos escuchado, y que ustedes digan alto y claro que lamentan el dolor causado por la banda terrorista ETA. Cualquier otra interpretación es falsa”. 

La propuesta de Amaiur sí recabó el apoyo del PNV, aunque también nota ausencias en el texto, y sumó asimismo a la Izquierda Plural, cuyo portavoz, Ricardo Sixto, de IU, se quejó de que sea más quién dice las cosas que las cosas que se dicen. “Adelanto nuestro apoyo porque estamos de acuerdo en una propuesta trazada en términos tan amplios”, comentó. 

Por contra, CiU optó por la abstención recordando que Cataluña tiene asumida las competencias en materia penitenciaria por lo que, diseñar desde el Gobierno una Libro Blanco, podría derivar en medidas de armonización que no ve necesarias. Eso sí, pidió traspasar esa gestión también a Euskadi. 

Font: entrecancelas/teinteresa.es



No a la privatització de la sanitat pública!

Els nostres actuals dirigents (Govern central i autonòmic) projecten privatitzar la sanitat pública i per ¡ENRIQUIR-SE!
La tàctica és demostrar que el sistema públic no funciona i així posar en mans del sector privat els hospitals, els mitjans terapèutics i tot el sistema actual sanitari.

Per posar un exemple-les retallades han suposat que a l'hospital de Guadalajara una ressonància magnètica hagi passat d'una llista d'espera de 18 dies, a 250 dies i si necessitem fer-nos aquesta ressonància cal anar a una CLÍNICA PRIVADA . 
Qui està darrere de tot això? Entre altres coses, l'empresa "CAPIO SANIDAD".

A la Comunitat de Castella - La Manxa, estan a punt de privatització 4 hospitals públics, amb l'excusa de no ser rendibles (¿...?!). DES DE QUAN L'ATENCIÓ DE LA SALUT ES MESURA PER CRITERIS ECONOMISTES?
Es podran aplicar mesures de contenció de la despesa, de qualitat del servei, però mai es podrà dir que un hospital és com una fàbrica de rentadores. Sembla que "CAPIO SANIDAD" serà l'empresa privada de gestió sanitària a la qual es regalaran als quatre hospitals públics.

RODRIGO RATO (EX-president de Bankia i anterior sots-president segon del govern de l'AZNAR) a través de Bankia també té interessos i accions a Capio, cosa que no és il·legal, però ... quina casualitat! No?
IGNASI LÓPEZ DEL FERRO, marit de María Dolores de Cospedal (presidenta de Castella - La Manxa i secretària general del PP), es dedica a moltes 'activitats' empresarials (), però, oh! ... Sorpresa! ... També gestiona hospitals. 
El conseller de Sanitat i Afers Socials de la Junta de Comunitat de Castella-la Manxa JOSE IGNACIO ECHÁNIZ és germà de TERESA ECHÁNIZ SALGADO, sots-directora de recerca de CAPIO SANIDAD. Quina casualitat! Ara ja tenim clar perquè Capio es portarà els hospitals de la regió. 

Mira en els vocals del Patronat CONF.I.A.S.: 

La veritat és que Capio ja controla bona part de la sanitat pública d'aquest país. Per qui no sàpiga que és Capio Sanidad: 

Més a prop, al Departament d'Elx - Crevillent gestionat de forma privada per RIBERA SALUT, que és el principal concessionari de la Comunitat Valenciana, participa ja en la gestió dels hospitals d'Alzira, Manises, Torrevieja, Elx i Dénia. Els accionistes de Ribera Salut (Bankia i CAM), es troben en procés de negociació amb la multinacional sanitària Capio per vendre-li la propietat. El procés es troba en fase de negociació del preu definitiu de l'operació i la fórmula de finançament. 
Capio, té els ulls posats en aquests concursos, però també en d'altres que puguin sorgir en la Comunitat Valenciana. 
Però la multinacional no és l'única interessada a aprofundir en el negoci de la gestió de la sanitat pública. ATITLÁN, el fons d'inversió que dirigeix ​​ROBERTO SÈGOL (gendre del president de Mercadona JUAN ROIG), no ha renunciat a entrar en un mercat que li permetria diversificar la seva activitat. 

Com és possible que una cosa que no n'és "rendible" s'ho estiguin disputant? 
Què hi ha darrere de tot això? 
Sembla clar que l'objectiu és carregar-se el sistema universal, públic i gratuït que tenim. 

