dissabte, 17 de setembre del 2011

Mor a la presó un dels condemnats per l´assassinat d´Isanta

Una sobredosi d'heroïna podria haver posat fi, dilluns, a la vida de Santiago Sánchez Pachón. Isanta va ser assassinat amb 22 anys durant una Patum a Berga l'any 2005

ENRIC BADIA | MANRESA Diumenge 04 de setembre del 2011

Un dels principals implicats en el cas Josep Maria Isanta, Santiago Sánchez Pachón (de 39 anys), va morir diumenge passat a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. La possible causa de la mort seria una sobredosi d'heroïna, segons han explicat fonts properes al centre, que no han pogut ser confirmades oficialment ja que el departament de Justícia espera tenir el resultat complet de l'autòpsia. Santiago Sánchez Pachón estava intern en un mòdul anomenat de confiança, on els interns tenen un cert nivell d'autogestió amb el compromís de tenir un comportament adequat i estar allunyats del consum de drogues.

El jove Josep Maria Isanta va rebre l'atac d'un grup de joves també de Berga i va morir apunyalat la matinada de divendres de Patum. La mort va trasbalsar la població de la ciutat i la notícia es va seguir arreu. La sentència va establir una condemna conjunta per als implicats, que en el cas de Santiago Sánchez Pachón era de 25 anys i de 9 mesos de presó, segons el document judicial del mes de novembre del 2007. En concret, se'l condemnava a 11 anys i a 3 mesos per un delicte d'assassinat amb traïdoria, i a dues penes més que sumaven gairebé 4,5 anys de presó per dos delictes d'homicidi en grau de temptativa. A més a més, acumulava altres penes per desordre públic. Amb tot, Sánchez Pachón no era dels que tenien la pena més alta. Abans d'haver comès aquest delicte no tenia antecedents penals, tot i que sí que era coneguda l'addicció a les drogues i a l'alcohol. Per aquest cas, hi ha 6 imputats més que tenen penes que sumen 43 anys de presó, un altre amb 38 anys de condemna i Pablo Enrique Méndez Vizueta, que en compleix 26, i que actualment també és intern de la presó de Lledoners. Els altres són en altres presons catalanes.

Sánchez Pachón estava intern al mòdul 6 de Lledoners, el conegut com a mòdul de "confiança", un espai on hi ha una actitud de més laxitud en el control del grup, ja que es tracta de presos que sota la tutela del serveis terapèutics intenten reconduir les addiccions. Segons fonts de treballadors del centre, el model té menys presència de funcionaris de presons, i els presos tenen un sistema d'organització en comissions que els ha de permetre millorar les seves conductes.

A la presó de Lledoners, aquest mòdul, que es veia una mica com l'exemple d'èxit del centre, fa aproximadament un any i mig que està en servei, impulsat per la direcció i en contra de l'opinió de funcionaris. La mort de Santiago Sánchez Pachón és la primera que té lloc en aquestes cel·les.

La hipòtesi que explicaria la situació és que un dels interns va aconseguir que familiars de fora li passessin droga en una visita de cap de setmana. Ell l'hauria repartit entre un grup petit d'interns. El consum deuria ser generalitzat entre els interns que hi van tenir accés, tot i que no ha transcendit que hi hagués més problemes.


dijous, 1 de setembre del 2011

diumenge, 28 d’agost del 2011

Las difusas fronteras del acoso laboral

REPORTAJE - EL PAIS  22/8/2011
CARMEN MORÁN 22/08/2011 
 
Las difusas fronteras del acoso laboral
Un funcionario abroncado pública y sistemáticamente está sometido a 'mobbing' -
El Gobierno ha definido las conductas que constituyen este trastorno - A veces probarlo es difícil


Se acabó la impunidad para las presiones y los insultos en el trabajo. El Gobierno quiere poner coto a estas situaciones, y ha publicado un protocolo de actuación sobre el acoso laboral en la Administración Pública. El documento, recogido recientemente en el Boletín Oficial del Estado, define algunas situaciones calificadas como acoso. Entre ellas "dejar al trabajador de forma continuada sin ocupación efectiva, o incomunicado, sin causa alguna que lo justifique" o "reprenderlo reiteradamente delante de otras personas". Hay más, pero determinar cuándo se está ante una situación de acoso laboral y cuándo no parece un ejercicio necesario para resolver un problema de líneas difusas ante el que la sociedad apenas está despertando.


