Ara els toca als interins de tractament

EL GOVERN DE LA GENERALITAT VOL REDUIR EL 15 % DE LA JORNADA I DE RETRIBUCIONS AL PERSONAL INTERÍ DE TRACTAMENT.

EL GOVERN DE LA GENERALITAT APOSTA PER LA NO REHABILITACIÓ I REINSERCIÓ DELS INTERNS.

En una nova mostra de despreci envers el col·lectiu penitenciari, el Govern de la Generalitat ha introduit una esmena de modificació a la Disposició Transitòria Cinquena de Llei de Mesures Fiscals i Financeres en la que s’han oblidat deliberadament d’incloure com a personal exclòs de la mesura de reducció de jornada i retribució del 15 % a tots els companys i companyes interins juristes, psicòlegs, pedagogs, educadors, assistents socials i bibliotecaris de l’àrea de rehabilitació i només salven els “cossos d’auxiliars tècnics i tècnics especialistes penitenciaris”, o sigui, els companys interins dels Grups C i D.

Quan l’Executiu català va fer pública aquesta salvatjada de mesura que afectava a 7000 treballadors interins del sector públic,UGTPRESONS va arrencar un compromís del Departament que excloïa expressament al personal interí de rehabilitació d’aquestE.R.O. perquè ocupaven llocs de treball d’un servei essencial i finalista. Les declaracions públiques de la Vicepresidenta, Sra. Joana Ortega, sempre han estat en el sentit d’excloure d’aquesta mesura, i citem textualment: “als agents penitenciaris”, que s’interpreta com tot el personal que realitza “funcions penitenciàries”. Així mateix, les manifestacions del Director General de Serveis Penitenciaris donaven per garantit “en un 99 %” l’exclusió dels nostres col·lectius en l’aplicació de la mesura.

Què ha succeit per a què es produeixi aquest gir de 180º?

És que la intenció del Govern de la Generalitat és recuperar un model penitenciari en el que primarà de nou només la custòdia en detriment de la reinserció i la rehabilitació?

Han valorat l’allau de “desercions” que es produiran de manera immediata per part dels companys interins que tenen una plaça garantida del C i que preferiran abandonar un lloc de treball precari per reincorporar-se a una feina estable en sou i horari?

Han valorat que una de les conseqüències serà l’increment de les ràtios professional/intern als què s’hauran d’afrontar els que romanguin en aquests llocs de rehabilitació?

Han valorat que tot aixo suposarà un inevitable i definitiu deteriorament del sistema penitenciari català?

No han tingut suficient amb tres mesos de conflictes?

És que volen reobrir gratuïtament una nova escalada d’accions contundents i de protesta?

UGTPRESONS davant d’aquesta nova agressió ja s’ha adreçat als responsables del Departament, a la Consellera de Justícia i a la Vicepresidenta del Govern i els hem exigit la incorporació immediata d’una nova esmena al redactat que permeti l’inclosió dels nostres col·lectius en l’excepció de la mesura.

Us mantindrem informats dels resultats de les nostres accions i no descartem convocar pròximament una assemblea de tots els treballadors/es afectats per tal d’acordar les mobilitzacions a dur a terme per defensar la tasca professional i els llocs de treball dels col·lectius de l’àrea de tractament.

Font: UGTPresons

El Govern retallarà un 3% el sou dels treballadors públics i ho descomptarà tot de la paga de juny

Aquesta retallada implicarà una reducció a la meitat de l'extra d'estiu i permetrà estalviar 180 milions. La vicepresidenta demana "responsabilitat" als sindicats, que ja han anunciat mobilitzacions 

E. FREIXA / R. TUGAS Barcelona | Actualitzada el 17/02/2012 13:10 

La vicepresidenta, Joana Ortega 

El Govern retallarà un 3% les retribucions dels treballadors de la funció pública, aquest any. La reducció s'aplicarà de cop a la paga extra del juny, que quedarà reduïda aproximadament a la meitat. Aquesta reducció és la concreció del que ja havien anunciat al novembre, que se suma a les altres mesures d'austeritat que implicaven reduccions de complements salarials i altres drets laborals tant a funcionaris com a personal laboral i interins.

En el cas dels interins, la mesura se suma a la reducció de jornada i sou del 15% que ja va avançar el Govern fa unes setmanes. La rebaixa no s'aplicarà al sou base, sinó als complements, que és on la Generalitat té competències. Els sindicats han rebut la notícia en una reunió amb la vicepresidenta, Joana Ortega, i han anunciat el seu rebuig, que es traduirà en mobilitzacions properament.

Un estalvi de 180 milions

La vicepresidenta, Joana Ortega, ha comparegut poc després de la reunió amb els sindicats i ha puntualitzat que la rebaixa té la voluntat de permetre "mantenir el màxim de llocs de treball" i no haver d'acomiadar treballadors laborals. D'altra banda, espera que sigui una "mesura no consolidada i de caràcter temporal" –a diferència, per exemple, de la supressió de tiquets menjador–, malgrat que no ha pogut assegurar que el 2013 no s'hagi de repetir en funció de les necessitats pressupostàries. Ha explicat també que la mesura afecta els treballadors del sector públic concertat i ha reiterat que si el govern espanyol aplica una retallada a nivell estatal, no se sumaria a la rebaixa catalana. Això ha de permetre estalviar 180 milions d'euros al Govern.

La vicepresidenta, davant les crítiques dels sindicats, ha demanat "una responsabilitat més gran" i més "visió a llarg termini i menys obstruccionista". "Cal diàleg per garantir l'estat del benestar", ha defensat, i ha assegurat que amb aquesta mesura "la voluntat del Govern és que per raons pressupostàries no calgui acomiadar ningú".

Carta d'un funcionari

Agrair per endavant als administradors d'aquest blog per publicar aquest escrit sempre que ho considerin oportú.

 

Vull deixar clar que no formo part de cap sindicat, de fet no estic afiliada a cap d’ells, i que no tinc la més mínima intenció de començar ara la meva carrera sindical, ni a curt ni a llarg termini.
La única intenció d’aquest escrit és deixar constància del que penso (i em consta que molts companys i companyes pensen igual) en relació a les mesures que arbitràriament el govern ens intenta imposar i que amb tota probabilitat ens acabarà imposant.

També vull dir per endavant, que respecto la posició de les persones que no volen prendre part en totes les mobilitzacions que estem realitzant, les respecto, però no les entenc. El moment és molt delicat, l’ambient està molt escalfat, de fet crec que molts de nosaltres ens estem cremant, i mentre que uns lluitem per tal de que les nostres condicions laborals siguin dignes veiem al nostre costat, asseguts en actitud de submissió i resignats, als nostres companys o companyes que viuen una realitat paral·lela i que encara creuen que la cosa no va amb ells i que si no es mouen, si són capaços de passar desapercebuts, a ells no els tocaran el lloc. Als altres, als que han votat a aquest partit dels millors, els entenc, al menys actuen en conseqüència, assumeixen el que han votat i ara no els queda una altra que intentar que no se'ls vegi massa.