També estan les fórmules de finançament públic-privada i les concessions d'obra pública, és a dir, el finançament, la gestió (en alguns casos la prestació de serveis) va a càrrec de consorcis integrats d'empreses constructores (aixequen els edificis), entitats bancàries (avancen els diners) i asseguradores (gestionen els serveis), una vegada lliurat el centre (edifici), l'administració (és a dir, tots) paguem un cànon anual per 20-30 anys, com si fos un contracte de serveis, que es paga a càrrec de la despesa corrent dels pressupostos (no al capítol d'inversions), de manera que no computa com a deute públic, tot i que el cost dels centres (endeutament real) es multiplica sobre el cost real dels mateixos, com s'ha comprovat on s'ha implantat aquest sistema. 

Això és el que estan fent amb la nostra sanitat. 

No a la privatització de la sanitat pública!


dimecres, 12 de desembre del 2012

La nostra DG no deixa de sorprendre'ns dia a dia

Mala fe o incompetència?

Per més que intentis imaginar, mai saps fins on pot arribar el nivell de incopentencia o-en el pitjor dels casos-mala fe. S'han inventat un original mètode per poder identificar els funcionaris que pretenen accedir al seu lloc de treball.
Si no portes el carnet professional identificatiu amb la teva foto i NIP, se'ls ha ocorregut la brillant idea que sigui el company de la porta o accessos qui procedeixi a identificar-lo. Ja no n'hi haurà prou amb presentar algun document oficial (DNI, carnet de conduir ...) i demanar la corresponent autorització a la direcció del centre perquè et deixin passar a treballar.

Què han ideat aquestes ments maquiavèl·liques i privilegiades?

Molt fàcil recórrer al SIPC, on figurarà una bonica foto teva a color, tu nombre de NIP, horari genèric de treball (GSI, GAM ...) i-aquí ve la gran sorpresa-NOM I COGNOMS DEL FUNCIONARI.

Se'ns plantegen una sèrie de dubtes raonables:
  1. A AQUESTA INFORMACIÓ CONFIDENCIAL, QUI TINDRÀ ACCÉS? Dependrà de la bona o mala voluntat de cada director del centre. En el cas del meu centre tindran accés NOMÉS (?) la direcció, els caps de serveis i-aquí ve la bomba-tots els funcionaris assignats al segon accés (uns 16 companys). En altres centres, el director discriminarà què funcionaris tindran accés a aquesta informació de cara a identificar-nos. És a dir, que en el millor dels casos, tenint en compte que hi ha 14 centres a Catalunya tranquil · lament poden superar el centenar de funcionaris que podran saber el teu nom i cognoms. Això sí, gràcies per ser tan magnànims, només podran visualitzar amb vista a efectes d'identificació dels funcionaris i no per "pura diversió".
  2. QUI FIGURARÀ EN AQUESTA BRILLANT BASE DE DADES? Aquí estan tots els funcionaris i professionals de totes les presons (incloent als interins cessats?). És a dir, que alguns companys des del meu centre podrien accedir a saber els cognoms d'altres funcionaris de la resta de presons catalanes.
  3. ES PODEN IMPRIMIR O COPIAR AQUESTES DADES CONFIDENCIALS? Encara que en l'ordre especifica que queda vetat IMPRIMIR, COPIAR, REGISTRAR, etc aquestes dades SÍ QUE ES PODEN IMPRIMIR I FINS I TOT COPIAR EN ALTRES DISPOSITIUS PERSONALS. Confiem en la gran professionalitat dels companys, però i si a algu li dóna la "bogeria" de penjar totes les nostres dades a internet? Que bonic seria veure la nostra cara, nom i cognoms penjats a Facebook o qualsevol xarxa social, oi?.
Creiem que aquesta normativa de la DG i el seu posterior desenvolupament de la direcció de cada centre VULNERA CLARAMENT LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS.

S'ha informat al director de  C.P. QC Joves que es procediria a informar als serveis jurídics d'ACAIP perquè estudiïn el tema.


Font: Secció sindical d'ACAIP a C.P. Quatre Camins Joves

dimarts, 11 de desembre del 2012

Lledoners i el running

Increïble 

La Generalitat de Catalunya posa a la seva disposició el centre penitenciari de Lledoners per a una prova de running amb ànim de lucre. Mentrestant seus treballadors no percebran la paga extra corresponent a Nadal.


 
Fisherman´s Friend Con ETERNAL RUNNING® LA ROCA from Fisherman's Friend Con Eternal R on Vimeo.



dilluns, 10 de desembre del 2012

Les presons es buiden d'estrangers

Les presons es buiden d'estrangers


Les presons situades a Aragó estan tenint uns nivells d'ocupació anteriors a la crisi. Actualment hi ha 2.257 presos en les tres presons aragoneses (Zuera, Daroca i Terol), quan el 2006 havia 2.326 i fa dos anys arribaven els 2.600 reclusos. No és una variable que es pugui interpretar com una disminució de la delinqüència, sinó el resultat de l'aplicació de la reforma penal que permet la deportació dels condemnats estrangers a determinades penes menors, entre altres supòsits. 
L'aplicació de la llei permet al mateix temps reduir la població reclusa en els penals a guarismes per als que estan concebuts, allunyant-se de la massificació a la qual estaven abocats. 
En tot cas, la doctrina no evita que la població reclusa a Espanya sigui de les més nombroses d'Europa.

Font: 08/12/2012-elperiodicodearagon.com


diumenge, 9 de desembre del 2012

AGRESSIÓ A UN FUNCIONARI

CP QUATRE CAMINS : 
AGRESSIÓ A FUNCIONARI AL MR-4

A migdia del 29 de novembre, es va produir una greu agressió a un company. Els fets van ocórrer al MR-4, a l'hora de pujada de cel·les quan el company que era a la primera planta del mòdul va cridar l'atenció a un intern que anava pidolant per diferents cel·les, i li va ordenar que anés a la seva cel·la. L'intern va accedir inicialment  però al poc temps va sortir de la cel·la amb el pal de l'escombra partit en dos i va començar directament a agredir al funcionari. Gracies a la ràpida reacció del company en repel·lir l'escomesa violenta de l'intern i gràcies a l'ajut d'altres interns, l'agressió va ser repel·lida i l'intern immobilitzat, amb la posterior arribada de més companys. 

El fet no passaria de greu si no fos perquè l'intern agressor té antecedents de salvatges agressions a funcionaris (per les quals ha estat condemnat) i un ampli historial de conflictes violents. A més, ens podríem plantejar quin hagués estat el resultat, si aquests fets haguessin ocorregut a un departament on la predisposició dels altres interns no hagués estat tan civilitzada.

Volem recordar que cada cop tenim menys mitjans per treballar, la situació als centres esdevé cada cop més tensa degut al gran nombre de retallades, tant humanes com materials, i en un lloc de treball com el nostre un conflicte puntual pot generar situacions que ningú volem recordar.

També felicitar a tots els companys implicats en la resolució del conflicte i desitgem l'òptima recuperació del company agredit, qui posteriorment va ser atès pels serveis mèdics del centre, havent de ser derivat a la MÚTUA ASEPEYO, degut a les contusions de diversa consideració sofertes.

Exigim a la direcció del centre que prengui totes les mesures de seguretat necessàries per tal d'evitar que l'intern en concret persisteixi en la seva conducta i poder evitar més situacions com las que sol ocasionar. Així mateix també exigim que es faci tot el possible per millorar les mancances en temes de seguretat que tristament estem patint (manca de ràdio-transmissors i d'altres temes dels que no en farem esment per qüestions de seguretat).


La Roca del Vallès, 30 de novembre de 2012

Els dies d'A/P es podran gaudir per hores

AMPLIACIÓ DEL TERMINI DE GAUDIMENT DELS DIES D’ASSUMPTES PROPIS DEL 2012 A TOT L’ANY 2013

ELS DIES D’ASSUMPTES PERSONALS ES PODRAN GAUDIR PER HORES

A continuació us relacionem les propostes:
  • Possibilitat de gaudir els 3 dies d'assumptes personals per hores i que aquests dies siguin equivalents a 25 hores (si els 6 dies que anteriorment suposaven 50 hores, entenem que ara haurien d'ésser la meitat).
  • Ampliació del dret a gaudir els dies d'assumptes personals generats al 2012 durant tot l’any 2013, en lloc de la limitació actual al 15 de gener o, excepcionalment, fins al 30.
  • Gaudiment de 7 dies de les vacances de manera independent.
  • Que els dissabtes no computin, com passa ara, quan es demanen permisos que donen dret a més d'un dia laborable i que s’han de gaudir, obligatòriament, de forma continuada (per exemple, malaltia greu d'un familiar que comença un divendres).
  • Poder gaudir de fins a 6 dies lliures l’any, recuperant les hores, prèviament o amb posterioritat al seu gaudiment.
  • Eliminar el mínim de 10 dies en el gaudiment de la llicència sense retribució. Demanem que es puguin gaudir d'un en un.
L’Administració únicament ha acceptat dues propostes:
  1. Els 3 dies d'assumptes personals que disposarem al 2013 es podran gaudir per hores amb una equivalència de 25 hores.
  2. L’Administració ha admès l’ampliació del termini de gaudiment dels dies que restin d'assumptes personals del 2012 durant tot l’any 2013.
Respecte de la resta de punts, l’Administració manifesta no poder donar resposta amb la peregrina excusa que serien mesures que requeririen modificacions legislatives i que ara mateix no està constituït el nou Parlament.