"La prevalencia de los malos modos en el trabajo es tremenda, insultos, descalificaciones... Pero hay un tránsito entre el trato malo y el maltrato. Por eso esta normativa considera que actitudes como esa, cuando son reiteradas se convierten en acciones vejatorias", explica Julio Fernández Garrido, director de la Escuela Profesional de Relaciones Laborales de la Complutense. Una bronca a un trabajador delante de sus compañeros puede dejar el ambiente en un silencio tenso, pero "la sociedad está tan habituada a los modales groseros que a veces tiene dificultades para percibir esa frontera: ¿es algo que se ha hecho a la ligera, sin pensarlo dos veces, donde caben excusas, o se está ante un caso de acoso?", añade Fernández Garrido.


Esa frontera es difícil también para los médicos y para los jueces. Y para los propios afectados. "La forma extrema de acoso la están sufriendo alrededor de un 4% a un 5% de los trabajadores, según algunas encuestas europeas y nacionales. Otros lo sitúan algo más bajo. En esos casos hay un alto daño psicológico, estrés postraumático...", sigue Fernández Garrido. Pero también hay "denuncias equivocadas. Los casos de acoso no suponen más del 20% de lo que se denuncia, lo que no quiere decir que no haya excesos y actuaciones punibles desde el punto de vista laboral, pero no lo que se considera mobbing".


Como quiera que las circunstancias son variadas, si existe o no acoso, parece decidirlo finalmente una sentencia judicial. Bernardo García, abogado laboralista de UGT y especialista en estos casos, reconoce que llevar la defensa de los afectados entraña dificultades. "Son realidades complejas y el procedimiento judicial está pensado para un acto concreto. En una mañana hay que ventilar una situación que se viene produciendo a veces durante años. Se trata de una secuencia de acontecimientos y hay que hilar los eslabones de todo ello, porque el hecho aislado puede parecer baladí", dice.


divendres, 26 d’agost del 2011

La cárcel del Catllar se retrasa por la falta de depuradora y otros servicios

EFE, El Catllar (Tarragona)

El retraso en la construcción de una depuradora y de la red de saneamiento retrasa la puesta en marcha de la cárcel del Catllar, según fuentes municipales.
El edificio está casi acabado, pero la depuradora ni siquiera ha salido a licitación y también hay que ultimar la conexión eléctrica y de agua potable.
La Generalitat trabajaba con la previsión de terminar la cárcel a finales de este año y que esté operativa a principios del año que viene, pero ahora los servicios complementarios retrasan este calendario y no se prevé que esté a punto antes de 2013.
Las obras, a cargo de la empresa constructora Comsa, se iniciaron a finales de 2009 y la obra está casi terminada, pero no así los servicios complementarios básicos.
La cárcel no cuenta aún con la red de saneamiento, ni con la nueva depuradora, que también debe dar servicio al municipio del Catllar.
El alcalde de este municipio, Josep Maria Gavaldà, ha explicado a Efe que se consensuó con la Generalitat la construcción de la depuradora y la conexión de la red de saneamiento, servicios que condicionaban la obtención de la licencia de apertura.
La depurada y la red de saneamiento, competencia de la Agencia Catalana del Agua (ACA) ya debería estar terminada, pero la ACA ni siquiera la ha sacado aún a concurso.
También están pendientes las mejoras de los accesos, la conexión con el agua potable procedente del ministrasvase del Ebro a través del Consorcio de Aguas de Tarragona y la conexión con la red eléctrica.
El nuevo centro penitenciario permitirá cerrar la actual cárcel de Tarragona, situada en la avenida República Argentina, con capacidad para 250 internos, aunque siempre se sobrepasa.


dimarts, 16 d’agost del 2011

Funcionaris!!!

22 de Julio - Santiago Nen Becerra: catedràtic d'Estructura Econòmica. IQS. Universitat Ramon Llull.

“La Generalitat realitzarà 1.500 acomiadaments en el sector públic” (El País 16.07.2011, Pàg. 1), i després, en Pàg. 12: “La Generalitat presentarà un ERE per 1.500 empleats d'empreses públiques”.