Evidentment l’administració està fent un joc magistral. La consigna és no donar informació, ningú sap del cert que passarà, com s’aplicaran les retallades, com afectarà la modificació de la Relació de Llocs de Treball (RLT) als funcionaris de carrera, perquè als interins ja sabem com els afectarà, a més de la retallada general (fas, productivitat, pagues extres, vals menjador, dies d’assumptes personals), també se’ls hi aplica la retallada d’un 15% en horari i sou. Però i per als funcionaris? Que passarà quan un funcionari de carrera reingressi a una plaça que estigui modificada amb jornada reduïda? Es tornarà a modificar la RLT? Això entre d'altres coses.

Davant d'aquesta desinformació molts funcionaris que son interins d'un cos superior, reingressen al seu cos d’origen, amb la qual cosa els interins que estan cobrint aquesta vacant, se’n van al carrer. I aquesta, estimats companys, és la finalitat de totes aquestes mesures i desmesures que estan a punt d’aprovar-ne al Parlament. El govern, emulant temps passats (com diu un dels nostres cartells) ha pres la decisió, i ningú ens garanteix que això que s’aprovarà sigui respectat durant dos anys com diuen que duraran aquestes mesures, ningú ens garanteix que passat aquest temps les mesures es modifiquin en benefici del treballador, ningú ens garanteix que dintre de 1, 2, 6 mesos tornin amb les retallades o amb la privatització dels nostres llocs de treball.

Algú s’hauria imaginat mai aquesta situació? No s’ho creia ningú, i malauradament s’està produint.

Amb aquesta situació de fons, també s’està instaurant entre el personal afectat la por. He sentit dir a alguns companys o companyes que als caps no els hi fa gràcia si ens manifestem, que tal com estan les coses és millor no fer això. He sentit dir que no baixen als esmorzars reivindicatius perquè no poden abandonar el lloc de treball...Les concentracions les fem dintre dels 20 minuts que tenim per esmorzar, (un temps que encara no ens han retallat) ningú abandona el seu lloc de treball, el que estem fent es menjar-nos l’entrepà al mig del carrer. O és que hi ha caps que han decidit que, posats a treure'ns drets, poden retallar-nos també el nostre temps legal per a esmorzar? Què als caps no els hi fa gràcia? Evidentment no els hi fa.
Alguns d'ells estan en aquest càrrec perquè son llocs de lliure designació, i altres, encara que el lloc que ocupen es proveeix per concurs específic, son nomenats en aquests llocs per la seva afinitat al partit polític de torn.

La realitat és que perilla el lloc de treball de 7000 interins, però mentre arriba la pena màxima, el cessament, es va allargant l'agonia d'aquests treballadors públics, retallant-los l'horari i sou en un 15% i hem de tenir en compte que la gran majoria som mileruistas, i molts inframileuristes. Ara resulta que es pot prescindir d'un 15% del temps i treball d'aquests 7000 interins i la pregunta que em faig és la següent: el treball que han desenvolupat aquestes persones, no ha servit per res?

Fins ara hem estat necessaris dintre d'un estat de benestar, donant servei públic a la societat, oferint un servei d'atenció als ciutadans, que arriba a les persones des de diferents unitats o departaments, registrant sol·licituds de tots tipus (tramitació de jubilacions, ajuts socials, pensions, atur) o rebent l'assistència de mèdics, infermers, assistents socials, mestres, educadors, magistrats, jutges, secretaris, agents rurals, mossos, guàrdia urbana, bombers, agents forestals...

Es dona aquests serveis a la ciutadania mitjançant personal funcionari, quan no hi ha un funcionari que pugui desenvolupar aquest treball, ho fa un interí. L'interí té les mateixes responsabilitats que un funcionari, però pot ser cessat en qualsevol moment sense rebre cap indemnització. Per aquest motiu, el govern dels millors ha ideat una forma de sortir de la crisis genial i ràpida. Aprovant les mesures que ha decidit aplicar, deixarà de pagar el sou d'uns 7000 interins, i amb aquest estalvi sortirem de la crisis.

Però, què passarà quan no s'arribi a cobrir els serveis que necessita la ciutadania? Doncs que arribarà la privatització, que a la fi, és del que es tracta tota aquesta pantomima. I només tindrà accés als serveis qui tingui diners per pagar-los.

És paradoxal que es culpi de la crisis socioeconòmica a la ineficiència de la administració pública i dels seus empleats, però que el partit de torn col·loqui al seus amics en llocs eventuals, a qui se'ls paga el sou amb diners públics, quan haurien de ser retribuïts pel propi partit polític.
Així com el sou dels propis diputats, senadors, consellers... perquè no es comencen a aplicar les retallades en aquests sous? Perquè no es fa l'espiral de dintre cap a fora? Tenint la poca vergonya d'haver votat fa pocs dies al Parlament NO a la seva baixada de sous. Paradoxal.

Tirant lo Blau

SIGNADA L'ACTA DE PRÒRROGA DE L'ACORD PELS ANYS 2012-2013

En compliment de la voluntat de la majoria de la plantilla, expressada en referèndum el passat dia 7 de febrer, amb un percentatge proper al 65%, avui hem signat l’acta de pròrroga de l’Acord 2006-2009 pels anys 2012 i 2013.

La proposta d’acord d’aplicació de la pròrroga es traslladarà per a la seva aprovació a la Mesa Sectorial de Negociació de Personal Administratiu i Tècnic, que es reunirà durant aquest mes. Posteriorment s’ha de publicar un acord de Govern donant validesa a la pròrroga de l’Acord.

A la nòmina del mes de març es cobrarà l’increment del complement específic amb efectes retroactius d’1 de gener de 2012. Al mes de maig es cobrarà el trimestre del nou programa PRP.

Us recordem que aquest mes de febrer cobrarem a la nòmina l’últim trimestre del desaparegut programa PIPE.

Font: presons.ccoo

Nova agressió al DERT de Brians-II

 Nova agressió al DERT de Brians-II

 

El dimarts 8 de febrer, dos companys que prestaven servei al DERT van ser greument agredits, i ferits de diversa consideració, un d’ells amb el nas trencat.

Els greus fets es van produir sobre les 17.00 hores, quan un intern havia de sortir del pati i pujar cap a la seva cel·la. Durant el trajecte els funcionaris van amonestar l’intern pel seu comportament en sortir del pati, que de manera reiterada, feia endarrerir els horaris regimentals. Com a resposta, l’intern va intentar provocar els funcionaris, trencant la distància de seguretat, desobeint les ordres donades i proferint amenaces de mort contra els nostres companys (doncs aquest intern surt en llibertat d’aquí a vint dies).

Atès l’estat d’agressivitat que mostrava i la greu alteració d’ordre que estava provocant al departament, el CUSI del DERT activà un Codi 1 i ordenà el seu trasllat a una cel.la de contenció per tal d’aïllar el problema. Seguint el reglament, els funcionaris van acompanyar l’intern a la cel·la per escorcollar-lo. És llavors quan l’intern a traïció i de manera miserable es va llençar contra un dels funcionaris donant-li un fort cop de cap que impactà contra el nas del nostre company, fent-lo caure al terra amb una forta hemorràgia. Posteriorment, donà un fort cop de puny al braç d’un altre funcionari.

