20.000 treballadors –interins i laborals– seran acomiadats pel govern de Mas per complir amb el dèficit
Toni Bolaño |02/01/2013 17:15
Artur Mas va acomiadar l'any amb un discurs en què lligava drets nacionals amb drets socials. El seu govern s'esforça a centrar el debat polític en la realització de la consulta sobiranista, prometent un nou estat en el qual el benestar dels catalans estarà garantit. Tot això serà a partir del 2014. Fins a aleshores, caldrà esperar.
El 2013 promet ser un any dur. S’hi auguren retallades de 4.000 milions d'euros i s'implantaran impostos que pretenen recaptar al voltant de 1.000 milions. Amb els bancs i el crèdit tancat, Mas no tindrà més remei que acudir de nou al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per demanar prestat. Es calcula que la Generalitat sol·licitarà ajuda al FLA per valor de 18.000 milions. Montoro els hi donarà a canvi de nous i durs ajustaments, tot i que el FLA es quedarà sec, perquè amb prou feines hi quedaran 5.000 milions per a la resta de comunitats. Xifra, sens dubte, insuficient.
On s'efectuaran llavors les retallades? Primer, on sempre. Sanitat, educació i serveis socials tornaran a ser víctimes de les retallades salvatges. En sanitat, per exemple, el govern vol reduir les tarifes dels centres concertats en un 5%. Amb aquesta reducció de la tarificació es pretén estalviar 200 milions més, però deixarà molts hospitals a la vora del precipici. Per compensar la situació –a la qual cal afegir els impagaments de juliol, novembre i desembre–, molts centres sanitaris hauran de tornar a ajustar les seves plantilles o reduir salaris, cosa que redundarà negativament en l'atenció als pacients. D'altres, simplement es plantejaran el tancament perquè no poden assumir aquesta nova retallada.
En el camp dels serveis socials, molts empreses no podran acabar el 2013 si no reben els pagaments endarrerits, i difícilment podran seguir amb l'atenció als dependents si tornen a veure retallats els seus ingressos. En educació, els centres concertats hauran de compensar la reducció d'ingressos amb un augment de les taxes que paguen els pares. Molts no les podran assumir perquè en el sector s'està detectant un augment considerable de devolucions de rebuts per part de famílies que, víctimes de la crisi, han vist minvats els seus emoluments i no poden fer front al pagament de les mensualitats.
No obstant això, aquest nou 'tall' als serveis a les persones no serà suficient per aconseguir reduir el dèficit. Per això, la Generalitat vol obrir un segon front "aprimant l'administració" i els salaris dels funcionaris. La vicepresidenta, Joana Ortega, va anar al dret i va tenir mals presagis per al 2013. Els treballadors de l'administració catalana poden perdre de nou una paga extraordinària. De totes formes, això no és el pitjor escenari per als treballadors públics. El departament d'Economia, dirigit per Andreu Mas-Colell, ha posat el seu objectiu sobre la taula: reduir el personal de la Generalitat de 20.000 persones. Els col•lectius més afectats, els més febles: els interins i el personal laboral.
El conjunt dels treballadors públics de la Generalitat han patit retallades salarials i han perdut una paga. Els interins s'han endut la pitjor part perquè van haver de suportar una reducció salarial del 15% el 2012. El 2013 poden acabar al carrer. Mas-Colell proposa l'acomiadament de 20.000 treballadors interins i laborals, cosa que implicaria un substancial estalvi a les arques públiques, tot i que el cost social seria indescriptible.
Conscient d'aquest cost, des de la vicepresidència del Govern, la democristiana Ortega advoca per una negociació amb els sindicats que aniria en la línia de reduir el nombre d'acomiadats a canvi d'augmentar les retallades salarials per al conjunt dels treballadors. Amb aquest plantejament, vicepresidència espera reduir el nombre d'acomiadaments a la meitat, és a dir 10.000 treballadors, interins en la seva majoria. En converses no oficials, sindicats i administració estan explorant iniciar un procés de prejubilacions per al personal de més de 60 anys i amb 38 anys cotitzats. Amb aquesta mesura, que es podria incloure en la retallada general reduint els acomiadaments més dolorosos, s'iniciaria una retallada de personal que no seria tan traumàtica per als treballadors.
Aquestes retallades no han estat comunicats als sindicats, que opinen que "la reforma de l'administració pública no és una cosa que es pugui fer d'un dia per l'altre". En les organitzacions sindicals no tenen tan sols coneixement de l'eliminació de la paga del 2014, ni de la privatització del Servei d'Ocupació –que es va paralitzar per la convocatòria electoral– ni dels expedients de regulació que estan previstos en diverses empreses públiques o fins i tot expedients que podrien afectar el personal laboral de l'administració. "No es pot arribar a plantejar un referèndum sobre la independència passant per sobre dels drets socials i laborals" afirma un alt dirigent sindical que no descarta una contundent resposta.
Entre els expedients de regulació d'ocupació que preveu l'executiu es trobaria la televisió pública. No obstant això, algunes fonts afirmen que davant la més que previsible oposició d'Esquerra Republicana "això de TV-3 tot just es quedaria només en un pessic". En converses informals, directius de la televisió pública situaven la xifra de les retallades en un 25%. Aquesta xifra es podria veure reduïda substancialment per l'oposició dels republicans i per la força dels treballadors dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, que no estan disposats a "pagar els plats trencats" de la situació.
A Catalunya, el 2013 comença amb males notícies, encara que el govern català segueix centrant els seus debats en el 2014. És la cortina de fum perfecta que oculta els problemes quotidians i les dures retallades que es preparen per aquest any, que poden deixar 20.000 treballadors sense el seu lloc de treball.
Font: eldebat
