Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indignant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indignant. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de gener del 2020

PRESOS POLÍTICS, PROCÈS i FUNCIONARIS

Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma, per exemple, sota arrest, sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui. Com que les opinions o les actituds no acostumen a ser objecte de legislació, sol ser difícil determinar exactament qui són els presos polítics a partir dels càrrecs que se'ls imputen. 

La definició mateixa del concepte pres polític és subjecte de debat, però totes les conceptualitzacions o definicions tenen en comú és el reconeixement de la importància de l'existència de relacions de poder entre dissidents i agents d'autoritat governamental o elits governants.

La condició de pres polític, per tant, sol ser objecte de disputes; molts dels presoners considerats polítics per grups activistes són qualificats pels governs als que s'oposen de terroristes, subversius o sediciosos. En conseqüència, poques vegades una autoritat estatal admet l'existència de presos polítics; els crítics del govern al·leguen que els procediments legals utilitzats només estan dissenyats per ocultar la condició de pres polític. Això pot incloure la invenció de càrrecs criminals, o la negativa de beneficis concedits a altres presos en situació semblant, així com l'aplicació de poders especials, com l'estat d'excepció.

La legislació actual considera, en general, que la presó per motius polítics és una violació dels drets humans de llibertat de consciència i expressió. Organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional, es mobilitzen per tot el món sol·licitant l'alliberament del que anomenen presoners de consciència. Per evitar problemes amb els governs, es limiten les seves accions a l'alliberament de persones que no hagin defensat o practicat la violència.

Dit això, no entrarem en valoracions de si han de ser a la presó o no, però si a valorar el tracte que reben embers a la resta d’interns i sobre tot el tracte que rebem els funcionaris per part de la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima, dirigida pel senyor Amand Calderó i la seva superior jeràrquica la senyora consellera Ester Capella i Farré.

El pasat 11-01-2020, la periodista Leyre Iglesias del diari El Mundo, va publicar un article de les conclusions d’una investigació contra el nostre company Miguel P.... El dictamen segons aquesta investigació és de “FALTA GREU“,  amb la qualcosa el nostre company pot perdre la seva categoria laboral i evidentement una baixada de sou.  (Adjuntem l'article)


També el pasat 13-01-2020, un centenar de treballadors es varen concentrar devant les portes de Brians-1 mostrant el seu suport a dos companys expedientats durant l’etapa de l’exdirector de la presó Josep Font. Tot i saven que els dos expedients són injustos la DG continua endevant amb la seva política de repressió cap a nosaltres. (foto: Marea Blava)


I ara per acabar-ho d'adobar, ens presenten el programa d'estabilització de les plantilles dels centres penitenciaris. És penós que l'únic que els preocupi siguin els objectius i en concret el seu Plà Estratègic d'Execusió Penal d'Adults (2019-2027), estem bojos? Ens prenen per autèntics idiotes. Un cop més l'Administració ens vol donar peixet amb el PRP, aquest cop amb una proposta innovadora que segur que no et deixerà indiferent. 
(adjuntem cuadre) “VERGONYOS”





Una nova proposta del nou PRP, que no te desperdici i continuen amb el xantatge? Qualsevol representant sindical que tingui la intenció de signar aquesta aberració, o se li passi pel cap fer-ho, hauria de deixar el lloc de representant dels treballadors “ipso facto”.
  1. Per què no comencen parlant de l'increment de la plantilla? 
  2. Dels equipaments i formació?
  3. Dels pagaments als funcionaris pels danys rebuts en acte de servei?
  4. De fer de Brians-1 un centre de primera especial, amb dotació de presupost perquè no sigui una ruina i un pou de misèries i malalties?
  5. De prendre mesures contra l'envelliment de la plantilla?
Esperem  que tots els sindicats vagin de la mà en tot això. Recordeu que als senyors diputats s'han pujat el sou.

Continuem... 

dimarts, 17 de desembre del 2019

Marea Blava considera injusta la sanció d’un funcionari de Brians 1

L’associació de funcionaris de presons de Catalunya afirma que és una venjança amb relació a unes pintades contra l'anterior direcció liderada per Josep Font



L'associació de funcionaris de presons de Catalunya, Marea Blava, posa de manifest en un comunicat el seu total desacord respecte a la sanció, catalogada com a greu, de setze dies d'ocupació i sou imposada a un funcionari de presons de Brians 1 de Sant Esteve Sesrovires. Dels fets que se li atribueixen, s'infereix còmodament que la sanció és “completament arbitrària i venjativa.”