Finalment, amb molt d’esforç, els funcionaris van aconseguir reduir l’intern i emmanillar-lo. Tots dos companys van haver de ser atesos pels serveis mèdics de centre i posteriorment, van haver d’anar a la mútua.

SECCIÓ SINDICAL UGTPRESONS CP BRIANS 2
CSIF Presons

Los funcionarios de prisiones aprueban el recorte de Justicia y ponen fin a las protestas

8 Febrero 12 – - La Razón 

Consellera de Justícia Pilar Fernández Bozal 

Foto: Shooting

BARCELONA- Los funcionarios de prisiones aceptaron ayer en referéndum el preacuerdo al que llegaron los sindicatos y la conselleria de Justicia en enero sobre un nuevo acuerdo laboral, una negociación que comportó bloqueos en las cárceles catalanas y numerosas protestas diarias en la calle. Los peores episodios llegaron cuando se cortaron los accesos a los centros penitenciarios de Quatre Camins y Can Brians.

Con una participación del 74 por ciento, 2.255 trabajadores votaron que sí, mientras que 1.192 optaron por el no, según explicaron fuentes sindicales. a El portavoz de CC OO, Albert Anton –uno de los sindicalistas que se encerró en el edificio de la dirección general de Servicios Penitenciarios junto a otros doce compañeros para forzar el acuerdo–, valoró «muy positivamente» el resultado de la consulta.

«Todo el mundo aplicó el sentido común. Eran conscientes de la situación que atraviesa el país y de la crisis internacional. Se tiene que asumir», señaló Anton. Entre las 8.00 horas y las 18.00 horas de ayer, los 3.957 funcionarios que podían votar acudieron a las catorce urnas instaladas en las cárceles catalanas, centros abiertos y centros de asistencia social.

Rebajas salariales

Una vez legitimado el acuerdo, sindicatos y Justicia tendrán que rubricarlo en una reunión sectorial para, posteriormente, trasladar el documento a la mesa general de la función pública.

El acuerdo, que se prevé que se empezará a aplicar a partir del marzo, contempla el mantenimiento de un complemento salarial de 110 euros mensuales y una reducción de 32 euros en el segundo complemento –de 133 euros– durante 2012.

Respeto a los días de compensación de festivos, el acuerdo preveía rebajar de 16 a catorce las jornadas, según informaron fuentes sindicales.

Resultados de la votación al pre-acuerdo

RESULTADOS DE LAS VOTACIONES AL PRE-ACUERDO

CENTRE	CENS	VOTS	SI	NO	NULL	BLANC
Q.CAMNIS	761	538	369	149	2	18
JOVES QC	287	219	156	57	1	5
BRIANS-1	635	540	325	182	5	28
BRIANS-2	889	584	352	230	1	1
MODEL	607	425	245	178	1	1
DONES	160	129	70	57	1	1
GIRONA	116	87	60	16	0	11
TARRAGONA	194	139	97	42	0	0
FIGUERES	112	87	77	9	0	1
LLEDONERS	378	306	182	123	0	1
CO2 BCN	57	45	24	20	1	0
PONENT	438	358	266	84	2	6
PHPT	52	39	19	20	0	0
TOTAL	4686	3496	2242	1167	14	73

Las 10 Estrategias de Manipulación Mediática

Noam Chomsky y las 10 Estrategias de Manipulación Mediática 

El lingüista Noam Chomsky elaboró la lista de las “10 Estrategias de Manipulación” a través de los medios.

Noam Chomsky

1. La estrategia de la distracción. El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las élites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. ”Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.
2. Crear problemas y después ofrecer soluciones. Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.
3. La estrategia de la gradualidad. Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez. 
4. La estrategia de diferir. Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento. 
5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad. La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver “Armas silenciosas para guerras tranquilas”)”. 
6. Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión. Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido critico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos… 
7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad. Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposible de alcanzar para las clases inferiores (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.
8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad. Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto… 
9. Reforzar la autoculpabilidad. Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se auto desvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. Y, sin acción, no hay revolución! 
10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen. En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídos y utilizados por las élites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos. 

“Reproduzca esta información, hágala circular por los medios a su alcance: a mano, a máquina, a mimeógrafo, oralmente. Mande copias a sus amigos: nueve de cada diez las estarán esperando. Millones quieren ser informados. El terror se basa en la incomunicación. Rompa el aislamiento. Vuelva a sentir la satisfacción moral de un acto de libertad. Derrote el terror. Haga circular esta información”.

Rodolfo Walsh

Els esmorzars reivindicatius dels companys de Justícia?

Unos cien funcionarios de Justícia cortan la calle Aragón en contra de los recortes

01-02-2012 / 12:10 h

Barcelona, 1 feb (EFE).- Un centenar de funcionarios y empleados públicos de la Generalitat adscritos al departamento de Justicia han cortado hoy el tráfico en la calle Aragón, en el Eixample barcelonés, en protesta por los últimos recortes aplicados por el ejecutivo de Artur Mas.

Los trabajadores públicos, la mayoría de servicios penitenciarios, han avanzado durante unos metros por la calle Aragón hasta la confluencia de paseo de Sant Joan con Consell de Cent, donde se encuentra la sede del departamento de Interior, según fuentes de la Guardia Urbana.

Los manifestantes, que han mantenido la protesta entre las 10.00 y las 10.40 horas, avanzaban bajo la lluvia detrás de una gran pancarta con el lema "Mas= menos sueldo y más paro. Basta de recortes".

Esta concentración responde a las movilizaciones convocadas todos los miércoles por los sindicatos de la Función Pública para denunciar los ajustes de sueldo y condiciones laborales que sufre este colectivo.

Entre otras medidas, el Govern ha aprobado la reducción de sueldo y jornada laboral del 15 % para 7.100 interinos, además de suprimir algunos complementos salariales y beneficios sociales. EFE

mje/pll

Mobilitzacions a les hores d'esmorzars dels companys de Justícia al carrer Aragó/Girona ¡molt a prop vostre!

Reflexións sobre el vot de la por

REFLEXIONS SOBRE EL VOT DE LA POR

Aclariments previs.-

1. Ara farà un any que estic apartat de l’activitat sindical. Un any, per tant, sense atendre el telèfon a qualsevol hora, fins i tot diumenges i festius. Un any treballant amb excel·lents companys i companyes, sense haver de preocupar-me pensant en quin moment m’apunyalaran les persones que m’envolten. Un any sense aguantar pressions de dirigents sindical, moral i personalment degenerats,pressions que, un cop comprovat el cas que en feia, es convertien en amenaces (finalment complertes, tot s’ha de dir: per una vegada no mentien).Un any en que la meva qualita de vida, si obviem les retallades salarials, ha millorat espectacularment. Per tant, no tinc la més mínima intenció de reprendre cap activitat sindical ni a curt, ni a mitjà ni a llarg termini. Que ningú vegi, doncs, fantasmes. L’única intenció d’aquest escrit, i d’algun altre que he subscrit, és ajudar a trencar aquest discurs monolític que se’ns intenta imposar, discurs que pretén demostrar que oposar-se a l’aprovació del preacord signat el passat 21 de gener és cosa de rucs, malvats o irresponsables.
2. Respecto profondament a la majoria de persones que ens han representat durant la negociació. De fet, a tots, excepte a la petita minoria que havia acordat arribar al punt en què estem abans d’iniciar-se les negociacions formals. Entenc que aquest era un procés particularment difícil i delicat, i que no és just desqualificar – i menys amb la ferocitat que de vegades s’ha fet – unes persones que han fet el que millor han sabut o pogut amb la intenció de defensarnos, per molt que cregui que la seva gestió no ha estat encertada.

