Tant queixar-se i tenim traïdors a dins:
../..
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brians1. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris brians1. Mostrar tots els missatges
dimarts, 17 de març del 2020
VIVA EL C.I.R.E.
Reconocimiento de CARLOS SANTOS
TEXTO DE CARLOS SANTOS:
Me sumo siempre a los merecidos aplausos a los trabajadores sanitarios. Suscribo el reconocimiento público a policía, guardia civil, tenderos de comestibles, bomberos, y a todos aquellos que no se pueden quedar en casa porque su labor es imprescindible y sacrificada.
Pero hoy quiero hacer un reconocimiento público al cuerpo al que tuve el honor de pertenecer hasta que un infarto en acto de servicio me retiró definitivamente del mundo laboral: el de trabajadores penitenciarios.
Parece un cuerpo invisible, al que solo el morbo y la demagogia da a veces una visibilidad distorsionada.
Los trabajadores penitenciarios tampoco se quedan en casa, van a las prisiones en las peores condiciones, plantillas muy cortas, hacinamiento, falta de medidas mínimas..., y en estas circunstancias se siguen jugando la vida.
Es imposible mantener distancias en la prisión. La tensión que genera el virus en la población reclusa sigue creciendo. La falta de material es escandalosa.
Miles de comunicaciones siguen dándose en las prisiones. No puedes ver a tus mayores en la residencia, ni hacer el velatorio de tu difunto, ni puede haber clases. Pero miles de familiares comunican con sus familiares presos. Y eso es una irresponsabilidad social, para con los familiares, los internos, los trabajadores penitenciarios y para con sus familias. Solo el miedo a los altercados hace que los cargos políticos actúen de esa irresponsable forma.
- ¿Qué se puede esperar de esos cargos partidistas, de esos mandos que reprenden a una médico por llevar la mascarilla en el interior de la prisión, porque eso puede generar alarma social en la población reclusa?
- ¿Qué de aquellos que permiten el flujo de las comunicaciones y la propagación vírica?
Me consta que, amén del riesgo inherente al trabajo en una cárcel, éste se amplifica exponencialmente en estas circunstancias. Y además se incrementa la tensión en el trabajo. Y crecen las posibilidades de enfermar y enfermar a otros.
Pero en Prisiones siempre ha sido así éramos objetivo del GRAPO, y además lidiábamos con ellos. El SIDA hizo estragos en las prisiones, y nosotros siempre en situación de riesgo, sin medios, sin información, y tocando sangre. Fuimos objetivo de ETA, y además vivíamos la tensión con ellos dentro de las prisiones, y en las puertas, con sus familias. Y siempre sin el mínimo reconocimiento social.
Hoy quiero hacer un reconocimiento público al cuerpo al que fue un honor pertenecer. Abandonados de la partidocracia, olvidados de la sociedad, escarnecidos por el sensacionalismo y en las peores circunstancias laborales ha sido y es, un cuerpo heróico, que más allá del cumplimiento de sus deberes se juega diariamente la vida, salva la vida, con riesgo de la propia, de la población que tiene encomendada y que en medio del abandono y el olvido social, aprieta los dientes y, en vez de quedarse en casa, va a la cárcel, preocupado por su integridad, por su trabajo y por su familia, pero va.
¡Salimos de muchas, saldremos de ésta!
Mi reconocimiento y mi mayor aplauso va para todos vosotros,
¡compañer@s del alma, compañer@s!
../..
dimecres, 4 de març del 2020
Ens ha deixat un amic
Segurament la majoria dels companys de Brians-1 sabeu, ens a deixar de forma sobtada el nostre company Pedro. La direcció del centre a fet un comunicat per a tota la plantilla.
”Benvolguts,
Ens sap molt greu haver-vos d’informar de la defunció del nostre company Pedro M. P., de la guàrdia 2, per causa sobtada.
Únicament disposem de la confirmació d’aquesta desgràcia i que ara mateix es troba a la Ciutat de la Justícia pendent d’autòpsia.
No hem pogut contactar amb cap familiar o amic.
A partir de demà al matí esperem poder obtenir més informació i dir-vos si hi ha alguna cerimònia prevista i el lloc de la mateixa.
Us donem el més sincer condol a tots els companys més propers al Pedro. Rebeu una forta abraçada,
La Direcció”
Des de aquí volem donar el nostre condol a la familia, amics i companys.
D.E.P. Pedro
../..
diumenge, 1 de març del 2020
Una autèntica ruïna aquesta Administració
Publicació que ens fan arribar del sindicat CSI·F.
Tot això, que està molt bé que es digui, només fa falta que també arribi als mitjans de comunicació igual que fan els de la DG..
../..
dimecres, 26 de febrer del 2020
Agresiones producidas en BRIANS-1
Comparativa que ens envia CSI·F de les agressions rebudes a Brians-1:
../..
divendres, 7 de febrer del 2020
diumenge, 19 de gener del 2020
PRESOS POLÍTICS, PROCÈS i FUNCIONARIS
Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma, per exemple, sota arrest, sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui. Com que les opinions o les actituds no acostumen a ser objecte de legislació, sol ser difícil determinar exactament qui són els presos polítics a partir dels càrrecs que se'ls imputen.
La definició mateixa del concepte pres polític és subjecte de debat, però totes les conceptualitzacions o definicions tenen en comú és el reconeixement de la importància de l'existència de relacions de poder entre dissidents i agents d'autoritat governamental o elits governants.
La condició de pres polític, per tant, sol ser objecte de disputes; molts dels presoners considerats polítics per grups activistes són qualificats pels governs als que s'oposen de terroristes, subversius o sediciosos. En conseqüència, poques vegades una autoritat estatal admet l'existència de presos polítics; els crítics del govern al·leguen que els procediments legals utilitzats només estan dissenyats per ocultar la condició de pres polític. Això pot incloure la invenció de càrrecs criminals, o la negativa de beneficis concedits a altres presos en situació semblant, així com l'aplicació de poders especials, com l'estat d'excepció.
La legislació actual considera, en general, que la presó per motius polítics és una violació dels drets humans de llibertat de consciència i expressió. Organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional, es mobilitzen per tot el món sol·licitant l'alliberament del que anomenen presoners de consciència. Per evitar problemes amb els governs, es limiten les seves accions a l'alliberament de persones que no hagin defensat o practicat la violència.
Dit això, no entrarem en valoracions de si han de ser a la presó o no, però si a valorar el tracte que reben embers a la resta d’interns i sobre tot el tracte que rebem els funcionaris per part de la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima, dirigida pel senyor Amand Calderó i la seva superior jeràrquica la senyora consellera Ester Capella i Farré.
El pasat 11-01-2020, la periodista Leyre Iglesias del diari El Mundo, va publicar un article de les conclusions d’una investigació contra el nostre company Miguel P.... El dictamen segons aquesta investigació és de “FALTA GREU“, amb la qualcosa el nostre company pot perdre la seva categoria laboral i evidentement una baixada de sou. (Adjuntem l'article)
També el pasat 13-01-2020, un centenar de treballadors es varen concentrar devant les portes de Brians-1 mostrant el seu suport a dos companys expedientats durant l’etapa de l’exdirector de la presó Josep Font. Tot i saven que els dos expedients són injustos la DG continua endevant amb la seva política de repressió cap a nosaltres. (foto: Marea Blava)
I ara per acabar-ho d'adobar, ens presenten el programa d'estabilització de les plantilles dels centres penitenciaris. És penós que l'únic que els preocupi siguin els objectius i en concret el seu Plà Estratègic d'Execusió Penal d'Adults (2019-2027), estem bojos? Ens prenen per autèntics idiotes. Un cop més l'Administració ens vol donar peixet amb el PRP, aquest cop amb una proposta innovadora que segur que no et deixerà indiferent.
(adjuntem cuadre) “VERGONYOS”
Una nova proposta del nou PRP, que no te desperdici i continuen amb el xantatge? Qualsevol representant sindical que tingui la intenció de signar aquesta aberració, o se li passi pel cap fer-ho, hauria de deixar el lloc de representant dels treballadors “ipso facto”.
- Per què no comencen parlant de l'increment de la plantilla?
- Dels equipaments i formació?
- Dels pagaments als funcionaris pels danys rebuts en acte de servei?
- De fer de Brians-1 un centre de primera especial, amb dotació de presupost perquè no sigui una ruina i un pou de misèries i malalties?
- De prendre mesures contra l'envelliment de la plantilla?
Esperem que tots els sindicats vagin de la mà en tot això. Recordeu que als senyors diputats s'han pujat el sou.
Continuem...
divendres, 3 de gener del 2020
dimarts, 17 de desembre del 2019
Marea Blava considera injusta la sanció d’un funcionari de Brians 1
L’associació de funcionaris de presons de Catalunya afirma que és una venjança amb relació a unes pintades contra l'anterior direcció liderada per Josep Font
L'associació de funcionaris de presons de Catalunya, Marea Blava, posa de manifest en un comunicat el seu total desacord respecte a la sanció, catalogada com a greu, de setze dies d'ocupació i sou imposada a un funcionari de presons de Brians 1 de Sant Esteve Sesrovires. Dels fets que se li atribueixen, s'infereix còmodament que la sanció és “completament arbitrària i venjativa.”
