dimecres, 23 de gener del 2013

Un reclús de la presó de Lleida fuig durant un trasllat a l’hospital Santa Maria però és aturat després de recórrer uns metres

L’home va fer caure al terra un mosso amb un fort cop en el moment en què l’agent anava a obrir-li porta del vehicle policial

Lleida | 21/01/2013

Els fets van tenir lloc davant l’entrada que té habilitada l’hospital Santa Maria per tal que hi puguin accedir els presos. El reclús era traslladat emmanillat en un vehicle policial al centre sanitari on tenia prevista una visita. Segons han explicat els mossos, en arribar al lloc, el vehicle policial es va aturar i els agents van baixar del vehicle per obrir la porta del darrera on anava el reclús. L’home va donar una forta puntada de peu des de dins del vehicle just en el moment en què un agent obria la porta, fet que va desestabilitzar i fer caure a terra el mosso.

El pres va fugir corrent perseguit pels agents però va ser interceptat al cap d’uns metres per un funcionari de presons que va aconseguir aturar l’home en veure’l emmanillat i que era perseguit pels mossos. Seguint els protocols policials, el reclús va ser retornat al centre penitenciari sense ser sotmès a la visita ja que aquesta era rutinària.

Aquest és el tercer episodi de fuga que té lloc en les presons catalanes els darrers dies, després del protagonitzat dilluns passat a l’hospital Clínic per un pres de la Model i del dut a terme dimarts per part de dos reclusos de la presó de Figueres, que es van escapar després de despenjar-se amb uns llenços tot i que van ser detinguts al cap d’una estona després de ser localitzats al carrer per un funcionari de la presó, que els va reconèixer.

Font: lavanguardia.com





dimarts, 22 de gener del 2013

La justicia reconoce a los funcionarios una mínima parte de la extra deNavidad

  • El TSJM considera que se debe abonar la parte correspondiente a 14 días de julio
  • Son unos 120 euros de media por empleado público


El Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) reconoce que los empleados públicos a los que se retiró la paga extra de diciembre tienen derecho a cobrar la parte correspondiente a 14 días, entre 60 y 240 euros, según CC OO, uno de los sindicatos que recurrió la decisión del Gobierno.

La demanda fue interpuesta contra la Agencia de Informática y Comunicaciones de la Comunidad de Madrid, con unos 649 empleados, y reclamaba la primacía del convenio colectivo colectivo frente a la ley. La sentencia desestima la petición principal y tampoco admite la subsidiaria de que se abone una catorceava parte de la retribución anual pero sí reconoce el derecho a cobrar la parte de la paga extra devengada por trabajar del 1 al 14 de julio pasado, cuando entró en vigor el real decreto ley.

La sentencia (que es recurrible ante el Tribunal Supremo en casación) condena a la Agencia de Informática y Comunicaciones de la Comunidad de Madrid, a pagar la parte correspondiente a esos días, lo que costará al organismo unos 78.000 euros, a unos 120 euros de media por trabajador. Si los tres millones de empleados públicos reclamasen su parte, con la misma media, el erario público tendría que desembolsar 360 millones. Con la suspensión de la paga, que el País Vasco intentó sortear hasta que intervino el Tribunal Constitucional, el Estado preveía ahorrar unos 4.000 millones.

La Federación de Servicios a la Ciudadanía (FSC) de CC OO considera que este criterio del TSJM debe aplicarse a todos los empleados públicos y emplaza al Gobierno a reconocerlo para evitar la proliferación de demandas colectivas e individuales.

La sentencia, de la que ha sido ponente la magistrada Begoña Hernani, argumenta que el real decreto ley establece un "estado de excepción" en la negociación colectiva por lo que su contenido prevalece sobre lo pactado en el convenio colectivo. Pero no está de acuerdo la ponente con el informe del Ministerio de Hacienda que considera que la paga de diciembre se devenga "el primer día hábil de dicho mes" por lo que ordena que no se incluye el prorrateo correspondiente por ejemplo en caso de liquidación por cese.

Al contrario, cita una sentencia del Supremo para avalar que las pagas extras son "salario diferido" que se "devenga día a día" y no constituyen "meras expectativas" por lo que considera que sí tienen derechos los trabajadores a cobrar la parte correspondiente a los 14 días de julio.


dissabte, 19 de gener del 2013

La fuga más corta

Detenidos dos presos huidos de la cárcel de Figueres mientras estaban sentados en un banco


ANTÍA CASTEDO Girona 16 ENE 2013

Cárcel de Figueres, cerrada por falta de recursos de la Generalitat
Ha sido, seguramente, la fuga más corta (en distancia) de la historia de las cárceles catalanas. Dos presos huyeron la pasada madrugada de la prisión de Figueres, situada en el centro de la ciudad, y fueron detenidos horas después por los Mossos d’Esquadra cuando estaban sentados en un banco de la Rambla, apenas a unos centenares de metros. A pesar de la laboriosa fuga —huyeron desde la enfermería descolgándose con varias sábanas atadas— los internos no quisieron ir muy lejos y fueron descubiertos por un funcionario de la prisión, que les reconoció. La Dirección General de Instituciones Penitenciarias anunció que “revisará” los protocolos de seguridad tras el incidente.

Miguel R., de 43 años, y José María A., de 45 —ambos con antecedentes por robo—, se fugaron a través de la puerta de la enfermería y, tras alcanzar el patio de la prisión, saltaron una verja del perímetro de seguridad. El sistema de alarmas falló y no alertó de la huida, según fuentes del centro, una cárcel con más de 100 años de antigüedad. Fue un funcionario de la prisión quien les vio sentados en un banco en la Rambla y, al entrar a trabajar y enterarse de que los internos se habían escapado, avisó a la policía, que los detuvo “inmediatamente” sobre las nueve de la mañana.

El centro penitenciario ha abierto una investigación para esclarecer las circunstancias de la huida. La cárcel de Figueres solo cuenta con un perímetro de seguridad y adolece de importantes “defectos estructurales” debido a la antigüedad de las instalaciones, afirmaron las mismas fuentes. A pesar de ello, la Generalitat mantiene cerrada la nueva prisión de Puig de les Basses, terminada en junio de 2011, que debía permitir el cierre definitivo de la cárcel actual. “La Generalitat tiene que abrir la nueva cárcel”, reclamó el delegado de UGT, Iván Lavado. “Con casos como este se pone en riesgo la seguridad de funcionarios, internos y la población en general”, denunció. La nueva cárcel ha costado más de 108 millones de euros y, aunque está cerrada, su mantenimiento cuesta 1,5 millones al mes a la Generalitat.

Este es el segundo incidente de importancia relacionado con fugas de presos registrado en Cataluña esta semana. Un reo de la Modelo de Barcelona ingresado en la sexta planta del hospital Clínic huyó el lunes descendiendo por la fachada y las cañerías.