Segons Marea Blava, els successos es remunten en el lapse de temps en què l'anterior director, Josep Font, va emprendre unes polítiques manifestament absurdes i irracionals dirigides principalment a crear por i desconfiança a la plantilla de Brians 1, a força de promoure accions de control i intimidació, entre altres coses. Aquestes accions van causar l'enorme empipament de la plantilla, la qual es va organitzar i va impulsar accions de protesta com a recollides de signatures i concentracions davant de la Secretària General i Brians 1; amb l'únic propòsit d'aconseguir la dimissió del director.



D'altra banda, en el transcurs d'aquestes protestes, van anar apareixent pintades en les parets, tant dins del centre com en els accessos a aquest. Aquestes pintades, sobretot, reclamaven la dimissió del director.

En el torn de nit del dia 21 al 22 d'octubre de 2018, van aparèixer unes pintades a l'habitació accés (cabina de control de persones que passen per un accés) on el company afectat estava prestant servei. Posteriorment se li va obrir una informació reservada per aquesta pintada i va ser apartat del seu departament habitual (prestant serveis de manera saltada per tots els departaments). També va acudir a declarar al servei d'inspecció, en el qual aquest va declarar que no tenia res a veure amb la pintada, que era impossible que ell mateix l'hagués fet, ja que no podia sortir d'aquesta cabina de control i a més hi ha una càmera de vigilància que grava. També va declarar que no va veure a ningú que la fes.


Mesos més tard, quan Font ja havia cessat, també ho va fer la mà dreta d'aquest (subdirector d'interior), qui “havia aplicat rotundament les polítiques de Font i que, igual que aquest, s'havia guanyat la desconfiança i crispació de tota la plantilla”, segons manifesta Marea Blava.

Així mateix, el subdirector d'interior va ser destinat al servei d'inspecció de la Secretària General de Serveis Penitenciaris i, “casualment”, dies més tard, al company afectat se li va obrir un expedient sancionador pels fets ocorreguts la nit del 21 al 22 d'octubre. Aquest expedient, finalment, s'ha materialitzat en sanció. Segons Marea Blava, “aquesta sanció acusa el funcionari de manera totalment arbitrària de no vigilar correctament l'accés. Creiem que amb aquesta sanció l'administració ha buscat desesperadament agarrar-se a alguna falta disciplinària contemplada en la llei de la funció pública per a poder sancionar al company i que això de les pintades no quedés impune. Aquest tipus de falta imposada és totalment interpretativa.”




Segons destaca Marea Blava, les cancel·les (portes metàl·liques) d'aquest accés “no impedeixen per a res fer les pintades, ja que aquestes tenen barrots i, a més, existeixen claus per a poder-les obrir manualment (a la nit qualsevol hagués pogut fer la pintada)”. A més, destaca també que “les funcions de vigilància que es realitzen en el quart accés són, principalment, el control de totes les persones que entren i surten, i no consta en cap circular que aquesta funció sigui la de vigilar que les persones que passen per allí no cometin actes de vandalisme. Estem parlant d'un accés pel qual passa moltíssima gent i és realment difícil controlar-lo tot.”


El més dramàtic de tot, segons explica Marea Blava, és que el company sancionat està actualment de baixa mèdica per les greus conseqüències que li ha ocasionat tot aquest procés, el qual s'ha convertit en un autèntic calvari en el seu dia a dia.




Finalment, Marea Blava, manifesta que el company exercia de delegat sindical i va tenir un gran protagonisme en les protestes que es van fer durant l'època Font, ja que va redactar múltiples informes dirigits a la Secretària General advertint del que estava ocorrent i les perilloses conseqüències laborals que estava ocasionant. L'administració, és a dir, la Secretària General liderada per Amand Calderó, ha fet “tot el possible per trobar els culpables de les pintades sense aconseguir-ho. També es van inventar que aquestes pintades coaccionaven i amenaçaven de mort per a justificar una suposada dimissió de Josep Font. Per contra, la qual cosa realment va succeir va ser un cessament encobert d'aquest per part de Secretària General causat per la gran mobilització de la plantilla i l'insuportable ambient de treball que s'havia creat.”