Fets aquests aclariments previs, vull deixar constància de la meva preocupació per la forma en què les organitzacions sindicals han encarat la campanya del referèndum del proper dia 7. Vista la quasi unanimitat amb que gairebé tothom ha qualificat aquest acord de dolent (fins i tot els partidaris de ratificar-lo), les explicacions sindicals han estat dues:

1. “La culpa és de l’Acord del 2006. Nosaltres ja ho vam dir i ara els fets ens donen la raó, i no ens mullem per dir el que creiem que s’ha de fer”. No entraré a discutir ara la bondat o maldat de l’Acord del 2006. Jo també podria argumentar que els fets han demostrat el que altres pensàvem al 2006: que entre els que criticaven l’Acord hi havia gent que hauria negociat considerablement pitjor. Ajuda a algú entrar ara en aquest debat? Crec que no, i que seria absurd que, a pocs dies d’un referèndum que marcarà profondament el futur del nostre col·lectiu, el diàleg entre un treballador amb un representant sindical pogués ser com aquest:

• No sé què votar, no m’agrada el preacord però no tinc clar que si surt el no es pugui millorar. Tu què en penses?
• Penso que la culpa és del 2006.
• Ja, però què faig ara, voto si o no?.
• Vota el que creguis, però has de ser conscient que la culpa és del 2006.
• Ja, però, què passarà si surt el si i què passarà si surt el no? Què fareu a partir del dia 8?
• Doncs que continuarem denunciant que la culpa és del 2006.

Aquesta postura s’explica sola i no tinc intenció de comentarla més.

2. Si surt el no, les deu plagues bíbliques no seran res comparades amb el que se’ns vindrà a sobre.

Aquesta segona explicació és la que vull comentar, ja que és la que m’entristeix més sincerament, perquè, encara que penso que la majoria dels seus defensors creuen sincerament el que argumenten, també em sembla que s’ha convertit en la justificació per a no reflexionar sobre el que s’ha fet bé o malament i intentar rectificar les errades comeses. I m’entristeix més encara observar com, en comprovar que amb aquest argument no tothom es convenç de la necessitat de ratificar el preacord, la resposta dels defensors del si ha anat guanyant en agressivitat.

Bàsicament, la campanya de la por parteix d’un fet real i innegable: l’Administració pot fer pràcticament el que vulgui i no respectar els acords prèviament signats i - com és el cas present - legalment prorrogats i, per tant, vigents. Efectivament, això és cert. Però de la mateixa manera que aquest argument serveix per avisar-nos de que ho perdrem tot si no votem SI el dia 7, serveix per dir que és absurd votar ja que, encara que surti el SI, ningú ens pot garantir que l’Administració a partir del dia 8 de febrer no es passarà pel forro el que va signar el dia 21 de gener per molt que ho ratifiquem amb una votació a la búlgara i sense fissures a favor del SI. Vist així, què importa que votem o deixem de votar? Per què hem de negociar res si l’altra part pot fer el que vulgui? Si demà proposen, per exemple, acabar amb el 3-5 dels GSI, haurem de votar si per salvar el 4-4 perquè si no l’Administració pot imposar novament el 4-1-3? I si votem el 4-4, quina garantia tindrem de que no aplicaran el 4-1-3 quan ho creguin oportú??

Per tant, aquesta facultat de l’Administració, que igual serviria per defensar el si, com per defensar l’abstenció o per dir que no val la pena negociar, s’ha de valorar en relació amb d’altres indicadors. Apunto a continuació alguns d’aquests altres factors que hem de tenir en compte:

• L’Administració pot deixar-nos sense PINHO ni PIPE, però accepta incloure el primer a l’específic i pagar fins a 120 euros mensuals (l’any vinent) pel nou programa que substituirà al segon. Ho fan perquè són tontos? Perquè són generosos? Els han enganyat els nostres representants i han aconseguit que no se n’adonin de que ens ho podien prendre tot gratis? Espero que la solució a l’enigma no sigui aquesta darrera, perquè de tant repetir tothom aquests dies que poden fer el que vulguin ja deuen haverse assabentat de la seva equivocació. Com que tampoc crec que siguin tontos ni - menys encara - generosos, penso que l’Administració ha arribat a la convicció que els inconvenients de deixar-nos sense res per decret són majors que els de renunciar, ni que sigui parcialment, a fer aquella retallada total. Aquest és un dels motius que em fa pensar que la victòria del NO obligaria a reobrir el procés negociador.
• La implicació directa i grollera de l’Administració en la campanya a favor del SI no es correspon precisament amb el que caldria esperar de qui pensa que, en cas de no ratificació del preacord, tindrà llibertat absoluta per fer el que li vingui de gust. El més trist és pensar que aquesta implicació ha estat pactada amb les forces sindicals. En condicions normals, si després de signar un preacord l’Administració hagués començat a represaliar les persones que han participat a les mobilitzacions, o hagués pres acords que suspenen aspectes dels acords vigents recollits al preacord acabat de signar, els sindicats haurien donat per trencades les negociacions atesa aquestes violacions flagrants del principi de bona fe negociadora per part de l’Administració. En canvi, la reacció ha estat una nota amb un missatge tipus “ li direm al senyor Parés que no ens agrada el que ha fet i si, mala sort, no ens fa cas, pensarem que no és just”. De fet, després de les represàlies contra els treballadors de la Model, advertien que no tolerarien que aquesta mesura s’estengués a treballadors d’altres centres. Les meves notícies són que aquesta extensió ja s’ha produït. Què faran ara? Li diran dolent, dolent , dolent? No el felicitaran el dia del seu aniversari? La veritat és que aquesta manca de contundència em fa pensar que l’Administració no ha traït la negociació, sinó que el que està fent és aplicar el disseny de campanya pactat. Perquè el missatge és clar: potser si voteu que si, aquestes mesures es retiraran... Aquesta implicació tan directa de l’Administració en la campanya em fa pensar, com ja he dit, que no li resulta ni indiferent ni beneficiós (com podria deduir-se de la seva hiper pregonada omnipotència) la no ratificació del preacord en els termes actuals.
• Directament relacionat amb el punt anterior està el del misteriós Acord clandestí de Govern de 24 de gener. Algú sap on ha estat publicat aquest Acord de Govern? Si el busqueu a la relació d’Acords de Govern aprovats en la sessió del dia 24 que publica la pròpia Generalitat, no el trobareu. Jo, que penso que els diners del Palau de la Música no van servir per subvencionar partits polítics, que no tinc dubtes que el senyor Camps es pagava els vestits i que crec que Manuel Fraga va ser un gran demòcrata, no puc acceptar la versió segons la qual aquest Acord es va improvisar a tota velocitat atenent a les necessitats de la campanya del SI quan es va fer públic que l’Acord del 2006 estava legalment prorrogat. El més curiós és què ràpidament s’ha donat difusió a aquest document via correu electrònic per part dels sindicats (encara que tres dels quatre no l’han penjat als seus webs) sense cap valoració, sense protestes per aquesta acció de força per part de l’Administració que, de no ser tot un paripé, obligaria a trencar la baralla. Al contrari, s’ha distribuït amb autèntica satisfacció, com si es tractés de la prova definitiva de que s’ha de ratificar el preacord si o si. I què diu l’Acord clandestí del dia 24? Doncs que el que el Govern signava el dia 21 amb els sindicats era el dia 24 una cosa inaplicable per l’existència d’alguna causa greu d’interès públic derivada d’una alteració substancial de les circumstàncies econòmiques... causa que, misteriosament, sembla ser que desapareixerà el dia que la Mesa Sectorial ratifiqui el preacord del dia 21. Ufffffff, massa complicat per a la meva pobre neurona. Em venen al cap algunes categories per classificar aquest Acord de Govern, però vist el caràcter típic d’alguna d’elles, prefereixo no enumerar-les. En qualsevol cas, tornem a l’inici d’aquesta història; si 3 dies després de signar un preacord, el Govern pot redactar un Acord (que no publica però que lliura als sindicats per a què el publicitin) que declara inassumible algun dels punts signats tres dies abans, quina garantia tenim de que no pot mantenir aquest Acord de Govern, o fer-ne un altre de nou referit a altres aspectes del nostre Acord de condicions de treball, el dia 8 de febrer? O l’11 d’abril? O el 28 de maig? O sempre que li vingui en gana? La veritat és, en resum, que per no jugar-se res en el referèndum, l’Administració es pren moltes molèsties per forçar el vot afirmatiu. I, insisteixo, no crec que ho faci perquè desitja el millor per nosaltres i en el fons ens estigui demanant que no l’obliguem a retallar-nos més.
• Les mateixes forces que ens expliquen a Presons que l’Administració pot fer el que vulgui, no ho entenen de la mateixa forma a Mossos i a Bombers. Són els nostres representants sindicals més llestos que els dels altres cossos? Més tontos? Crec que ni una cosa ni l’altra. Senzillament, aquest fet demostra que aquesta no és una veritat acceptada com absoluta ni tant sols en el sí d’aquestes forces sindicals.