Font: ccaa.elpais.com

La Generalitat avisa de que habrá más recortes a los funcionarios en 2013

Se avecinan tortas... y tenemos muchos números para ser los destinatarios... 
¿Las vamos a encajar sin más o nos vamos a defender?


El conseller de Economía, Andreu Mas-Colell, asegura que los presupuestos para este año serán de "mantenimiento y subsistencia"

El conseller catalán de Economía, Andreu Mas-Colell, ha anunciado que los presupuestos de la Generalitat para 2013 serán de "mantenimiento" y "subsistencia", y, en el mejor de los escenarios, será necesario aplicar de nuevo los recortes del gasto que afectaron a los funcionarios en 2012.

Durante una entrevista con Televisió de Catalunya, Mas-Colell ha subrayado que el recorte del gasto público que debe emprender la Generalitat estará en función de si el Gobierno español acepta relajar el objetivo del déficit para las autonomías y pasar del 0,7% previsto al 1,5% que se reclama.

En el escenario más optimista (1,5%), el conseller ha admitido que "será necesario repetir, mucho me temo, las medidas que afectaron al personal de la Generalitat el año pasado, porque el punto de partida será el 2012".

En caso de que la Generalitat tenga que aplicar el 0,7% previsto, Mas-Colell ha asegurado que el recorte del gasto público será mayor y, por tanto, las medidas que afectarán a los trabajadores de la Función Pública irán probablemente más allá de las aplicadas en 2012.

Pese a todo, Mas-Colell ha asegurado que "lo que hagamos en 2013, sea con el 0,7 % o con el 1,5 %, hay que plantearlo como algo excepcional y como una medida no sostenible, porque no podemos contentarnos con el nivel de ingresos que ahora tiene Catalunya". "No es aceptable porque este nivel de ingresos no nos permite mantener las estructuras de servicios públicos que los catalanes desean y que, en circunstancias normales, los catalanes pagan", ha insistido el conseller.




Font: Público.es

dissabte, 5 de gener del 2013

Ellos sí cobran la paga extra

ASESORES, SUBDIRECTORES Y SECRETARIOS DEL MINISTERIO DE EMPLEO COBRAN PAGA EXTRA, CAMUFLADA COMO GRATIFICACIONES.

Gratificación de 1.120 euros. Productividad de 969 euros. Gratificación de 694,70 euros. Otra de 234 euros. Cargos intermedios del Ministerio de Empleo han cobrado en este mes de diciembre un plus en sus nóminas. El dinero ya ha sido ingresado.

Han sido varios los trabajadores del departamento que dirige Fátima Báñez quienes han recibido estos pluses en sus sueldos de este mes por trabajar horas extras a su jornada habitual. Todos ellos ocupan puestos intermedios en el organigrama y no llegan a ser considerados altos cargos. Entre los receptores se encuentran: 
  • Varios asesores. 
  • Jefe de servicio.
  • Responsable de gabinete de la secretaría de Estado.
  • Subdirector general.
  • Varias secretarias.
El Confidencial Digital ha podido tener acceso a alguna nómina y estas son las cantidades que han percibido. Varían dependiendo del cargo: 
  • En concepto de gratificación: entre 1.600 euros y 150. 
  • En concepto de productividad: entre 500 y 3.000 euros.
Se da el caso incluso de algún asesor que acumula hasta 3.984 euros en concepto de productividad.

Todas estas cantidades ya han sido abonadas. Concretamente, el pago se hizo el pasado día 20 de diciembre, explican fuentes del Ministerio de Empleo consultadas por ECD.

Fuentes cercanas a la ministra explican, por su parte, que estos pluses se encuentran dentro de la normativa vigente y que se reparten en todos los ministerios. De hecho, ya se tomó esta misma decisión en Empleo el pasado verano. Todos los beneficiados por estos conceptos son funcionarios, aseguran, y ningún empleado laboral ha recibido un sobresueldo.

Las mismas fuentes recuerdan que los presupuestos del Ministerio de Empleo están estrictamente fiscalizados por Hacienda. Añaden que la ministra ha realizado un profundo recorte del personal laboral en el último año.

El pasado mes de agosto, el subsecretario del Ministerio de Empleo, Pedro Llorente, hizo esta apreciación en una carta enviada a El País sobre el pago de estas gratificaciones por servicios extraordinarios:

“La gratificación por servicios extraordinarios es un concepto específico previsto en el artículo 23.3.d de la Ley 30/84, diferente de las pagas extraordinarias. Retribuye servicios realizados fuera de la jornada normal y puede percibirlo todo tipo de personal funcionario. No pueden ser perceptores de gratificaciones extraordinarias los altos cargos. Respecto del personal laboral, la realización de servicios extraordinarios se retribuye a través del concepto de horas extraordinarias.

Es práctica habitual en todos los Ministerios. Los Presupuestos Generales del Estado de 2012 contemplan que las gratificaciones extraordinarias “se concederán por los Departamentos ministeriales u Organismos públicos dentro de los créditos asignados a tal fin”, añadiendo que “no experimentarán aumento respecto a los asignados a 31 de diciembre de 2011”. Los pagos están sujetos a los mismos controles que las demás retribuciones, sometiéndose al trámite de fiscalización por parte de la Intervención General del Estado.

En el Ministerio de Empleo y Seguridad Social se dispone de información documentada de repartos de carácter general desde al menos 2008. Siempre se han mantenido los mismos criterios, sin que suponga, en ningún caso, la exclusión de ninguno de los potenciales beneficiarios que acreditan servicios realizados fuera de la jornada laboral, empezando por los titulares de puestos obtenidos por concurso.

Las cantidades aludidas en la misiva no se corresponden con la realidad, pues el reparto se realiza de forma individualizada en función del trabajo de cada beneficiario. El esfuerzo realizado para ajustar la estructura del Ministerio de Empleo y Seguridad Social en 2012 ha supuesto un ahorro del 18,06%, estimado en 731.273,89 euros, con la supresión de varias direcciones y subdirecciones generales y un importante número de asesores, entre otras medidas”.


Font: ElConfidencialDigital


dijous, 3 de gener del 2013

Ens segueixen robant

L'austeritat és selectiva

Ha de ser que el malbaratament es contagia com la grip, encara que el que resulta més insultant és veure com s'omplen la boca amb la paraula austeritat aquells quals sous, que per cert surten dels nostres butxaques, passen dels 6.000€.

Sembla que l'austeritat és selectiva, només toca al 99% de la població deixant a l'1% lliure de les seves urpes. I és aquest 1% de privilegiats fora de perill de la grip econòmica els que ens demanen que ens estrenyem el cinturó fins penjar-nos. Són ells els que ens demanen sacrificis sense fer, els que ens converteixen en esclaus de sous miserables o no ens donen treball. Ells són els que ens pugen els impostos per tenir cada vegada pitjors serveis.

La llista de barbaritats contra els ciutadans seria massa llarga i massa amarga de recordar. Tots la tenim ben present dia a dia.

JA N'HI HA PROU de mantenir una casta que oblida qui els va posar en el lloc que ocupen, que oblida quina és la seva feina i que desconeixen el significat de la paraula servei.

Els ciutadans estem farts que ens menteixin. Estem farts que ens prenguin per idiotes. Ens han entrenat bé, a força de successives bufetades, al llarg de moltes legislatures, S'HA ACABAT! Assabenteu-vos que 47.000.000 de persones no estan perquè vostès les trepitgin. I la propera vegada que ens estafin els NOSTRES DINERS per "donar-se'ls" a les seves fundacions, associacions, sindicats, etc... penseu-vos-ho dues vegades perquè potser acabarem portant a aquestes fundacions i associacions, que són pous sense fons, les nostres factures perquè les paguin.

Vostès no llencen els seus diners, tampoc ho facin amb el nostre.

Des de aquestes línies, exigim que les associacions i sindicats es mantinguin gràcies a les quotes dels seus associats i /o afiliats i, que les fundacions es mantinguin amb donacions privades, mai públiques.

Està a les nostres mans aturar tot aquest robament constant!!!


Monago: "Extremadura és la regió d'Espanya amb més facilitats per a la creació de llocs de treball"

Monago: "Extremadura és la regió d'Espanya amb més facilitats per a la creació de llocs de treball"



ARA / EFE | Merida | 31/12/2012 14:42
El president extremeny, José Antonio Monago, ha advocat aquest dilluns per reformar la Constitució, però no pas per reforçar la descentralització, sinó tot al contrari, "garantint l'Estat de les autonomies, però reforçant el paper de l'Estat i les seves competències en nacionalitats i regions". Així ho ha afirmat en el missatge de Cap d'Any, en què a més, amb una taxa d'atur del 32%, no ha dubtat a afirmar que "no hi ha cap regió a Espanya amb més facilitats per a la creació de llocs de treball que Extremadura", però ha lamentat que "hi ha més possibilitats d'emprendre que emprenedors".

Segons Monago, que ha indicat que els extremenys es prenen seriosament "l'auge de l'independentisme al País Basc i a Catalunya", hi ha ocasions "en què som 17 autonomies, d'altres en què som un país amb necessitats nacionals, i governar és precisament això, distingir", ha assenyalat. Per Monago, reforçar el paper de l'Estat és necessari perquè la solidaritat dels pobles d'Espanya "sigui més que un capítol dels pressupostos generals de l'Estat", cosa que "és compatible amb el fet que Extremadura segueixi desenvolupant plenament la seva identitat en el conjunt d'Espanya".

Presumeix de paga extra per als seus funcionaris

En la seva al·locució, també ha recordat que, aquesta setmana, els empleats públics d'Extremadura rebran una paga extra, que serà una bona mesura "per dinamitzar el consum aquest Nadal", i ha reiterat que el 2013 també s'avançarà la paga del desembre al juny, malgrat que és una de les regions amb més superàvit fiscal –rep entorn del 15% del PIB més del que aporta amb impostos– de l'Estat. Així mateix, ha recordat la reducció de dèficit a Extremadura "perquè Europa ho demana", però ha exigit a Europa austeritat i creixement" i que "Europa ha de fer per Espanya i per Extremadura".

Ha reiterat que s'estan reduint els deutes amb proveïdors i ha anunciat que, si el 2013 es continua com fins ara complint els objectius de dèficit i de deute, s'abaixaran impostos. "Diuen que el 2013 serà el pitjor any de la crisi, però jo no ho crec, jo crec en els extremenys, i el 2013 serà en bona part fruit del que hem treballat el 2012", ha dit Monago, que ha asseverat que Extremadura va "pel camí correcte".

El president extremeny, que ha animat a deixar de sentir-se "inferiors" i "abandonar complexos", ha afirmat que l'únic que importa en aquest temps de dificultats "és conservar la idea d'Extremadura, Espanya i Europa". "La nostra defensa dels extremenys no és una manera de ser, no som nacionalistes, la nostra defensa d'Extremadura és, per a qui encara no se n'hagi adonat, el nostre idioma", ha conclòs Monago, que ha desitjat feliç Any Nou en basc, català i gallec.


20.000 interins i treballadors laborals al carrer

20.000 treballadors –interins i laborals– seran acomiadats pel govern de Mas per complir amb el dèficit



Toni Bolaño |02/01/2013 17:15
Artur Mas va acomiadar l'any amb un discurs en què lligava drets nacionals amb drets socials. El seu govern s'esforça a centrar el debat polític en la realització de la consulta sobiranista, prometent un nou estat en el qual el benestar dels catalans estarà garantit. Tot això serà a partir del 2014. Fins a aleshores, caldrà esperar.

El 2013 promet ser un any dur. S’hi auguren retallades de 4.000 milions d'euros i s'implantaran impostos que pretenen recaptar al voltant de 1.000 milions. Amb els bancs i el crèdit tancat, Mas no tindrà més remei que acudir de nou al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per demanar prestat. Es calcula que la Generalitat sol·licitarà ajuda al FLA per valor de 18.000 milions. Montoro els hi donarà a canvi de nous i durs ajustaments, tot i que el FLA es quedarà sec, perquè amb prou feines hi quedaran 5.000 milions per a la resta de comunitats. Xifra, sens dubte, insuficient.

On s'efectuaran llavors les retallades? Primer, on sempre. Sanitat, educació i serveis socials tornaran a ser víctimes de les retallades salvatges. En sanitat, per exemple, el govern vol reduir les tarifes dels centres concertats en un 5%. Amb aquesta reducció de la tarificació es pretén estalviar 200 milions més, però deixarà molts hospitals a la vora del precipici. Per compensar la situació –a la qual cal afegir els impagaments de juliol, novembre i desembre–, molts centres sanitaris hauran de tornar a ajustar les seves plantilles o reduir salaris, cosa que redundarà negativament en l'atenció als pacients. D'altres, simplement es plantejaran el tancament perquè no poden assumir aquesta nova retallada.

En el camp dels serveis socials, molts empreses no podran acabar el 2013 si no reben els pagaments endarrerits, i difícilment podran seguir amb l'atenció als dependents si tornen a veure retallats els seus ingressos. En educació, els centres concertats hauran de compensar la reducció d'ingressos amb un augment de les taxes que paguen els pares. Molts no les podran assumir perquè en el sector s'està detectant un augment considerable de devolucions de rebuts per part de famílies que, víctimes de la crisi, han vist minvats els seus emoluments i no poden fer front al pagament de les mensualitats.

No obstant això, aquest nou 'tall' als serveis a les persones no serà suficient per aconseguir reduir el dèficit. Per això, la Generalitat vol obrir un segon front "aprimant l'administració" i els salaris dels funcionaris. La vicepresidenta, Joana Ortega, va anar al dret i va tenir mals presagis per al 2013. Els treballadors de l'administració catalana poden perdre de nou una paga extraordinària. De totes formes, això no és el pitjor escenari per als treballadors públics. El departament d'Economia, dirigit per Andreu Mas-Colell, ha posat el seu objectiu sobre la taula: reduir el personal de la Generalitat de 20.000 persones. Els col•lectius més afectats, els més febles: els interins i el personal laboral.

El conjunt dels treballadors públics de la Generalitat han patit retallades salarials i han perdut una paga. Els interins s'han endut la pitjor part perquè van haver de suportar una reducció salarial del 15% el 2012. El 2013 poden acabar al carrer. Mas-Colell proposa l'acomiadament de 20.000 treballadors interins i laborals, cosa que implicaria un substancial estalvi a les arques públiques, tot i que el cost social seria indescriptible.

Conscient d'aquest cost, des de la vicepresidència del Govern, la democristiana Ortega advoca per una negociació amb els sindicats que aniria en la línia de reduir el nombre d'acomiadats a canvi d'augmentar les retallades salarials per al conjunt dels treballadors. Amb aquest plantejament, vicepresidència espera reduir el nombre d'acomiadaments a la meitat, és a dir 10.000 treballadors, interins en la seva majoria. En converses no oficials, sindicats i administració estan explorant iniciar un procés de prejubilacions per al personal de més de 60 anys i amb 38 anys cotitzats. Amb aquesta mesura, que es podria incloure en la retallada general reduint els acomiadaments més dolorosos, s'iniciaria una retallada de personal que no seria tan traumàtica per als treballadors.

Aquestes retallades no han estat comunicats als sindicats, que opinen que "la reforma de l'administració pública no és una cosa que es pugui fer d'un dia per l'altre". En les organitzacions sindicals no tenen tan sols coneixement de l'eliminació de la paga del 2014, ni de la privatització del Servei d'Ocupació –que es va paralitzar per la convocatòria electoral– ni dels expedients de regulació que estan previstos en diverses empreses públiques o fins i tot expedients que podrien afectar el personal laboral de l'administració. "No es pot arribar a plantejar un referèndum sobre la independència passant per sobre dels drets socials i laborals" afirma un alt dirigent sindical que no descarta una contundent resposta.

Entre els expedients de regulació d'ocupació que preveu l'executiu es trobaria la televisió pública. No obstant això, algunes fonts afirmen que davant la més que previsible oposició d'Esquerra Republicana "això de TV-3 tot just es quedaria només en un pessic". En converses informals, directius de la televisió pública situaven la xifra de les retallades en un 25%. Aquesta xifra es podria veure reduïda substancialment per l'oposició dels republicans i per la força dels treballadors dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, que no estan disposats a "pagar els plats trencats" de la situació.

A Catalunya, el 2013 comença amb males notícies, encara que el govern català segueix centrant els seus debats en el 2014. És la cortina de fum perfecta que oculta els problemes quotidians i les dures retallades que es preparen per aquest any, que poden deixar 20.000 treballadors sense el seu lloc de treball.


Font: eldebat

divendres, 21 de desembre del 2012

Bon Nadal i Bon Any 2013

Des de l'equip de Brians-1 us volem desitja unes bones festes a tothom!!!



dimecres, 19 de desembre del 2012

Esmorzem o ens manifestem?

Serveis Centrals (DG), Ciutat de la Justícia, Diputació de Barcelona, Tresoreria de la Seguretat Social ...

Esmorzar de cada dimecres/divendres pre-Nadalenc
Serveis Centrals (DG), Ciutat de la Justícia, Diputació de Barcelona, Tresoreria de la Seguretat Social i un llarg etc, etc. reivindiquen cada dimecres i divendres, en forma de manifestació i durant els vint minuts del seu esmorzar, la situació de retallades que patim tots els empleats públics, tant els interins, com els funcionaris de carrera. Als Serveis Centrals (DG) després d'un any... continuen reivindicant-se.

Hem conegut a través del portal ATRI que el proper 27 de desembre s’ordenarà el pagament de la nòmina de desembre i la part de la paga extraordinària del passat mes de juny. 
Independentment que l'Administració de la Generalitat siguin uns irresponsables a l'hora de gestionar les misèries que reben del Govern Central, les retallades que estem patint els empleats són un autèntic espoli per les nostres butxaques, ja que una part important de les nostres retribucions de la nòmina (extra de juny) i de desembre, la tenen ells en el seu poder i generant interessos des de fa sis mesos, a més de l'increment de l'IRPF que al final serà superior a la prevista pel mateix Govern de la Generalitat. 

Segons l'UGT li provoca nàusees i és insultant que un govern que no assumeix les seves responsabilitats i les seves culpabilitats és un govern sense legitimitat. Pensem el mateix que ells, però també ens provoca el mateix que els empleats públics estiguin durant un any reivindicant cada dimecres i divendres el mateix espoli que els senyors de l'UGT i la resta de sindicats diuen, i que no facin, ni hagin fet res de res per a recolzar-los.
Diuen també que: 

"Els hi farem front com a sindicat!!! Denunciant les seves mesures jurídicament, al carrer i on faci falta, per tal d'alliberar a l’empleat d'aquest segrest institucional".

Però senyors de l'UGT, a qui volen enganyar?
Han fet alguna cosa des de que varen començar les retallades?

Encara estem esperant les seves reivindicacions de recolzament i abanderament, si quan van aparèixer va ser perquè estava la TV3 per el mig.

Els únics que han fet alguna cosa per a nosaltres han sigut els senyors de CSI·F i quan hi era el representant que ja no hi és en aquest moments (l'han canviat), això si,  també sense abanderament. Entenem que pot ser perquè no estaven a la taula de negociació com la resta de vostès. CCOO, CATAC, NO SABEM N'HI QUI SÓN.

A tots els sindicats, no se'ls hi cau la cara de vergonya de no fer-hi res de res amb aquest espoli que estem patint, i el que és pitjor, deixar als empleats públics sense recolzament sortint al carrer?




Nòmina del mes de desembre 2012


Només cobrem la nòmina si arribés la bestreta de l'Estat Central.

Xiulada nadalenca als Serveis Centrals

Companyes i companys: 

Ahir es va penjar a ATRI la nota informativa sobre l'abonament de la nòmina del mes de desembre. Se'ns informa que: 
  • L'ordre de pagament s'efectuarà el 27 de desembre "tan bon punt arribi la bestreta mensual que transfereix el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques" 
  • Com a conseqüència de l'abonament del 2,5% anual no pagat el mes de juny, augmentarà la base imposable i el percentatge de retenció de l'IRPF es veurà modificat a l'alça en alguns casos. 
Quin tipus de broma és aquesta? Quants de nosaltres no podrem realitzar els àpats d'aquestes festes nadalenques? No diem a un restaurant, diem a casa, amb la família. No ens donen la part del nostre sou que és complementa al mes de desembre (allò que tots en diuen la paga) però, precisament per treure'ns la part del sou el mes de juny, ara molts de nosaltres haurem de pagar més de IRPF en una nòmina retallada i sense paga! 


Fins a quin punt estem disposats a aguantar? Fins a quin punt continuarem empassant-nos els abusos de poder? 

NOTA INFORMATIVA SOBRE L’ABONAMENT DE LA NÒMINA DEL MES DE DESEMBRE 2012 (18.12.2012) 

Nòmina del mes de desembre 

En compliment de l'Acord del Govern GOV/78/2012, de 24 de juliol, d'adequació de les mesures de reducció retributives, en la nòmina d'aquest mes de desembre de 2012 consten de forma generalitzada els següents conceptes: 
  1. Els havers corresponents al mes de desembre de 2012. 
  2. L'abonament de l'import de les reduccions retributives aplicades al mes de juny (reduccions efectuades segons l'Acord del Govern de 28 de febrer de 2012, i el de 29 de maig de 2012). 

Data de pagament 

El pagament de les nòmines s'ordenarà el 27 de desembre de 2012, tan bon punt arribi la bestreta mensual que transfereix el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. 

Impacte de l'IRPF 

Aquest any s'han produït dos canvis normatius que han afectat la base imposable anual dels treballadors públics. Un primer canvi, introduït pel Govern de Catalunya, que reduïa el sou anual en un 5% i que es va reflectir en una primera disminució d'un 2,5% aplicada a la paga extraordinària del mes de juny. I un segon canvi del govern central, que suprimia la paga extraordinària de Nadal. 

Amb la reducció salarial aplicada el mes de juny sobre la paga extra i la conseqüent disminució de la base imposable anual, el percentatge de la retenció de l'IRPF es va reduir en alguns casos. Això es deu al canvi de tram en l'escala de retenció de l'IRPF. El mateix va succeir el mes de juliol quan, d'acord amb la normativa estatal, es va suprimir el càlcul de la paga extraordinària de desembre. L'impacte d'aquests dos canvis sobre la base imposable es va mantenir durant els mesos de juliol, agost, setembre, octubre i novembre. 

Aquest mes de desembre, com a conseqüència de l'abonament del 2,5% anual no pagat el mes de juny, augmentarà la base imposable i, per tant, el percentatge de retenció es veurà modificat a l'alça en alguns casos. 

Les persones interessades poden consultar l'IRPF que els correspon dins l'apartat de Retribucions del portal ATRI, on consta l'evolució del percentatge de l'IRPF d'aquest any. Així mateix, també es pot consultar el rebut de nòmina, que a partir del proper divendres estarà disponible al portal ATRI. 

Altres situacions 

L'Acord de Govern esmentat estableix que la reducció realitzada a les retribucions anuals hauria de ser per un import mínim equivalent a un 5% de les retribucions fixes i periòdiques percebudes durant l'any 2012. 

Segons el sindicat UGT, es poden donar els supòsits següents : 
  • que la supressió de la paga extraordinària de desembre suposi una reducció inferior al 5% de les retribucions anuals. En aquest cas, es reduirà l'import equivalent a la diferència entre el percentatge reduït al mes de juny i l'esmentat 5%. Això pot succeir en el cas que la prestació de serveis realitzada durant l'any 2012 hagi estat interrompuda en el temps o en casos de personal laboral d'acord amb les seves condicions retributives específiques. 
  • no es va fer cap reducció al juny i la paga extraordinària és inferior al 5%. En aquest cas s'ha de procedir a fer una reducció d'un import fins arribar al 5%. Aquest supòsit es dóna quan la reducció corresponent al mes de juny no es va poder formalitzar atès que la incorporació de les persones va ser posterior, per exemple. 

Barcelona, 19 de desembre de 2012


Tens padrins?

Subvencions a entitats jurídiques sense ànim de lucre vinculades a partits polítics amb representació parlamentària.





Font: DOGC


Los «socios» de Oriol Pujol plantearon privatizar cárceles y entrar en el negocio

Sabían que Artur Mas preparaba medidas privatizadoras para las prisiones catalanas?



Oriol Pujol en el Congreso Nacional de CDC
INÉS BAUCELLS

La trama empresarial desarticulada por agentes de la Agencia Tributaria y dos juzgados de Lugo y Barcelona mostraba una gran voracidad en todos aquellos negocios que dependen de las concesiones administrativas, como las estaciones de ITV o la distribución de medicamentos a la sanidad pública. Pero a uno de los detenidos el pasado marzo se le ocurrió una nueva vía de negocio: la privatización de las cárceles. Se trata de Sergi Alsina, amigo y compañero de clase de Oriol Pujol y socio de su esposa, Anna Vidal, que formaba parte del consejo de administración de una de las sociedades del empresario, Alta Partners, a la que también le giraba facturas.

En una conversación telefónica el 10 de febrero de 2011, Alsina le plantea a su socio Sergi Pastor, también imputado, la posibilidad de entrar en el negocio de las cárceles a través de concesiones públicas. Alsina había recibido un «soplo» y se puso manos a la obra. Estaba muy bien informado, ya que justo un año después de esta conversación, el consejero de Interior de la Generalitat de Cataluña, Felip Puig, anunció en rueda de prensa que su departamento estaba estudiando introducir medidas privatizadoras en la gestión de las cárceles (Cataluña tiene transferidas todas las competencias del Estado en lo que se refiere a prisiones). El primer paso sería encargar a la seguridad privada las tareas de vigilancia del perímetro de las cárceles catalanas, y así «liberar» a los agentes de los Mossos d’Esquadra que hasta ese momento se encargaban de ello.