D’altra banda, la devolució de la part de la paga extraordinària de juny que se'ns va arrabassar i respecte a la regularització dels endarreriments del complement per baixa per IT.

L’Administració manifesta:
  • Que el retorn de l’import equivalent al descompte efectuat al juny s’abonarà juntament amb la nòmina de desembre.
  • Que no poden concretar la data de l’ingrés d'aquesta nòmina. Dependrà de la situació de tresoreria.
  • Els representants de Funció Pública asseguren que a la nòmina de novembre ja s’ha regularitzat i abonat la diferència del complement per Incapacitat Temporal (fins al 100% del sou) 
  • tots els treballadors que porten o portaven més de 90 dies de baixa a partir del dia 15 d'octubre passat.
Finalment, exigim a l’Administració que defensi les seves competències i que, per tant, recorri al Constitucional la decisió del Govern de Madrid de no pagar la paga extra de Nadal, la reducció de dies d'assumptes propis i la resta de retallades que vulneren les competències de la Generalitat.

Font: UGTPresons



LA PAGA EXTRA DE NADAL ÉS TEVA

La UGT actuarà jurídicament i s’està mobilitzant en tots els àmbits per reclamar al govern de la Generalitat el pagament íntegre de la paga.



Quines són les actuacions JURÍDIQUES concretes que proposa la UGT?

  • Per al personal laboral, interposició de reclamació col·lectiva davant l’Audiència Nacional sol·licitant el cobrament íntegre de la paga extra.

  • Pels funcionaris: Reclamació contenciosa administrativa.
Cal fer vies de reclamació col·lectiva que, directament o indirectament, poden acabar beneficiant a tothom depenent de la resolució que tinguin. Volem minimitzar les despeses que actualment suposen un procediment amb la nova llei de taxes judicials.

UGT us mantindrà informats de com anar formalitzant correctament tot el procés. Mireu al nostre web www.ugtgeneralitat.cat i sabreu puntualment què cal fer i quines resolucions de tota mena es van produint en un procediment que pot ser complex a causa de la seva magnitud i amb diferents possibilitats de demanda.


No us precipiteu! El termini d'interposició d'accions davant la jurisdicció laboral és de 1 any i davant la jurisdicció contenciosa és de 4 anys. Mal assessorats podeu cometre errades que perjudiquin la vostra demanda individual, si finalment aquesta és necessària. És molt importat saber que per iniciar els procediments de reclamació cal esperar que es produeixi el fet causant, és a dir, l’acte administratiu objecte de reclamació prèvia, que en aquest cas serà el moment en el qual s’hauria de d'haver fet l’ingrés de la paga.

En el moment oportú, des de la UGT, us facilitarem les corresponents reclamacions unificades que trobareu penjades en el nostre web. Caldrà estar atents a les resolucions que tinguin les vies col·lectives de demanda judicial.

Mobilització i negociació davant del govern de la Generalitat


UGT ha exigit al Govern la convocatòria urgent de la mesa de negociació dels empleats públics, ja s’ha fet petició formal i conjunta, i instar-lo a què, en ús de les seves competències, es faci efectiu el pagament sencer de la paga extra de Nadal. Una solució negociada seria la més immediata i la millor per a tothom.


Governs autonòmics com els de Navarra, d'Extremadura o, aquests últims dies, el d'Euskadi ja han manifestat que ells pagaran l’extra als seus treballadors.

Però a Catalunya, a la mateixa plaça de Sant Jaume, es produirà un fet propi de pel·lícula d’Almodovar. Mentre que l’Ajuntament de Barcelona, regit també per CiU, farà un avançament de pagues de l’any 2013 i abonarà l’extra al mes de gener pròxim, a l’altra banda de la plaça, la Generalitat seguirà exhibint el seu rècord institucional de menyspreu al treballador públic.