Abans d’acabar, vull fer alguna reflexió més. M’han semblat impresentables determinades notes i correus ofensius amb les persones que han participat a la negociació que he pogut llegit aquest dies. Però em preocupa encara més la deriva ofensiva en que ha entrat la campanya pel SI. Em sorprèn, per exemple, rebre d’una persona a la qual aprecio i que ha estat víctima d’aquestes campanyes difamatòries, un correu en el qual recomana la lectura d’un missatge farcit de desqualificacions als partidaris del NO. Aquest mateix missatge ha estat reenviat profusament per delegats sindicals. Crec que en un procés tant complicat com aquest, és tristament inevitable que algunes persones es dediquin a aquesta mena de pràctiques. Però opino que els sindicats no poden alimentar aquests comportaments, no poden ajudar a fer més profunda la ferida que es pot obrir entre els treballadors, més quan, sigui quin sigui el resultat del dia 7 de febrer, els temps que venen seran durs i requeriran un alt grau d’unitat de la plantilla.

També demanaria que s’acabin les publicacions de currículums que, teòricament, avalarien que el contingut del missatge que els acompanya és indiscutible. No és que em produeixin enveja, encara que sé que mai arribaré a la condició de vaca sagrada (i no per un problema volumètric, atès que els anys i les pràctiques alimentàries semblen apropar-me inexorablement i trista a la primera part d’aquesta condició, sinó perquè fa temps que he assumit que la sacralitat no es troba al meu abast). Però considero que no tenir 25 anys d’antiguitat a Presons no em fa tenir menys legitimitat per opinar sobre acords que afecten les meves condicions de treball. Com a molt, em fa tenir menys... antiguitat, la qual cosa, atesa la desaparició dels premis en dies de vacances sembla tenir menys importància que fa uns mesos. Tampoc he estat 25 anys seguits afiliat a un mateix sindicat, encara que la meva col·laboració amb el sindicat al qual vaig tornar-me a afiliar l’any passat es remunta als temps en què era il·legal. Em dona això més autoritat per opinar? No, únicament m’apropa, en cas de que m’estengui a explicar batalletes que poc tenen a veure amb el tema que ens ocupa, a la condició de abuelo Cebolleta.

Penso que el dia 7 de febrer el vot afirmatiu s’imposarà amb diferència. I comprenc i respecto a aquesta majoria que l’emetrà. No compartiré el discurs dels qui diguin que és un vot covard o col·laboracionista, ja que crec que serà un vot en general tant benintencionat com el dels qui votin que no. Els uns i els altres estaran fent el que pensaran que és millor per al col·lectiu. I si finalment es fets evidencien que tenien raó, m’alegraré de que la meva opinió actual es demostri equivocada. Però crec també que el percentatge de vots negatius pot marcar el tracte que rebrem posteriorment per part de l’Administració. Un tant per cent inferior al 30 els faria creure que han trobat la fórmula per doblegar-nos sempre que els convingui, i que les sancions i les demostracions de força són la millor forma de tractar amb nosaltres. Per contra, un resultat d’entre el 40 i el 45 per cent de vots negatius els mostraria que han vençut però no convençut, i que, en cas de que ens pressionin més del compte, aquesta mena de treva resignada que ara s’imposarà pot trencar-se bruscament en qualsevol moment.

Salut i unitat

Francesc Lara  

Primero razonar y después creer en el razonamiento que hemos desarrollado, no al revés.

Porqué VOTAR NO

Agradecer de antemano a este blog por publicar este escrito si lo consideran oportuno.

Intentaré hacer un resumen de lo que he podido leer en varios escritos y comentarios, realizados por compañeros nuestros, vistos por aquí y por allá. Así que si alguien cree que su escrito o comentario es el que han hecho, lo más probable es que así sea.

Recordáis en qué momento los maestros, profesores, policías, conductores de ambulancia, enfermeros, comadronas y auxiliares, médicos, trabajadores sociales, educadores sociales, bomberos, funcionarios de prisiones, investigadores, carteros, bibliotecarios y funcionarios en general, hundieron el mercado de valores, expoliaron los bancos, se endosaron miles de millones en primas y no pagaron impuesto alguno? ¿No lo recuerdas?
Pues no te rompas la cabeza intentando recordar, nunca ha pasado... y por eso hemos de redimir ahora nuestros pecados por algo que nunca hicimos.

Nos colocan un pre-acuerdo, a la baja, divino de la muerte para algunos y nos quieren vender que ha sido difícil llegar a ello gracias a unos grandes negociadores.

Si estás en desacuerdo con el tema te tildan de: 'indignado', 'asqueroso', 'destructivo', 'ruin', 'con pocas luces' o con 'ira' (la ira es un estado emocional que varía en intensidad, yendo de la irritación leve a la furia intensa. La ira es una respuesta natural y adaptativa ante las amenazas, inspira emociones y comportamientos a menudo agresivos que nos permiten luchar y defendernos cuando somos atacados).