«Privadas como en EEUU»

Pero Alsina iba más allá y quería tomar posiciones, gracias a su fluida relación con el secretario general del Convergencia, de cara a una posible privatización completa de la gestión de las cárceles. El empresario, acusado de tráfico de influencias, le dijo a su socio, en una conversación de unos cinco minutos, que «hay modelos en otros países, en Estados Unidos sobre todo» donde «las cárceles se han convertido en concesiones». Alsina no creía que la completa privatización fuera cercana en el tiempo, pero confesó a su socio: «Yo sí que sé que Cataluña es uno de los que va por delante», tal y como le daría la razón el «conseller» Puig unos días después. Alsina creía que las cárceles se pueden privatizar, como ocurrió con «las funerarias aquí», y que alguien tendría que gestionar ese «paquete llave en mano». Su socio Sergi Pastor no tenía información en ese momento, pero se comprometió a buscarla. Por su parte, el amigo de Oriol Pujol le dijo que él también investigará «un poco más».

La especialidad de Alsina y Pastor, a los que la juez también los acusa de falsedad documental, delito contra la hacienda pública y malversación, consistía en lograr concesiones administrativas y ofrecérsela a un socio capitalista a cambio de una parte del negocio. Así lo planearon para las ITV. De hecho, tenían varios candidatos y daban por hecho que eran ellos los que adjudicarían la concesión, amañando el concurso público. En otra intervención telefónica, Pastor le dice a Alsina: «Si llega el concurso y el tono es malo, que no va bien, que te quieren enredar o lo que sea, pues nada, no hay problema, se le adjudica a otro y ya está».

Las grabaciones del sumario

El 10 de febrero de 2011, a las 12 y 18 minutos del mediodía, Sergi Pastor llama a su socio Sergi Alsina (juntos forman el núcleo de la trama corrupta). Los empresarios detenidos el pasado marzo finiquitan en unos segundos el primer asunto: Alsina va a enviar a Pastor por correo electrónico el orden del día de una reunión que tienen con la multinacional alemana a la que le ofrecieron una concesión pública para montar una estación de ITV. Solventado esto, aparece un uevo negocio en el horizonte:

- Sergio Alsina: Y después otro punto que me han comentado, que no sé si tú debes conocer, el tema de las cárceles, ¿eh?

- Sergio Pastor: Sí.

- S.A.: Parece que hay modelos en otros países, en Estados Unidos sobre todo, que las cárceles se han convertido en concesiones.

- S.P.: Sí, es verdad, es así.

- S.A.: Y que, como las funerarias aquí, al final acaban siendo privadas y tienes a alguien que gestiona el paquete «llave en mano». ¿Es un sector que tú conozcas? Yo aquí en Cataluña no sé exactamente cómo funciona, sí que sé que Cataluña es uno de los que va por delante, pero tampoco creo yo que haya dado este paso a la privatización, ¿no?

- S.P.: No que yo sepa, no te lo sabría decir, pero se podría buscar, pero no te lo puedo decir en este momento.

- S.A.: ¿No lo conoces tú? ¿No has tenido ningún input de este servicio?

- S.P.: No, no, no te puedo… En este aspecto no te puedo decir nada.

- S.A.: Bueno, pues déjame, que busco a ver si investigo un poco más.

Font: abc.es



dijous, 13 de desembre del 2012

El Govern admet xinxes i rates prop de la infermeria de la Model

Presons en suspens 

Barcelona-

La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, va admetre ahir que no hi ha data per al trasllat de la presó Model on aquest estiu van aparèixer xinxes i rates. Fa molts anys que es parla de la cloenda d'aquesta presó, que està obsoleta i massificada, a inicis d'aquesta legislatura el Govern va anunciar la possibilitat de moure-la a la Zona Franca. «Hi ha tantes obres per pagar, que posar-se de nou donada la situació, no és el més recomanable», va reconèixer ahir la consellera. 

Les declaracions de la consellera van arribar després de que el diari LA RAZÓN denunciés la presència de rates i xinxes en la Model, fet que posa de relleu les pèssimes condicions a nivell arquitectònic i de salubritat d'una presó que està situada al centre de Barcelona, ​​en ple districte de l'Eixample. «Les rates que van aparèixer aquest estiu mai es van veure en l'interior dels edificis, encara que sí ho van fer en un parterre d'uns 50 metres que va del jardí a la infermeria del centre», va assenyalar ahir. 

Respecte a la renovació o trasllat de les presons, la consellera ha assegurat que el Govern ha de pagar uns 2.000 milions d'euros fins l'any 2040 per la construcció de diverses presons a tot Catalunya, que, segons ella, es van fer «sense planificar" en l'època del tripartit. Va reiterar que «no és raonable posar en marxa noves obres mentre la situació econòmica no millori i amb tants projectes per pagar». 

Fernández Bozal va afegir que amb la situació de crisi econòmica "els esforços de contenció continuaran», de manera que les esperades obres de substitució de la Model s'hauran de postergar, de moment. 

Aquesta presó, des dels anys 80, està massificada, albergant molts més presos dels que permet la seva capacitat, però el problema és que les instal·lacions cada vegada van a pitjor, segons els sindicats. No obstant això, la consellera ha insistit que la situació "ha millorat, ara hi ha uns 1.600 presos ingressats, quan havien arribat a ser 1.900». La capacitat de la presó és per a uns mil interns. 

La intenció de la conselleria era la de traslladar a aquest nou centre penitenciari de la Zona Franca a tots els presos preventius que ara són a les presons de Barcelona. 

TARRAGONA 

La nova presó de Tarragona, que estarà situada al municipi del Catllar, no serà una realitat fins al 2013, tot i que havia d'estar finalitzada el 2011. Tindrà capacitat per a 750 presos, amb mòduls per a joves i dones. La seva funció serà semblant a la del futur centre de la Zona Franca respecte a la Model, és a dir substituir la saturada i obsoleta presó de Tarragona. Un altre obstacle per a la seva posada en marxa és l'oposició dels veïns del Catllar. 

FIGUERES 

Les obres de la presó de Puig de les Basses, a prop de Figueres (Girona), van acabar a finals de 2010, però la presó encara no funciona. La seva obertura s'ha ajornat en diverses ocasions, tenint en compte que la seva inauguració estava prevista per al gener d'aquest any. Segons la conselleria de Justícia, es van trobar amb un centre inacabat, en què faltaven alguns serveis bàsics. Ha suposat una inversió de 108 milions d'euros, i tindrà capacitat per a 1.000 interns.

Font: Joan Planes

PP, PSOE y UPyD rechazan revisar la política penitenciaria

PP, el PSOE y UPyD han rechazado este miércoles, en el Congreso, la propuesta de Amaiur para someter a revisión la política penitenciaria. 

Arreina trató de plantear un debate general sobre las prisiones en España y los 70.000 reclusos allí confinados. En su propuesta instaba al Gobierno a preparar un Libro Blanco del sistema penitenciario español. 

El PP, el PSOE y UPyD coincidieron este miércoles en rechazar en el Congreso una propuesta de Amaiur para someter a revisión la política penitenciaria pues, además de defender el modelo vigente como respetuoso con los derechos humanos, reprochan a la coalición abertzale su actitud hacia la banda terrorista ETA y sus presos. 