Convidem al president de la Generalitat a què travessi els pocs metres que separen la seva porta de la de l’alcalde de Barcelona i, si és necessari, li demani una classe d'enginyeria comptable, encara que sigui a un nivell molt elemental.

El govern de CiU sap que estem davant d'una invasió de competències i NO FA RES.

La vicepresidenta del govern català va adreçar un escrit de petició de dictamen al consell de garanties estatutàries (institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació de les normes amb rang de llei del Govern, tan autonòmic com estatal, i el Parlament a l’Estatut i a la Constitució), el passat 24 de juliol, en relació a la supressió de la paga extra que s’establia des del govern estatal en el RDL 20/2012. Aquest dictamen té caràcter preceptiu i per tant és obligatori davant de la interposició de recurs d'inconstitucionalitat.

Aquest Consell de Garanties Estatutàries ha sentenciat en el dictamen 11/2012 de 22 d'agost  que la retallada de la paga extra de Nadal aprovada pel govern espanyol el 13 de juliol, és inconstitucional i va en contra del nostre Estatut. Literalment estableix a la conclusió segona del dictamen, adoptada per unanimitat, que “treure la paga extra va contra l’article 202.2 de l’Estatut i no te empara a l’article 149.1.13 de la Constitució”. És a dir, el govern de l’estat ha vulnerat amb aquest decret les competències pròpies de la Generalitat.

Francesc Homs, portaveu del govern, va assegurar el 28 d'agost  davant la rotunditat del dictamen que havia sol·licitat el propi govern, que l'executiu portaria al Tribunal Constitucional la retallada de la paga extra als funcionaris. Hores d'ara el govern català no ha fet rés. Quan es tracta de retallar drets dels treballadors, què poc els importa l’Estatut d'Autonomia i l’autogovern català!

Quina és la posició de la UGT?


Fermesa absoluta en la defensa dels drets dels treballadors.


Esgotarem totes les vies possibles. Ens volen “expropiar” les nostres retribucions. Aquest és el verb que utilitza la pròpia Defensora del Poble en el seu informe. Exigim el dret a poder finalitzar dignament l’any en el qual, de comú acord, els governs de la Generalitat i de l’Estat central han decidit despòticament degradar encara més les condicions laborals de tots els treballadors.


Sabem millor que ningú que són temps d'austeritat però també de defensa de la nostra dignitat. Estem farts! Recordeu que ja l’any passat, per uns suposats “problemes de tresoreria”, tampoc ens volien pagar l'extra de Nadal. La pressió sindical i les mobilitzacions de tots els treballadors i treballadores van aconseguir que al final “in extremis” ens la paguessin. La mobilització als centres de treball i al carrer és útil.

Hi ha altres fórmules per a la reducció de la despesa pública dins la pròpia Administració. Des de la UGT hem fet moltes propostes que no han volgut ni escoltar. Aquí en van dues:

Com és possible que a Catalunya tinguem els alts càrrecs millor pagats de tot l’Estat espanyol, mentre els treballadors som els que tenim el poder adquisitiu més baix? Per què no podem establir un salari públic màxim que eviti que sempre ens retallin als mateixos?

Quants acomiadaments s’haurien pogut evitar amb els 9 milions d'euros pressupostats aquest any a la Generalitat per pagar personal polític eventual?


La UGT lluita i seguirà lluitant en defensa dels drets de tots els empleats públics. Treballarem en totes direccions, judicials, de negociació i de mobilització. Esgotarem totes les vies fins aconseguir el retornament de la paga extra de Nadal!!!

Ja veurem si dieu la veritat

Comunitat Paga Extra

El 28 de novembre de 2012 es va fer la vuitena reunió de la Plataforma Sindical y de Asociaciones Profesionales de Empleadas y Empleados Públicos” a nivell estatal, amb l’assistència de: FSP-UGT, STAJ, CCOO-FSC, CSI-F, UCESHA, SUP, USAE, UNIONGC, GESTHA, FESSES, SLCYT, CEP, SPP, UFP, CPPM, USO, APFGE, ANPE, CESM, SATSE i PSPL.