Segons Marea Blava, els successos es remunten en el lapse de temps en què l'anterior director, Josep Font, va emprendre unes polítiques manifestament absurdes i irracionals dirigides principalment a crear por i desconfiança a la plantilla de Brians 1, a força de promoure accions de control i intimidació, entre altres coses. Aquestes accions van causar l'enorme empipament de la plantilla, la qual es va organitzar i va impulsar accions de protesta com a recollides de signatures i concentracions davant de la Secretària General i Brians 1; amb l'únic propòsit d'aconseguir la dimissió del director.
D'altra banda, en el transcurs d'aquestes protestes, van anar apareixent pintades en les parets, tant dins del centre com en els accessos a aquest. Aquestes pintades, sobretot, reclamaven la dimissió del director.
En el torn de nit del dia 21 al 22 d'octubre de 2018, van aparèixer unes pintades a l'habitació accés (cabina de control de persones que passen per un accés) on el company afectat estava prestant servei. Posteriorment se li va obrir una informació reservada per aquesta pintada i va ser apartat del seu departament habitual (prestant serveis de manera saltada per tots els departaments). També va acudir a declarar al servei d'inspecció, en el qual aquest va declarar que no tenia res a veure amb la pintada, que era impossible que ell mateix l'hagués fet, ja que no podia sortir d'aquesta cabina de control i a més hi ha una càmera de vigilància que grava. També va declarar que no va veure a ningú que la fes.
Mesos més tard, quan Font ja havia cessat, també ho va fer la mà dreta d'aquest (subdirector d'interior), qui “havia aplicat rotundament les polítiques de Font i que, igual que aquest, s'havia guanyat la desconfiança i crispació de tota la plantilla”, segons manifesta Marea Blava.
Així mateix, el subdirector d'interior va ser destinat al servei d'inspecció de la Secretària General de Serveis Penitenciaris i, “casualment”, dies més tard, al company afectat se li va obrir un expedient sancionador pels fets ocorreguts la nit del 21 al 22 d'octubre. Aquest expedient, finalment, s'ha materialitzat en sanció. Segons Marea Blava, “aquesta sanció acusa el funcionari de manera totalment arbitrària de no vigilar correctament l'accés. Creiem que amb aquesta sanció l'administració ha buscat desesperadament agarrar-se a alguna falta disciplinària contemplada en la llei de la funció pública per a poder sancionar al company i que això de les pintades no quedés impune. Aquest tipus de falta imposada és totalment interpretativa.”
Segons destaca Marea Blava, les cancel·les (portes metàl·liques) d'aquest accés “no impedeixen per a res fer les pintades, ja que aquestes tenen barrots i, a més, existeixen claus per a poder-les obrir manualment (a la nit qualsevol hagués pogut fer la pintada)”. A més, destaca també que “les funcions de vigilància que es realitzen en el quart accés són, principalment, el control de totes les persones que entren i surten, i no consta en cap circular que aquesta funció sigui la de vigilar que les persones que passen per allí no cometin actes de vandalisme. Estem parlant d'un accés pel qual passa moltíssima gent i és realment difícil controlar-lo tot.”
El més dramàtic de tot, segons explica Marea Blava, és que el company sancionat està actualment de baixa mèdica per les greus conseqüències que li ha ocasionat tot aquest procés, el qual s'ha convertit en un autèntic calvari en el seu dia a dia.
Finalment, Marea Blava, manifesta que el company exercia de delegat sindical i va tenir un gran protagonisme en les protestes que es van fer durant l'època Font, ja que va redactar múltiples informes dirigits a la Secretària General advertint del que estava ocorrent i les perilloses conseqüències laborals que estava ocasionant. L'administració, és a dir, la Secretària General liderada per Amand Calderó, ha fet “tot el possible per trobar els culpables de les pintades sense aconseguir-ho. També es van inventar que aquestes pintades coaccionaven i amenaçaven de mort per a justificar una suposada dimissió de Josep Font. Per contra, la qual cosa realment va succeir va ser un cessament encobert d'aquest per part de Secretària General causat per la gran mobilització de la plantilla i l'insuportable ambient de treball que s'havia creat.”
Font: LPDB (La Premsa del Baix) / Fotos: Marea Blava-Arxiu
dimarts, 17 de setembre del 2019
dimarts, 10 de setembre del 2019
divendres, 5 de juliol del 2019
Es semana la comparencia de la consellera
Compañeros
El trabajo de Acaip en sede parlamentaria ha llevado a los grupos a proponer la comparecencia de la Consellera para dar explicaciones sobre el PEEPA. Hoy es la votación para aprobar esa comparecencia.