La moción fue defendida ante el Pleno del Congreso por Rafael Larreina, procedente de Eusko Alkartasuna (EA) y que había interpelado al ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, en la anterior sesión plenaria. 

Tanto en la interpelación como en la moción, Larreina trató de plantear un debate general sobre las prisiones en España y los 70.000 reclusos allí confinados, evitando focalizarlo en la situación de los presos de ETA. De hecho, su propuesta se limitaba a instar al Gobierno a preparar un Libro Blanco del sistema penitenciario español, con la participación de todas las Administraciones y de los colectivos sociales de apoyo a los presos. 

Eso sí, en su intervención habló de que en las cárceles españolas “prima el castigo” sobre la reinserción y se refirió a los delincuentes convictos como “presos sociales”, avalando así el concepto de presos políticos que el entorno de ETA utiliza para definir a los condenados por terrorismo. 

Igual que hace unas semanas el ministro del Interior desvió el debate hacia ETA, este miércoles han sido los portavoces de PP, PSOE y UPyD los que han reprochado a Amaiur sus vínculos con los presos terroristas, habida cuenta de que la coalición integra en su seno a los herederos de la ilegalizada Batasuna. 

“UN SARCASMO” 

Conrado Escobar, del PP, considera que la propuesta de Amaiur es “un sarcasmo” cuando esta coalición no acaba de rechazar con firme la violencia etarra, calla cuando los presos de ETA rechazan la reinserción y no pide perdón por el daño causado por los terroristas. 

“No es el Estado quien tiene que revisar su modelo penitenciario sino la banda terrorista quien debe disolverse sin ninguna condición, proclamó. España no necesita un Libro Blanco sobre las prisiones, sino que ustedes rellenen un libro que tienen en blanco”. 

También el socialista Pedro Muñoz rechazó la revisión pedida por Amaiur pues considera que España cuenta con un “buen sistema penitenciario”, sustentado en los derechos de las personas consagrados en la Constitución, y resulta “injusto” ponerlo en cuestión con apreciaciones “falsas”. 

Tras reprochar a Amaiur su actitud en casos como el del secuestrador de Ortega Lara, resumió el voto en contra del PSOE por que no está de acuerdo con “lo que dicen, lo que no dicen y lo que envuelven”. 

Más crítico fue el portavoz de UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, quien considera que lo que más llama la atención de la propuesta de Amaiur es “lo que no dice”, pero también importa “quien lo dice”. “Podemos hablar de legalizar algunas drogas, pero no si quien lo propusiera fuera la mafia y o el cartel de Medellín”, ironizó. 

LOS ZULOS, ENSAYOS DE CÁRCELES VASCAS 

A su juicio, lo que en realidad busca la coalición abertzale es “legitimar el cuento de ETA de que sus presos son víctimas”, lo que supone “una tomadura de pelo” y “una ofensa”. También se burló de la pretensión de Amaiur de asumir la gestión de las cárceles vascas: “Imagino que los zulos son un ensayo previo”, bromeó, instando a la coalición a empezar por condenar el terrorismo y el secuestro de Ortega Lara: “Y luego les creeremos”, añadió. 

Ante estos ataques, el diputado de EA pidió la palabra para tratar de dejar claro que “Amaiur no es ETA ni ha sido nunca ETA”. “No podemos admitir esa equiparación por parte de nadie, añadió. Pido por favor que no se mezcle una cosa con otra. Somos muchos los que hemos tenido una trayectoria intachable”.

“Lo que subrayo es que sigue estando pendiente por parte de Amaiur exigir la disolución incondicional de la banda terrorista ETA, le replicó Conrado Escobar. Eso no lo hemos escuchado, y que ustedes digan alto y claro que lamentan el dolor causado por la banda terrorista ETA. Cualquier otra interpretación es falsa”. 

La propuesta de Amaiur sí recabó el apoyo del PNV, aunque también nota ausencias en el texto, y sumó asimismo a la Izquierda Plural, cuyo portavoz, Ricardo Sixto, de IU, se quejó de que sea más quién dice las cosas que las cosas que se dicen. “Adelanto nuestro apoyo porque estamos de acuerdo en una propuesta trazada en términos tan amplios”, comentó. 

Por contra, CiU optó por la abstención recordando que Cataluña tiene asumida las competencias en materia penitenciaria por lo que, diseñar desde el Gobierno una Libro Blanco, podría derivar en medidas de armonización que no ve necesarias. Eso sí, pidió traspasar esa gestión también a Euskadi. 

Font: entrecancelas/teinteresa.es



No a la privatització de la sanitat pública!

Els nostres actuals dirigents (Govern central i autonòmic) projecten privatitzar la sanitat pública i per ¡ENRIQUIR-SE!
La tàctica és demostrar que el sistema públic no funciona i així posar en mans del sector privat els hospitals, els mitjans terapèutics i tot el sistema actual sanitari.

Per posar un exemple-les retallades han suposat que a l'hospital de Guadalajara una ressonància magnètica hagi passat d'una llista d'espera de 18 dies, a 250 dies i si necessitem fer-nos aquesta ressonància cal anar a una CLÍNICA PRIVADA . 
Qui està darrere de tot això? Entre altres coses, l'empresa "CAPIO SANIDAD".

A la Comunitat de Castella - La Manxa, estan a punt de privatització 4 hospitals públics, amb l'excusa de no ser rendibles (¿...?!). DES DE QUAN L'ATENCIÓ DE LA SALUT ES MESURA PER CRITERIS ECONOMISTES?
Es podran aplicar mesures de contenció de la despesa, de qualitat del servei, però mai es podrà dir que un hospital és com una fàbrica de rentadores. Sembla que "CAPIO SANIDAD" serà l'empresa privada de gestió sanitària a la qual es regalaran als quatre hospitals públics.

RODRIGO RATO (EX-president de Bankia i anterior sots-president segon del govern de l'AZNAR) a través de Bankia també té interessos i accions a Capio, cosa que no és il·legal, però ... quina casualitat! No?
IGNASI LÓPEZ DEL FERRO, marit de María Dolores de Cospedal (presidenta de Castella - La Manxa i secretària general del PP), es dedica a moltes 'activitats' empresarials (), però, oh! ... Sorpresa! ... També gestiona hospitals. 
El conseller de Sanitat i Afers Socials de la Junta de Comunitat de Castella-la Manxa JOSE IGNACIO ECHÁNIZ és germà de TERESA ECHÁNIZ SALGADO, sots-directora de recerca de CAPIO SANIDAD. Quina casualitat! Ara ja tenim clar perquè Capio es portarà els hospitals de la regió. 