  • En aquesta reunió les organitzacions sindicals vam valorar els diferents informes elaborats per les nostres assessories jurídiques per reclamar el pagament de la paga extra de Nadal.
  • Es va acordar presentar una RECLAMACIÓ COL·LECTIVA davant l’Audiència Nacional per al personal laboral i esperar, en el cas del personal funcionari, a què s’hagi produït el fet causant de no percepció de la paga extra per presentar una reclamació CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA.
  • Quan s’esgotessin les vies col·lectives, i depenent de la resolució que tinguin, es van consensuar els models de reclamació prèvia i demanda individual que seran facilitats de forma conjunta per la Plataforma Sindical en el seu moment.
  • La Plataforma també va acordar presentar un escrit als diferents grups parlamentaris del Congrés dels diputats per tal que es retiri a través dels PGE la reducció salarial del 50% els 3 primers dies de baixa per IT (presentat pel PP), així com, demanar per escrit als grups parlamentaris la retirada de l’esmena als PGE, la qual impedeix el cobrament quan s’està desenvolupant un lloc de treball de superior categoria.
  • Pel que fa a les taxes judicials, la Plataforma Sindical està estudiant adoptar mesures, ja que tots coincidim en què la Llei de taxes judicials és injusta, desproporcionada i vulnera el dret constitucional d'accés universal a la justícia, cosa que afecta a tota la ciutadania.
Però, alhora, aquesta Llei també afecta de forma directa a les relacions laborals dins de les administracions, ja que, a partir d'ara, qualsevol reclamació es veurà carregada per unes elevades taxes judicials difícils de suportar per part dels empleats i empleades públiques, la qual cosa facilitarà a les administracions l’adopció de mesures contra els seus empleats.
  • Es convocarà la PLATAFORMA SINDICAL UNITÀRIA DE CATALUNYA per tal de traslladar i coordinar aquests acords; així com continuar amb les accions necessàries per aturar les mesures injustes que els diferents Governs estan aplicant als treballadors i treballadores públics de Catalunya.

Font: UGTPresons

dissabte, 8 de desembre del 2012

La sortida de Solidaritat del Parlament

El victoriós és l'home que després d'un fracàs va tornar a lluitar, el fracassat una persona que no va provar res més. 
(Carles M. Espinalt)

La sortida de Solidaritat Catalana del Parlament, malgrat la immensa feina feta sense diners, sense infraestructures i amb només tres diputats, és un punt negre del resultat de les eleccions. I no només perquè afebleix l’independentisme, sinó perquè aquesta sortida era l’anhel inconfés de gairebé tothom. Del trident espanyolista, PSOE-PP-C’s, per descomptat. Però també dels catalanistes. Els primers, per raons òbvies, i els segons, perquè posava en evidència les seves contradiccions. Tanmateix, un regidor de CiU em va dir això abans de les eleccions: “Em sabria greu que Solidaritat tingués un mal resultat. El meu partit la necessita per no desviar-se del camí cap a la independència”. Eren paraules intel·ligents i compartides per molts votants de CiU. Aquest, però, no era el cas d'Esquerra  La gran alegria republicana, a banda dels 21 escons obtinguts, ha estat la sortida de Solidaritat. Això sí que ho han considerat una victòria. De fet, era la part no escrita de la seva estratègia electoral.


Amb tot, allò que ha estat més decisiu en el resultat de Solidaritat ha estat el boicot que li han fet els grans mitjans de comunicació. Aquest boicot consistia a silenciar-la o a desacreditar-la sistemàticament com a força, i a sobredimensionar Esquerra, amb qualsevol pretext, presentant-la com “l’única” opció independentista. I és que, posats a triar, els poders fàctics, conscients que qui té el cul llogat no seu quan vol, s’han estimat més algú endeutat i amb les mans lligades que algú independent i amb les mans lliures. Solidaritat, per tant, haurà de saber esperar, perquè vénen reptes molt importants per a Catalunya i no tothom estarà a l’alçada de l’anhel dels seus votants.


No és autoodi, és realisme (del pessimista, evidentment)

Vaig votar Solidaritat, perquè sóc independentista i perquè penso que és el partit més "pur", menys apoltronat i encara menys corrupte, per motius obvis. A la vista dels resultats, i després d'un procés de reflexió d'uns quants dies, he arribat a una sèrie de conclusions, que alguns titllaran d'autoodi i que jo qualifico, en canvi, d'autocrítica realista i pessimista. No derrotista, compte, per tot allò de l'Au Fènix renaixent de les seves cendres, però crec que hauríem de ser tots una mica més realistes, perquè només així arribarem a algun lloc, per bé que més tard del que ens pensàvem:

1. Molta gent que va anar a la manifestació del 11-S "NO ERA INDEPENDENTISTA". Estaven farts de retallades i de passar-les magres, i del sentiment d'espoli justificat que tenim tots, però eren, i són, el tipus de gent que, a la que comencen a anar millor les coses, deixen de ser independentistes. No es pot construir un independentisme amb peus de fang com aquest. No es pot intentar engreixar els nombres amb aquesta massa poc formada ideològicament perquè, a la llarga, no funcionarà.