Por eso hoy necesitamos mover las dos noticias de El Periodico para hacer mucho ruido y forzar esa comparecencia.
Desde Acaip os pido que la distribuyáis por los medios que tengáis, WhatsApp, Tweet, Instagram, Facebook. Acaip tiene las noticias en todas estas plataformas.
Con vuestra colaboración podremos conseguirlo.
Francesc López
Coordinador Acaip Cataluña
Barcelona, 4 de julio de 2019
divendres, 21 de juny del 2019
AGRESSIÓ A BRIANS-1
Arriba l’estiu i comencem amb les agressions dels ‘usuaris’ cap els funcionaris, els hi sortiran gratis?
—
dimecres, 19 de juny del 2019
¡BASTA YA DE AGRESIONES!
Ayer sobre las 19’00h un interno ha dado un puñetazo a un funcionario en enfermería, cuando iba a ser trasladado al DE; se ha conseguido aislar en una celda y han tenido que intervenir fumcionarios equipados adecuadamente.
Estos hechos ocurren sobre las 19:00, pues bien, a las 21:30 ya está en art.75.
El compañero agredido se encuentra bien.
Ahora, sería bueno que la Sra. Consellera y el Director General nos expliquen que plan de rehabilitación tienen para estos personajes que nos están llegando, que no conocen otras fornas de expresión que la provocación y la agresividad. Mientras tanto es a nosotros a quienes tocan la cara.
¿Qué pretenden Sra Consellera?
Como quién debe defendernos nunca lo va a hacer, debemos reaccionar nosotros, organizarnos para defendernos, aunque sintiéndolo mucho, fuera de los sindicatos que se nutren de la administración.
¿Qué nos agreden? Pues nos toca contraatacar.
¿Cuántos funcionarios somos 200, 300? Entonces unámonos y busquemos alternativas legales, que de haberlas ahílas.
¿Que necesitamos un buffet de abogados? Pues adelante y a cada agresión, denunciemos. Debemos apoyarnos entre nosotros.
¡Que las agresiones no se queden en nada, que paguen!
Si los administrados se declaran insolventes, entonces que pague la Generalitat de Catalunya, pero ninguna agresión, ninguna, debe volver a quedar impune.
¡Ya está bien!
Se permiten el lujo de salir en televisión y llamarnos torturadores, cuando somos agredidos y vejados en la realidad.
¡BASTA YA!
Debemos de ser conscientes que somos 200-300 personas, con familia, trabajadores que nos esforzamos e intentamos hacer bien nuestro trabajo. Somos conscientes que trabajamos con personas que pueden ser violentas, agresivas, desequilibradas, pero que no estamos dispuestos a tener que llegar a casa cada 4-5 días, golpeados, agredidos, vejados y encima la administración dándonos la espalda, intentando omitir la realidad, intentando amedrentarnos, colaborando con las agresiones por omisión del deber que les obliga a defendernos.
Hemos perdido la esperanza que la Generalitat de Cataluña defienda a sus trabajadores, es la realidad y lo asumimos con mucha tristeza, pero asumir que nos peguen y ¿sea gratis?¿que queden los agresores impunes? NO señores/as, si asumimos eso dejamos de ser funcionarios de prisiones, porque asumirlo implicaría admitir que no somos autoridad y debemos reconducir a los administrados para que puedan estar integrados en la sociedad, si ellos golpean, agreden y nosotros no reaccionamos, pensaran que eso en la vida civil es lo que vale y no, no vale, así no.
Estas personas deben integrarse en la sociedad, los centros penitenciarios son la herramienta social para conseguirlo, deben saber que toda agresión es contestada, educada y convenientemente. Somos la primera línea de la sociedad que debe readmitirlos y como tal, deben saber que las cosas se hacen bien, que cada mal acto conlleva unas consecuencias y hay que pagarlas, pues que empiecen a pagar. Hoy a sido un compañero, mañana puedes ser tú o yo, ¿y gratis? no, eso
¡NUNCA MÁS!
Fuente: F.P.
—
diumenge, 9 de juny del 2019
Los funcionarios de presiones existen
Claudia Girón denuncia la situación de los funcionarios de presiones y la desidia de la administración para con sus funcionaros.
dijous, 30 de maig del 2019
La DG que continuarà descomptant la C.Festius
INDIGNANT resolució de la DG que continuarà descomptant els dies de Compensació de Festius
Deixem que continuïn fent els que els
rota dels ..... o farem alguna cosa al respecte?
dimarts, 28 de maig del 2019
dijous, 16 de maig del 2019
Desmontando el aislamiento. Prisión dentro de la prisión.
Más abajo tenéis el enlace para poder ver el desmontaje del documental que pasaron por TV3 “Prisión dentro de prisión”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)