Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma, per exemple, sota arrest, sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui. Com que les opinions o les actituds no acostumen a ser objecte de legislació, sol ser difícil determinar exactament qui són els presos polítics a partir dels càrrecs que se'ls imputen.
La definició mateixa del concepte pres polític és subjecte de debat, però totes les conceptualitzacions o definicions tenen en comú és el reconeixement de la importància de l'existència de relacions de poder entre dissidents i agents d'autoritat governamental o elits governants.
La condició de pres polític, per tant, sol ser objecte de disputes; molts dels presoners considerats polítics per grups activistes són qualificats pels governs als que s'oposen de terroristes, subversius o sediciosos. En conseqüència, poques vegades una autoritat estatal admet l'existència de presos polítics; els crítics del govern al·leguen que els procediments legals utilitzats només estan dissenyats per ocultar la condició de pres polític. Això pot incloure la invenció de càrrecs criminals, o la negativa de beneficis concedits a altres presos en situació semblant, així com l'aplicació de poders especials, com l'estat d'excepció.
La legislació actual considera, en general, que la presó per motius polítics és una violació dels drets humans de llibertat de consciència i expressió. Organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional, es mobilitzen per tot el món sol·licitant l'alliberament del que anomenen presoners de consciència. Per evitar problemes amb els governs, es limiten les seves accions a l'alliberament de persones que no hagin defensat o practicat la violència.
Dit això, no entrarem en valoracions de si han de ser a la presó o no, però si a valorar el tracte que reben embers a la resta d’interns i sobre tot el tracte que rebem els funcionaris per part de la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima, dirigida pel senyor Amand Calderó i la seva superior jeràrquica la senyora consellera Ester Capella i Farré.
El pasat 11-01-2020, la periodista Leyre Iglesias del diari El Mundo, va publicar un article de les conclusions d’una investigació contra el nostre company Miguel P.... El dictamen segons aquesta investigació és de “FALTA GREU“, amb la qualcosa el nostre company pot perdre la seva categoria laboral i evidentement una baixada de sou. (Adjuntem l'article)
També el pasat 13-01-2020, un centenar de treballadors es varen concentrar devant les portes de Brians-1 mostrant el seu suport a dos companys expedientats durant l’etapa de l’exdirector de la presó Josep Font. Tot i saven que els dos expedients són injustos la DG continua endevant amb la seva política de repressió cap a nosaltres. (foto: Marea Blava)
- Per què no comencen parlant de l'increment de la plantilla?
- Dels equipaments i formació?
- Dels pagaments als funcionaris pels danys rebuts en acte de servei?
- De fer de Brians-1 un centre de primera especial, amb dotació de presupost perquè no sigui una ruina i un pou de misèries i malalties?
- De prendre mesures contra l'envelliment de la plantilla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada