ESCRIT FUNDACIONAL DE LA PLATAFORMA DE CAPS DE SERVEIS DE CP I CAPS DE RÈGIM INTERIOR DE MO
Els caps de serveis de centres penitenciaris i els caps de règim interior de medi obert vam obrir fa uns mesos un període d’anàlisi i de reflexió sobre la nostra realitat laboral. La situació actual és altament preocupant i no ja només la nostra, que també, sinó la de tot el sistema penitenciari. Sabem de primera mà que hi ha hagut una inactivitat incomprensible en la gestió penitenciària per part dels responsables polítics en la matèria, singularment en el tema de personal i en aspectes com la seguretat en el treball.
Amb aquest escrit volem presentar la “Plataforma de Caps de Serveis i Crimos” i assenyalar els següents assumptes com a mostra d’allò que afirmem i que volem col.laborar a corregir de la manera més eficaç possible, amb fets i des del coneixement i el patiment del problema.
Inacceptable increment d’incidents i agressions al personal penitenciari. És així malgrat una disminució de la població penitenciària i la millora objectiva de les instal.lacions. S’han d’aplicar les mesures del marc legal i normatiu sense els actuals dubtes, derivats sovint del prejudici contra el funcionari combinat amb una falsa necessitat d’elaborar una estadística favorable, de vegades anant contra la pròpia realitat.
Envelliment molt preocupant de les plantilles de règim interior i més concretament de la prefectura. Dades rellevant derivades d’un estudi propi ens diuen que l’edat mitjana dels caps està a l’entorn de 56 anys. Cal parar atenció també que la majoria de nosaltres porta, a més, més de 3 dècades de serveis. Les dues dades combinades són un motiu de reflexió i no per estar satisfets. D’aquí es deriva el punt següent.
No hi ha un catàleg de places de segona activitat per a caps de servei /o crimos. Per raons d’edat i desgast professional es necessiten des de ja mateix un ventall de places ben perfilades per a la segona activat dels caps, dignes per la nostra categoria i eficients per al sistema penitenciari a la vegada.
És necessari incloure als caps de servei i crimos, d’igual manera que a tot el col.lectiu penitenciari que treballa a interior i té una alta penositat i perillositat, en els supòsits d’accés a la jubilació voluntària avançada i no penalitzada econòmicament per aquest avançament.
Constatem aquí la incomprensible absència de convocatòries de places del grup B de serveis penitenciaris. 17 anys sense aquest procés ha creat un problema per aquesta prefectura, la majoria del grup C i de nivell 22. Hem fet un estudi que ens diu què el 80 per cent de la prefectura es d’aquest grup. Com es pot pensar que un C-22 ha de substituir, presencialment si més no, al director de l’establiment més del 70% del temps de les hores de l’any? No té gaire lògica ni administrativa ni retributiva. I tampoc la té en el cas d’un cap de serveis grup B-24 que sap que tampoc pot aspirar a promocionar-se e un grup A de serveis penitenciaris, senzillament perquè no existeix.
Cal permetre i facilitar la mobilitat de les nostres prefectures. Se’ns obliga a passar per processos injustos, amb baremacions topades i amb segones fases que considerem de vergonya, ja siguin entrevistes com en nefastos concursos anteriors com exàmens de resposta oberta com ara es preveu. Portem anys desenvolupant a satisfacció el nostre treball com per comprendre la raó d’haver de passar per aquests lamentables processos. Avancem des d’aquí que des del nostre propi col.lectiu sortirà un recurs i els que després convinguin contra el concurs convocat en dies passats. No recull les nostres expectatives ni, entenem, respecta els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. La nefasta memòria -i pitjors conseqüències del concurs anterior- ens farà ser contundents en aquesta matèria.
Assenyalem la necessària dotació de 14 caps de serveis per als centres penitenciaris. Només així podem garantir que entrin a treballar efectivament 2 caps per torn de matí o tarda i poder assegurar la possibilitat de gaudir de dies o nits lliures quan se sol.licitin. Pel que fa a la dotació de crimos ha de ser de 8 i no de 6 per no excedir el còmput horari anual i no tenir una càrrega de nits tan penosa i excessiva.
Pel que fa a aspectes com la intervenció en conflictes violents als centres, hem de criticar la falta de formació permanent i de qualitat per cobrir aquesta necessitat. Hi ha també una dada que és l’envelliment de les plantilles que dificulta enormement la creació d’equips d’intervenció o la mateixa resolució d’aquests conflictes que comporten ús de mitjans coercitius. Ens preguntem si és assumible com a risc laboral incorporar professionals de 58, 60, o 64 anys inclús, a un equip d’intervenció. El que sí sabem és que és inapropiat i té traces de ser amoral. 10 anys sense oposicions i sense renovació d’edat de les plantilles ens han dut a un gravíssim problema que es deriva de la pèssima gestió del personal que patim.
És una vergonya absoluta la manca de suport a la tasca que desenvolupem els funcionaris penitenciaris i no només des de la societat sinó des de la mateixa administració que té al col.lectiu totalment desemparat. Col.laborem en la defensa del bon nom i respecte a la figura dels treballadors penitenciaris de la nostres plantilles, especialment els de l’àrea d’interior que se senten perjudicats u oblidats en el millor dels casos. La seva prefectura se sent compromesa amb els nostres col.laboradors. Així s´ha demostrat i així continuarà, ara amb més força si calgués.
Pel que fa a l’anomenat pla estratègic que es vol endegar, hem de dir que estarem expectants davant de qualsevol canvi no pactat ja sigui en condicions de treball de la prefectura com en aspectes de gestió de la seguretat interior que, eventualment, puguin no respectar marcs legals o no ser adequats a la realitat dels centres. A tall d’exemple, resulta absurd pensar que el simple fet d’anar a treballar més dies, o impedir la compactació de jornades, millorarà el rendiment de qualsevol dels professionals d’interior. Més encara quan l’absència de renovació i d’alternatives fa que el temps de servei sigui quasi sempre major de 30 anys, 40 en molts casos.
A 30 d’abril de 2019.
—