Mira en els vocals del Patronat CONF.I.A.S.: 

La veritat és que Capio ja controla bona part de la sanitat pública d'aquest país. Per qui no sàpiga que és Capio Sanidad: 

Més a prop, al Departament d'Elx - Crevillent gestionat de forma privada per RIBERA SALUT, que és el principal concessionari de la Comunitat Valenciana, participa ja en la gestió dels hospitals d'Alzira, Manises, Torrevieja, Elx i Dénia. Els accionistes de Ribera Salut (Bankia i CAM), es troben en procés de negociació amb la multinacional sanitària Capio per vendre-li la propietat. El procés es troba en fase de negociació del preu definitiu de l'operació i la fórmula de finançament. 
Capio, té els ulls posats en aquests concursos, però també en d'altres que puguin sorgir en la Comunitat Valenciana. 
Però la multinacional no és l'única interessada a aprofundir en el negoci de la gestió de la sanitat pública. ATITLÁN, el fons d'inversió que dirigeix ​​ROBERTO SÈGOL (gendre del president de Mercadona JUAN ROIG), no ha renunciat a entrar en un mercat que li permetria diversificar la seva activitat. 

Com és possible que una cosa que no n'és "rendible" s'ho estiguin disputant? 
Què hi ha darrere de tot això? 
Sembla clar que l'objectiu és carregar-se el sistema universal, públic i gratuït que tenim. 

També estan les fórmules de finançament públic-privada i les concessions d'obra pública, és a dir, el finançament, la gestió (en alguns casos la prestació de serveis) va a càrrec de consorcis integrats d'empreses constructores (aixequen els edificis), entitats bancàries (avancen els diners) i asseguradores (gestionen els serveis), una vegada lliurat el centre (edifici), l'administració (és a dir, tots) paguem un cànon anual per 20-30 anys, com si fos un contracte de serveis, que es paga a càrrec de la despesa corrent dels pressupostos (no al capítol d'inversions), de manera que no computa com a deute públic, tot i que el cost dels centres (endeutament real) es multiplica sobre el cost real dels mateixos, com s'ha comprovat on s'ha implantat aquest sistema. 

Això és el que estan fent amb la nostra sanitat. 

No a la privatització de la sanitat pública!


dimecres, 12 de desembre del 2012

La nostra DG no deixa de sorprendre'ns dia a dia

Mala fe o incompetència?

Per més que intentis imaginar, mai saps fins on pot arribar el nivell de incopentencia o-en el pitjor dels casos-mala fe. S'han inventat un original mètode per poder identificar els funcionaris que pretenen accedir al seu lloc de treball.
Si no portes el carnet professional identificatiu amb la teva foto i NIP, se'ls ha ocorregut la brillant idea que sigui el company de la porta o accessos qui procedeixi a identificar-lo. Ja no n'hi haurà prou amb presentar algun document oficial (DNI, carnet de conduir ...) i demanar la corresponent autorització a la direcció del centre perquè et deixin passar a treballar.

Què han ideat aquestes ments maquiavèl·liques i privilegiades?

Molt fàcil recórrer al SIPC, on figurarà una bonica foto teva a color, tu nombre de NIP, horari genèric de treball (GSI, GAM ...) i-aquí ve la gran sorpresa-NOM I COGNOMS DEL FUNCIONARI.

Se'ns plantegen una sèrie de dubtes raonables:
  1. A AQUESTA INFORMACIÓ CONFIDENCIAL, QUI TINDRÀ ACCÉS? Dependrà de la bona o mala voluntat de cada director del centre. En el cas del meu centre tindran accés NOMÉS (?) la direcció, els caps de serveis i-aquí ve la bomba-tots els funcionaris assignats al segon accés (uns 16 companys). En altres centres, el director discriminarà què funcionaris tindran accés a aquesta informació de cara a identificar-nos. És a dir, que en el millor dels casos, tenint en compte que hi ha 14 centres a Catalunya tranquil · lament poden superar el centenar de funcionaris que podran saber el teu nom i cognoms. Això sí, gràcies per ser tan magnànims, només podran visualitzar amb vista a efectes d'identificació dels funcionaris i no per "pura diversió".
  2. QUI FIGURARÀ EN AQUESTA BRILLANT BASE DE DADES? Aquí estan tots els funcionaris i professionals de totes les presons (incloent als interins cessats?). És a dir, que alguns companys des del meu centre podrien accedir a saber els cognoms d'altres funcionaris de la resta de presons catalanes.
  3. ES PODEN IMPRIMIR O COPIAR AQUESTES DADES CONFIDENCIALS? Encara que en l'ordre especifica que queda vetat IMPRIMIR, COPIAR, REGISTRAR, etc aquestes dades SÍ QUE ES PODEN IMPRIMIR I FINS I TOT COPIAR EN ALTRES DISPOSITIUS PERSONALS. Confiem en la gran professionalitat dels companys, però i si a algu li dóna la "bogeria" de penjar totes les nostres dades a internet? Que bonic seria veure la nostra cara, nom i cognoms penjats a Facebook o qualsevol xarxa social, oi?.
Creiem que aquesta normativa de la DG i el seu posterior desenvolupament de la direcció de cada centre VULNERA CLARAMENT LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS.

S'ha informat al director de  C.P. QC Joves que es procediria a informar als serveis jurídics d'ACAIP perquè estudiïn el tema.


Font: Secció sindical d'ACAIP a C.P. Quatre Camins Joves

dimarts, 11 de desembre del 2012

Lledoners i el running

Increïble 

La Generalitat de Catalunya posa a la seva disposició el centre penitenciari de Lledoners per a una prova de running amb ànim de lucre. Mentrestant seus treballadors no percebran la paga extra corresponent a Nadal.


 
Fisherman´s Friend Con ETERNAL RUNNING® LA ROCA from Fisherman's Friend Con Eternal R on Vimeo.



dilluns, 10 de desembre del 2012

Les presons es buiden d'estrangers

Les presons es buiden d'estrangers


Les presons situades a Aragó estan tenint uns nivells d'ocupació anteriors a la crisi. Actualment hi ha 2.257 presos en les tres presons aragoneses (Zuera, Daroca i Terol), quan el 2006 havia 2.326 i fa dos anys arribaven els 2.600 reclusos. No és una variable que es pugui interpretar com una disminució de la delinqüència, sinó el resultat de l'aplicació de la reforma penal que permet la deportació dels condemnats estrangers a determinades penes menors, entre altres supòsits. 
L'aplicació de la llei permet al mateix temps reduir la població reclusa en els penals a guarismes per als que estan concebuts, allunyant-se de la massificació a la qual estaven abocats. 
En tot cas, la doctrina no evita que la població reclusa a Espanya sigui de les més nombroses d'Europa.

Font: 08/12/2012-elperiodicodearagon.com