Dicho esto, me voy a permitir la licencia de ser uno de los adjetivados anteriormente, por un Jefe de Servicios de B-1 que merece todos mis respetos como trabajador y como compañero, e ir en contra de su locuaz e inspirada carta abierta a la plantilla. Quiero creer que a sido al pasar de un momento emocional leve a uno intenso.

Mis motivos del porque Votaré NO Al PRE ACUERDO

1 año 2012: -35€ por 12 meses 420€ de perdida

2 año 2013: -23€ por primer semestre138€ de perdida

2 año 2013: -13€ por segundo semestre 78€ perdida

Total:..... -636€ menos

El 2º semestre 2013: -13€ cada mes, no llegando a igualar lo perdido (140 euros).

A todo esto hay que añadir:

• Bufanda: -368,97€ al año máximo
• Subida del IRPF: +- 25€ mes = -300€ año
• Plan de Pensiones ¿¿??
• Fondo de Acción Social FAS -50%
• Reducciones de jornada al 80%.
• Reducción del IMPORTE DEL COMPLEMENTO ESPECIFICO en las 2 pagas adicionales que nos aplicarán en breve, a concretar por la Administración, y que será donde nos darán el palo: entre -700€ y -800€.
• Sumarle el 5% que ya perdimos hace año y medio,
• la congelación salarial desde no se cuando.
• 3 días de Asuntos Personales,
• 3 días de Antigüedad,
• 2 días de Compensación de Festivos, los cuales también supondrán un desembolso económico superior que hasta ahora en desplazamientos.

Por favor sumar vosotros que a mi de da un 'telele' con la cifra resultante. ¿Me dejo algo?

¿Y aún hay quién opina todavía que es un buen acuerdo?.

Parece ser que sí, anteriores que estuvieron en sindicatos y volvieron al redil en ejecutivas ampliadas, otros con papeles minúsculos que habría que utilizar al CSI para encontrarlo y sindicatos que se descuelgan y solamente actúan como observadores.

Si en su momento hubieran hechos los deberes quizá y tan sólo quizá, no nos veríamos en esta situación, comiéndose como dicen algunos 'un anclaje' o “anchoring” en inglés que queda más COOL, los apóstoles del SI están empezando a cansarse de los apóstoles del NO y viceversa...,

Que si podía haber sido peor, que si estamos en mala época, que si tan sólo nos falta que nos peguen con el látigo y que nos quedemos a dormir en una celda, etc, etc.

Considero que nuestros sindicatos han agotado la vía de las reuniones, eso sí, reuniones por un tubo, algunas hasta con tomadura de pelo incluida, pero también es cierto que no han sido capaces de liderar ni usar la fuerza de los trabajadores les reclamaban y que quedó sobra demostrada en el cierre de los 5 CC.PP.

Al contrario, como siempre desde que estoy por estas casas, tenemos unos sindicatos que ladran mucho en los escritos pero muerden poco, parece que les da miedo la confrontación y la presión real a nuestros dirigentes y ellos mismos intentan evitar la exaltación de los trabajadores "no, ahora no toca", "mejor que no la liéis" "ya os avisaremos" ¿?

Por todo esto y para ser breve, pues podía extenderme horas y horas, lo tengo muy claro, votare NO al pre-acuerdo, y espero que el resto de compañeros también voten NO.

Sin olvidar que se obvia un compromiso explícito referente a la re-colocación de los compañeros, de la JU26 y la apertura de los nuevos centros. No entraré en el tema de las horas sindicales, porque ya se verá con el tiempo.

Para mi no sirve que me digan que los recortes del señor Mas, no tienen nada que ver con la negociación de la DG.

¿Quizá, trabajamos para 2 administraciones diferentes y no lo sabemos? ¿Quizá, los recortes de Función Pública no afectan a los negociadores y no los tenían en cuenta antes de establecer unos mínimos para empezar a negociar?

¿Quizá estoy confundido y debería de estar contento y orgulloso por perder todo lo anterior?

¿y si sale NO al pre-acuerdo? ¿Que harán nuestros sindicatos? seguirán de reuniones interminables donde no se decidirá nada o se decidirán de una vez por todas a liderar un movimiento de trabajadores en defensa de sus derechos y podrán negociar sintiéndose respaldados y con fuerza.
No nos engañemos, y luego que nadie se queje, tenemos lo que nos merecemos... o quizá haya que actuar dejando al margen a nuestros delegados, que excepto honrosas excepciones no aparecieron por los centros el día de marras.

¿Miedo al decretazo?, paremos la administración entonces, pero todos. En estos momentos ya lo tenemos todo perdido, no podemos permitir que a nosotros nos quiten más que a los demás.

Por cierto soy muy consciente de lo que implica el NO, así que seguiré como he hecho hasta ahora al pie del cañón, pasando frío y mucho, también en la modelo a mamporrazos, en el resto de CC.PP. o en la D.G. como alguno que otro apóstol del SI con 25 años de experiencia en el sector. El miedo hace que no reaccionemos, lo peor es decir: 'virgencita, por lo menos, que me quede como estaba'

Por último, lamento si mis comentarios hieren o molestan a nuestros delegados sindicales o algún otro compañero que se de por aludido, entre los cuales y por haber trabajado codo con codo con algunos de ellos durante tiempo hay muy buenos profesionales, buenos compañeros y algún que otro amigo.

Carlos C.P.

PD: Espero haber recogido cuanto menos la esencia de la mayoría de las opiniones y escritos que he podido recopilar y leer.

(A todos aquellos que piensan que no podemos hacer nada, que no vale la pena luchar porque hemos fracasado, os diré que el fracaso es temporal, lo único que lo hace permanente es que te rindas)

Això sí és una retallada!!

Menjar del Conseller d'interior Felip PUIG a càrrec del poble.

Ruiz i Prat, estimuladors de les retallades

diaridegirona.cat

«Una molt alta font de la Generalitat m'ha revelat aspectes fins ara desconeguts»

ALFONS QUINTÀ Després de setmanes d'anar-hi al darrere, una molt alta font de la Generalitat m'ha revelat aspectes fins ara desconeguts de les retallades. "El més esgarrifós - em diu - és que no hi ha hagut mai cap pla, cap debat, cap consideració tècnica, ni humana, respecte als efectes de les retallades. És per això que accepto dir-te el que sé".

Afegeix: "Tots els consellers sempre s'han resistit a retallar en les seves respectives conselleries, per raons òbvies. Passa el mateix en els departaments de les empreses. És humà. Però hi ha hagut una excepció: el conseller de Salut Boi Ruiz no solament ha assumit d'entrada totes les retallades que Mas i Mas-Collell li han proposat sinó que sovint ha volgut anar encara més enllà. Hi ha una gran component d'interessos. La crisi no obligava a tant".

Me'n dóna detalls, després del meu compromís de reserva. Confirmen tot el que he estat exposant en un llarg seguit d'articles. Ruiz vol destrossar l'actual sistema de protecció sanitària en benefici del conglomerat sanitari privat al qual continua servint. També confirma que l'autèntic director d'orquestra, amb posicions encara més radicals, és Josep Prat, president de l'Institut Català de la Salut.