2. El poble català és per natura covard, i em sap greu si algú se sent ofès. Vam conquerir el Mediterrani entre els segles XII-XIV, però no pas militarment, sinó comercialment. La burgesia industrial catalana del segle XIX... cal dir-ne alguna cosa més? Som un poble pragmàtic, seny i no rauxa, no ens agraden els merders (el seny no ha d'esser la manca de caràcter pròpia del qui no sap fer valer l'enteniment i es conforma a viure a les palpentes) També som un poble pensador, ens van els discursos grandiloqüents i bensonants però, a la que cal passar a l'acció... aleshores ens acollonim. Això és el que ha passat aquestes eleccions. En el fons sabem que CiU i ERC no faran res. No faran res. NO FARAN RES. Cal que ho digui més fort? Faran veure que fan alguna cosa, exigiran un referèndum. Faran uns quants discursos més, i aquí s'haurà acabat tot.
3. Només cal veure com els mitjans de comunicació es fan ressò de "cosetes" com l'americà solitari que està defensant la causa catalana; o les no-se-quantes firmes enviades a l'Obama; o del que diu o deixa de dir la UE sobre l'entrada o sortida d'una hipotètica Catalunya indenpendent; o del que diu el Financial Times; o l'Economist; o la BBC. Som tan infantils com a poble que ens calen aquestes crosses per tenir una impressió (fictícia) que tot el món ens està mirant i, per tant, ens donarà suport quan "arribi el moment". Bé, doncs traiemn-nos la bena dels ulls: aquestes signatures de l'Obama ni tan sols arribaran al Despatx Oval. A ningú no li interessa, en el context actual, la independència de Catalunya, perquè cauria Espanya i, de retruc, tota l'economia europea. Seria un element desestabilitzador que no li cal, ara mateix, a Occident. És una noticie -ta exòtica curiosa per al suplement del diumenge, i res més. I, en el fons, els catalans necessitem saber que parlen de nosaltres perquè ens sabem incapaços d'actuar o, si voleu, ens veiem impotents. 

4. La trista realitat és que hi ha 2 Catalunyes: la catalana, més sòlida i profunda, i tota la marasme castellanoparlant racial del cinturó roig + la marasme raonablement ben integrada que canvia d'idioma sense problema + la marasme passota a qui aquests temes no li interessen ni molt ni poc. Aquestes 3 "marasmes" són incomparablement més nombroses que el nucli dur i sòlid que algunes enquestes insisteixen absurdament en xifrar en un 55% i que, amb sort, arriba al 30%. Per què tanta insistència en convocar un referèndum que es perdrà segur? Per què aquesta tendència a voler fer el ridícul? Per què ens perdem en actes simbòlics com enviar cartes al Rei o al Ministre Wert o en cantar nadales reivindicatives? 

Perquè encara que no agradi: perquè tot plegat ens continua proporcionant l'excusa perfecta per a no actuar; perquè no som madurs com a poble. Perquè tenim els polítics que ens mereixem i que, ens agradi o no, han sortit del poble.

Com va dir en López Tena, Catalunya ha optat per la via de l'extinció. I jo afegeixo: la via més còmoda, i amb la que ens pensem que prendrem menys mal. Molt trist. Molt.

Ramon 08/12/2012 a les 10:14
FONT: NacioDigital/Victor Alexandre


divendres, 7 de desembre del 2012

La FAES s'emporta més de la meitat de les subvencions d'Exteriors per a cooperació

Enguany s'atorguen 900.000 euros, mentre que la partida del 2011 era de 2,2 milions

Premio FAES de la libertad a Vargas LLosa
El govern espanyol ha distribuït prop de 900.000 euros entre les fundacions dels partits polítics per subvencionar les activitats que realitzen dins del Pla director de cooperació. La fundació FAES, presidida per l'expresident José María Aznar, en rebrà 529.849, mentre que IDEAS, presidida pel secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba en rebrà 238.510, menys de la meitat. Enguany les subvencions a les fundacions es redueixen considerablement, ja que l'any 2011 la FAES va rebre 1,019 milions i IDEAS, 974.820 euros.

La resolució de la secretaria d'estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica explica que aquestes subvencions, que es publiquen avui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), són un ajut per a fundacions i associacions dependents de partits amb representació parlamentària en l'àmbit estatal.

La partida per a la FAES va a tres programes destinats a promocionar la llibertat, la democràcia i els drets humans en els països en desenvolupament, enfortir en aquestes regions els partits polítics i divulgar els valors de la cooperació internacional entre els països donants. Per la seva banda, IDEAS té previst programes destinats a la consolidació de la democràcia i dels sistemes de partits.

La fundació del PSC, la Rafael Campalans, obtindrà 36.000 euros per a un projecte de cooperació política a la Mediterrània. La següent subvenció amb major import, de 32.909 euros, està destinada a la Fundació Catdem, de CDC, mentre que l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, vinculat a UDC, aconsegueix 13.163 euros. De fet, la fundació vinculada al partit que dirigeix Josep Antoni Duran i Lleida és l'única que rebrà més diners que l'any anterior, ja que l'any 2011 en va rebre 12.320.

Per sobre se situa l'ajuda a la Fundación Sabino Arana, del PNB, que rebrà 16.454 euros. La Fundació per l'Europa dels Ciutadans, d'IU, obtindrà 14.808 euros; Nous Horitzons Fundació, vinculada a ICV, percebrà 8.227 euros, i la Fundació L'Alternativa, d'EUiA, 1.645. Segons la resolució, la Fundació Josep Irla, d'ERC, rebrà 4.936 euros, i la Fundació Galiza Sempre, del BNG, 3.290.


Font: ARA / EFE Madrid | Actualitzada el 07/12/2012 17:18


Els números del nou Parlament

La cambra sorgida del 25N s’ha renovat el 43 per cent; les diputades representen el 40 per cent de la cambra i els més joves són els diputats de la CUP

Una sessió del Parlament. Foto: Adrià Costa

Pitàgores assegurava que "els nombres són el principi de totes les coses". Si fem cas d'aquesta divisa el Parlament de la X legislatura, sorgit de les eleccions del 25 de novembre, és una cambra jove amb una mitjana d'edat de 45 anys, amb una forta presència femenina i amb set grup parlamentaris. No sabem si serà un bon principi, però els números com a veritats matemàtiques no són simples ni complicats per si mateixos, només són veritats.

58 diputats nous

La cambra s’ha renovat el 43 per cent, amb 58 nous diputats respecte a la sessió constitutiva de la legislatura anterior. Entre els nous diputats hi ha els nous líders d’ERC, Oriol Junqueras, del PSC, Pere Navarro, i els tres diputats de la CUP, encapçalats per David Fernàndez. Els caps de files de les altres formacions amb representació parlamentària ja han format part de la cambra altres legislatures: Artur Mas (CiU), des de la V; Alícia Sánchez-Camacho (PPC), la VI, VII i IX; Joan Herrera (ICV-EUiA), la IX, i Albert Rivera (C’s), des de la VIII.

Per grups, ERC és el que més diputats nous incorpora, 17 dels 21, el 80,9 per cent, seguit de C’s, que es renova el 66,6 per cent, amb 6 nous diputats; ICV-EUiA, amb 7, el 54 per cent; el PSC, amb 9, el 45 per cent; el PPC, amb 5, el 26,3 per cent, i CiU, amb 11, el 22 per cent. L’entrada de la CUP implica que els seus tres diputats s’estrenin a la cambra.

El 40 per cent de dones, ICV el més paritari

La X legislatura comença amb 54 diputades: 21 de CiU, 8 d’ERC, 8 del PSC, 7 del PPC, 6 d’ICV-EUiA, 3 de C’s i 1 de la CUP. Aquesta xifra significa el 40 per cent de la cambra, percentatge que precisament fixa la llei d’igualtat del 2007.

Per grups parlamentaris, el més paritari és el d’ICV-EUiA, amb el 46,1 per cent de dones, seguit de CiU, amb el 42 per cent; el PSC, amb el 40; ERC, amb el 38; el PPC, amb el 36,8, i C’s i la CUP amb el 33,3.

45 anys, la mitjana d'edat

Pel que fa a les edats dels diputats, la mitjana se situa en els quaranta-cinc anys, dos menys que a la passada legislatura. CiU és el grup amb la mitjana d’edat més alta, de 48 anys, seguit del PSC, amb 46,6; ICV-EUiA, amb 44,6; C’s, amb 44,3; el PPC, amb 42,9; ERC, amb 40,6, i la CUP, amb 34,3.

Font: Nació Digital