Font: LPDB (La Premsa del Baix) / Fotos: Marea Blava-Arxiu

dimarts, 11 de juny del 2019

NOTÍCIES TV3


Un centenar de funcionaris de presons protesten davant de Justícia pel "preocupant abandonament" del cos

11 de juny del 2019


ACN Barcelona.-Un centenar de funcionaris de presons s'han concentrat aquest dimarts al matí davant del Departament de Justícia per protestar per la "situació altament crítica" i el "preocupant abandonament" que consideren que pateix aquest cos. Així ho alerten en un escrit dirigit a la consellera de Justícia, Ester Capella, i que dos representants dels manifestants han lliurat al Departament. En el document, demanen que la conselleria doni "la seguretat necessària" als centres penitenciaris, que respecti el dret a la conciliació familiar i incrementi de forma "urgent" la plantilla, entre altres reclamacions. També lamenten que el cos de presons és "menyspreat" i "infravalorat" en "amplis sectors de la societat", un fet que atribueixen "bàsicament a la falta d'informació i visibilitat de les tasques" que desenvolupen.
Els funcionaris de presons, que es reivindiquen com una "peça clau dins de l'engranatge de l'administració per a la reeducació, rehabiliatció i reinserció de la població reclusa", han traslladat aquest dimarts el seu malestar al Departament de Justícia, en una protesta desvinculada dels sindicats, segons han explicat dos representants dels manifestants, Carol Izquierdo i Albert Duchamp. Els funcionaris rebutgen el pla estratègic que la conselleria vol "imposar" i que "sembla pensat contra nosaltres i no amb nosaltres", ha criticat en declaracions a l'ACN Izquierdo, que ha alertat que el pla "pretén trencar la conciliació familiar" i "sacrificar els drets laborals" d'un col·lectiu que "l'única cosa que pot fer és sobreviure". Duchamp ha carregat contra la conselleria per "desacreditar" els funcionaris de presons en lloc de d'"intentar defensar-los" i ha advertit de les "actituds difamants des del 2012" i d'un seguit d'accions que "semblen encaminades a deixar morir d'inanició" el col·lectiu per incorporar mesures de "privatització". En l'escrit que han lliurat a la conselleria, la primera reclamació alerta de la "inseguretat" als centres penitenciaris i del "creixement exponencial" de les agressions que pateixen els funcionaris. Una de les causes, asseguren, és la "reducció intencionada de les sancions amb fins mediàtics, que res tenen a veure amb el bon funcionament dels centres penitenciaris ni el tractament adequat dels interns més conflictius". Per això demanen als responsables polítics que emetin les circulars "pertinents" a les direccions dels centres perquè "s'apliqui correctament la llei pel que fa al procediment disciplinari i els programes de tractament". També demanen reunions bilaterals urgents per "consensuar" un nou acord sobre personal per recuperar "els drets perduts" el 2012, així com un calendari d'oposicions anual i la jubilació anticipada i segona activitat, que avisen que "comença a ser urgent" per l"'envelliment de la plantilla". A més, reclamen la "devolució de pagues i el percentatge salarial sostret" i el tractament dels funcionaris d'aquest cos com a "agents de l'autoritat", una qüestió que depèn de l'administració central, puntualitzen, però que insten a treballar-hi. Els funcionaris exigeixen revisar la implantació dels mòduls de participació, ja que, diuen, no estan en contra del projecte, però avisen que no dotar-lo de material i del personal necessari és "irresponsable" i "inoperant". L'escrit s'ha admès a la conselleria, però cap alt càrrec del departament ha rebut els dos representants, segons han explicat, fet que interpreten com el "menysteniment de l'administració davant la penosa realitat" del col·lectiu. Els manifestants, que s'han concentrat primer a la plaça d'Urquinaona, han caminat fins a la conselleria, on durant uns minuts han tallat el trànsit al carrer de Pau Claris, amb pancartes en contra del pla estratègic i amb missatges com "Capella i Calderó no a la difamació", amb referència a la consellera i al secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó.

dijous, 30 de maig del 2019

La DG que continuarà descomptant la C.Festius

INDIGNANT resolució de la DG que continuarà descomptant els dies de Compensació de Festius





Deixem que continuïn fent els que els
rota dels ..... o farem alguna cosa al respecte?