"Aquest parell aniran tan lluny com puguin. Has d'entendre que Mas - em diu - a qui ja coneixes i, per tant, saps que no té res de brillant, ni cap capacitat per matisar, es troba molt reconfortat per Prat i per Ruiz. Són el contrapès psicològic al conjunt de consellers que voldrien limitar les retallades. Això ha fet que la majoria de la sectorial de salut de CDC s'hagi allunyat de Mas. Aviat poden haver-hi trencaments públics. Ja hi ha hagut passos discrets, com es pogué veure amb una entrevista a TV3 a Miquel Vilardell, eminència mèdica, president del Col·legi de Metges de Barcelona, metge de Jordi Pujol, fins ara proper a CDC i president del consell assessor de Mas en sanitat, el qual no es reuneix gairebé mai".

La font també situa al cim del desastre retallador Germà Gordó, de qui recorda emfàticament que va ser el gerent de CDC. Afegeix: "Cal destacar que Salut és la partida més important del pressupost. En el seu entorn es mou molt diner i a l'interior hi destaca, com és lògic, el capítol primer, és a dir les despeses de personal. Això els ha llançat irresponsablement a retallar salaris i a atemorir al personal sanitari. En privat, reconeixen desitjar que els metges fugin de la sanitat pública per anar a treballar a la privada. Estan sorpresos que no ho hagin fet i per això incrementen les retallades. Encara els posa més nerviosos veure que, malgrat el deteriorament de la sanitat pública, no hi hagi un increment fort de les assegurances privades. És perquè els ciutadans no se les poden pagar. A més, l'assegurança privada esdevé pràcticament impossible a partir dels 65 anys, que és quan més es necessita. Les persones d'edat rebran una clatellada immensa, en termes de qualitat i de duració de vida. És impossible que les estadístiques no ho detectin, molt abans de les properes autonòmiques".

La font afegeix: "L'única cosa que ells varen preparar bé és l'actitud propagandística i de silenci de les crítiques, respecte a molts mitjans. Hi ha grans campanyes de publicitat institucional de la Generalitat, al costat d'altres de merament comercials, pagades per la sanitat privada. Ambdues són ben visibles".

"Personalment -diu la font- crec que s'ha de retallar de l'ordre d' 25 per cent dels pressupostos públics. Espanya té un dèficit del vuit cent del PIB, o una mica més. Això equival a un dèficit pressupostari del 26 per cent. És a dir, no tenim una quarta part del que gastem. Ara Rajoy ha fet una retallada que no arriba ni a la meitat de que haurà de fer. Per tant, tots en patirem. Precisament, per això mateix resulta intolerable la destrucció de la sanitat pública. Mas ha començat per allà on, de cap manera, Rajoy no s'hauria d'arribar mai. Confio que al conjunt de l'Estat no passi res de semblant. Si s'intentés fracassaria, perquè allí no es pot usar l'argument fals del sobiranisme i de l'independentisme. Tu pots fer molt per a denunciar aquest abús". 

La font també destaca que "en el govern Rajoy hi ha persones més competents que altres. Però no hi ha ningú tan incompetent com Xavier Mena ( que és una bona persona) o Boi Ruiz que és una mala persona. A més, aquí ja tenim els trams més alts del IRPF ( poden arribar al 56 per cent dels ingressos) i graus de corrupció política immensos, com es veu periòdicament. Culpar de tots els mals al Tripartit i al govern central és un abús que acabarà petant en les mans del mateix Mas. Pujol era més prudent, calculant no passar-se. Però Mas no té límits".

Carta abierta

Gracias por contar con nosotros y por supuesto Fernando, nosotros siempre estamos abiertos a publicar cualquier opinión, siempre que sea respetuosa, como es el caso. Reproducimos íntegramente tu carta:

Hola,

Soy Fernando J. Carrera Buil. Soy Cap d'Unitat y llevo 25 años en la Modelo, siempre en patios, que ni las cancelas he pisado, y soy compañero y amigo de Jesus Martínez con quien me toca compartir los días que nos toca penar en la 4ª. También estoy en CC.OO. aunque mi papel ahí es tan minúsculo que habría que usar el CSI para encontrarlo.

He escrito una carta de respuesta a algunos, no especialmente a Jesús, y pienso que vuestro blog es buen sitio para publicarla. Vosotros mismos.

Sigue el texto:

Hola a todos,

Después de leer tanta tontería ya estoy empezando a hartarme de los apostoles del NO que venden sus irreflexivas reflexiones apoyándose en el indudable descrédito de los sindicatos.

Se ha dicho de todo. Y todo mal.

1. Que si los sindicatos estaban comprados y por eso, siguiendo esa lógica comercial, nos han vendido. La ventaja de este argumento es que continene toda la pretendida verdad y hace innecesario ni siquiera saber cual es el contenido del acuerdo o que nos jugamos en la votación. Como es un hecho que estamos vendidos, solo queda impedir la venta con un sonoro NO. Es primitivo, muy primitivo, porque hace abstracción de lo que ha llovido desde el 2006 y de que los que están ahora no son los mismos que había antes. Por lo menos en el equipo de negociación y en muchos centros incluido el mio.

2. La versión ilustrada alega que si la disposición adicional 1ª (no siguen hasta la 2ª pero ignorar lo que no conviene nunca es óbice para lanzar un argumento cuya base es el objetivo a conseguir en vez de la verdad) etc. hace que la DGSP, el govern y el sumsumcorda deban seguir el acuerdo se vote lo que se vote, ya sea porque está automáticamente prorrogado en todos sus puntos (mentira, la disposición adicional 2ª del acuerdo del 2006 obliga a renegociar todo cuando hay un cambio a nivel superior) o porque no se atreverán. Eso sí, lo cierto es que esos cobardes de la DG y el govern se han atrevido a cargarse el PINHO y a descontar los días de cierre. No está mal para unos acojonados. Así que votamos NO a modo de pataleta y ya está. Nos comemos lo que nos dan pero con el voto nos echamos una ventosidad en su presencia, por decirlo así. La pena es que el govern puede hacer lo que le dé la real y catalana gana porque son el poder absoluto y la ley emana de sus santos atributos. El govern ya ha quitado el PINHO de este mes, lo hemos podido ver en las nóminas, y por el acuerdo de govern del 24 difundido hoy el PINHO está anulado, finiquitado, MUERTO para hoy y para siempre A NO SER QUE HAYA ACUERDO.

La mayor parte de la gente está justamente indignada. Yo también. Con la DGSP, con los recortes, con los sindicatos, con Mas, con Rajoy, con los mercados, con Merkel, con el BCE, con el IRPF, con la subida del bono de 10 viajes, con la subida de la luz, el agua, el gas, la gasolina, la previsible del IVA, con las notas del cole de la niña, con Pepe del R. Madrid, so cacho asesino, y con un millón de cosas más. Pero en vez de indignarse e irse a la plaza Cataluña (o Catalunya), asaltar el Palau de la Generalitat, plantar una gillotina en la plaza Sant Jaume o crear una plataforma electoral alternativa para desbancar a los políticos y el resto de sus secuaces, sindicalistas liberados por 15 años incluidos, va y quieren votar NO que es más socorrido, más tranquilo, más seguro y encima anónimo. Más cobarde también, para qué vamos a engañarnos. Pero es un NO gordo, mayúsculo, majo, con dos cojones, con mucha dignidad y chulería, eso sí.

Por desgracia el NO no es simplemente una presunta forma segura y a salvo de mostrar cabreo o falta de adhesión al régimen (catalán, sindical o el que sea) sino que tiene consecuencias, malas y muy claritas. Puede que como dicen algunos la DGSP no se atreva a quitarnos nada, es decir, aplicar un acuerdo peor que el preacuerdo sometido a referendum, puede que haya una negociación y se gane alguna cosa pero también puede que nos den un estacazo. Otro más a añadir a los recibidos. Por de pronto lo último es lo más probable como demuestra que el mismo Capi di tutti capi Mas y sus secuaces más inmediatos, Puig, Bozal y demás compinches, se hayan preocupado de quitarnos el PINHO con el acuerdo de govern del 24 pasado. Personalmente ellos, no Parés, su mujer y la niña, sino los tiranos de la misma cúpula mafiosa por si hubiera alguna duda de que van a por todas.

Se dice que cuando Pandora abrió la caja, se escaparon de dentro todos los males que ahora afligen al mundo (Mas, Rajoy, ZP, Mourinho y demás congéneres incluidos) pero pudo cerrarla dejando un pajarito dentro. Ese pajarito pio-pio era la esperanza y es gracias a ella que el mundo se hace soportable ante tanto mal suelto. ¿Qué bonito y que dulce verdad?

Vale, de acuerdo, la esperanza está muy bien y todo eso pero lo que nunca debemos hacer es utilizarla como venda para huir de la realidad o como su sustituto porque la realidad es terca y te va a dar los sopapos que crea pertinente independientemente de que tu esperanza te lleve por el camino de la ciega irrealidad. Y la realidad pura y dura no es otra que en el tiempo que nos toca padecer los mercados nos están triturando a toda velocidad mientras los gobiernos se afanan en que la trituración sea lo más rápida, completa y efectiva posible llevando a cabo destructivas políticas que están asustando hasta al FMI y los banqueros, que ya es decir y asustar. Osea, que los de arriba están por la labor. Nos toca vivir en el tiempo y la situación política y económica que nos ha tocado e ignorarlo solopuede calificarse como voluntarismo suicida. A nosotros ya nos han quitado el PINHO. Y si no se firma acuerdo no se recupera. A los maestros les alargan el primer estadio 3 años (160 euros menos al mes al que le toque cobrarlos), a 7000 interinos les quitan durante dos años el 15% (y el 5 o el 10% del específico de Mas, y la subida del IRPF de Rajoy, osea que pierden más del 20% del sueldo de hoy para mañana). Y suma y sigue. O más bien resta y sigue, resta y sigue, resta y sigue...que todavía no hemos acabado.

¿Queda algún alelado que crea que estos no van a ir a por todas, que si no hay acuerdo no se van a atrever, cobardes ellos, a quitar el PINHO, cosa que por cierto YA HAN HECHO, y aplicar el PIPE (o PRP, el mismo perro con distinto collar) con las condiciones que les apetezca?

Pues sí, habrá alelados. Ya lo veremos con su voto..

Resumiendo, y haciendo una explicación para dummies, la votación se reduce a:

1. Votar SÍ y te aplican lo pactado en el preacuerdo. Pierdes 35 euros de PIPE este año y dos días de CF, más toda la canallada de las bajas que de todas maneras joroban especialmente a los bajistas profesionales, lo cual tampoco es malo. Y por cierto, los cambios se elevan a 24 DOBLES (48 de los antiguos) y encima la dirección del centro podrá autorizar más si no se afecta el servicio.

2. Votar NO y te viene la INCERTIDUMBRE. Puede pasar cualquier cosa pero el 95% de las posibilidades es que sea mala. Te pueden aplicar el acuerdo, cosa ya imposible por el acuerdo de govern del 24 que anula el PINHO. Te pueden aplicar uno a la baja (sin PINHO y con nuevo PIPE a su medida), que es lo más probable, o puede haber nueva negociación como consecuencia de la cual la DGSP nos deje como estabamos, si es que alguien lo cree posible. Eso sí nos quedaríamos de anchos, guapos, dignificados, indignados y chulos que no veas. No sé, yo lo veo un precio un poco caro para darme una satisfacción que lo más probable es que sea menor que hacerse una simple paja.

Yo lo siento mucho. pero no me voy a arriesgar a perder los 95 Euros de PINHO (que sin acuerdo ya están perdidos) y a que me puedan meter el PIPE que les dé la gana, solo para chulear y ganar com o MUCHO 35 Euros (o menos) y 2 días. Y eso si se consiguiera que es más probale que condenen a Urdangarían-a-donde-vas-con-el-maletín y a su infanta a que nosotros consigamos algo más de lo ya conseguido, que ha sido parar el golpe en un 90%.

En fin que voto SÍ.

Eso sí, espero que si sale el NO sus valientes adalides y votantes estén al frente de todas las movilizaciones con las mismas narices y atributos masculinos (y masculinas, miembros y miembras) que demuestran con su sonoro NO.

En las pasadas movilizaciones yo he cumplido con mi parte junto a un grupo de irreductibles, que pareciamos Asterix, Oblix y los de su pueblo contra las legiones romanas mientras el resto de galos se dedicaba a beber vino y ver lo que pasaba por la tele. 

La Generalitat reduirà un 15% el sou i la jornada laboral dels seus 7.100 interins

MESURA DE CARÀCTER "TEMPORAL"
Només en queden exempts agents penitenciaris, bombers, agents rurals i veterinaris d'escorxadors

 

Dijous, 26 de gener del 2012 - 15:45h
EFE / Barcelona

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha anunciat aquest dijous que es reduirà un 15% el sou i la jornada laboral dels prop de 7.100 treballadors interins de la Generalitat, una mesura de caràcter "temporal" que CiU inclourà com a esmena a la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2012.

En la seva compareixença en comissió parlamentària per defensar la secció pressupostària del seu departament per al 2012, Ortega ha fet èmfasi que l'objectiu prioritari del Govern és mantenir "el màxim nombre de llocs de treball" en l'administració, cosa que comporta un cert "repartiment del treball".

Ortega, que abans també ha informat els sindicats catalans d'aquesta mesura, ha destacat la necessitat de reduir l'horari laboral del personal interí de la Generalitat, que el 31 de desembre del 2011 sumava un total de 7.103 treballadors. Tots ells veuran reduïda la seva jornada un 15%, prop d'una hora al dia, amb la corresponent reducció de la retribució salarial.

Només quedaran exempts d'aquesta mesura --que es començarà a aplicar quan entri en vigor la llei d'acompanyament, possiblement al mes de febrer-- els bombers, els agents rurals, els veterinaris d'escorxadors i els agents penitenciaris.

 

Font: e-PERIODICO

Acord de Govern 24 de gener

MOLT IMPORTANT

Informació personal interí

CCOO informa sobre les retallades dels interins:

CSI·F i el pre-acord...

Hem rebut la següent nota informativa del CSI·F referent al pre-acord...