Les notícies no es refereixen a personal integrat en els cossos de la funció pública en el més estricte sentit de la paraula: és personal de l'Administració amb alguna modalitat de contractació laboral, però que entra totalment en el rètol ‘Empleo Público’ i que als ulls de la gent són ‘funcionaris’.
És curiós el que ha succeït amb el factor treball ocupat en les administracions públiques, molt curiós. Fins a fa cinc anys un funcionari era
‘un pringao’: els qui sabien, els qui sabien el que calia fer, compraven un pis un dilluns i ho venien un divendres guanyant-se 30.000 euritos; o ‘es treien en hores tant com en sou’. ‘Sembles ximple tio, jo m'aixeco al mes quatre vegades el que tu et treus en……..’, deia el que sabia el que calia fer a l'amic empleat públic del negociat d'Hisenda o del departament de vialitat d'un Ajuntament o d'un Govern regional.
I era cert, els mil o mil dos-cents euros, o els nou-cents d'un empleat públic es transformaven en quatre o cinc mil o en molt més, en el cas de molts treballadors de la construcció, o encarregats de barres en bars de copes -
‘I a més lligo, oncle, cada nit’-, o treballadors d'empreses de transport -‘I la meitat en negre’-, mentre, l'empleat públic feia les seves hores a canvi dels seus mil euritos mensuals.
Fins que les coses van canviar.
‘Estic fins als collons de pagar impostos com un cabró per pagar a funcionaris que es passen el dia tocant-se els ous!’ va exclamar l'empleat de la construcció quan van començar a reduir-li hores i sou, i alguna cosa semblant va dir l'encarregat de la barra del bar de copes quan van començar els rumors que el local podia tancar, i paraules calcades va pronunciar el transportista quan els encàrrecs van començar a descendir. De la nit al dia aquell pobre pringao al que li donaven mil euros a canvi de vuit hores s'havia convertit en un ‘hijoputa al que calia seguir mantenint’.
Pràcticament ningú, va preguntar:
‘Aquest empleat públic, què fa?, a què es dedica?’. De la nit al dia l'empleat públic es va convertir en el monstre comegalletas que estava xollant uns recursos que, es deia, estaven escassejant. A dia de la data, la immensa majoria de l'ocupació pública, funcionari o contractat, porta perdut, en dos anys, el 8,5% dels seus ingressos: la reducció mensual més la congelació actual, no obstant això quan un Govern anuncia reduccions d'ocupació pública molts esbossen somriures de satisfacció, per què?
Per alguna cosa que ha pervertit i porta pervertint l'essència d'una activitat absolutament essencial, la de l'ocupació pública: al funcionari és extraordinàriament difícil acomiadar-li. La immensa majoria de la població pensa que és injust (ho pensa en les recessions, en aquesta crisi, li importa un rave en els booms) que l'ocupació pública sigui vitalici; possiblement ignori el motiu que sigui així.
Abans no ho era, i passaven les coses que l'escriptor Mariano José de Larra va explicar tan bé en els seus treballs; per evitar això es va decidir, sàviament, que el funcionariat seria una carrera tècnica al marge d'els qui governessin i del seu color (clar que a Espanya, després de la Guerra Civil, els qui la van guanyar van fer una neteja, però això és una altra història), per què?, doncs perquè l'administració de les coses públiques tingués una continuïtat al marge de canvis de Govern: en ser professionals els qui portaven a terme les seves tasques pervivien a colors polítics perquè el que feien estava més enllà de colors polítics:
suturar un tall de vint centímetres produït en un accident de trànsit no entén de sigles de partits).
Ja, però, per què existeixen empleats públics?, per què l'Estat i els Governs locals han de realitzar tasques i treballs?, per què no es privatitza tot?’, pregunta algú. Quan, després de la II Guerra Mundial, el planeta va entrar en l'estat de benestar en el qual ha estat fins fa poc, es va arribar a la conclusió que existien una sèrie de béns i serveis en els quals a la iniciativa privada no li interessava entrar perquè per aquests béns i serveis no es podien vendre a preus lliures a causa que eren béns i serveis als quals, per definició, tothom havia de tenir accés; alhora que, en fer-ho, es redistribuïa renda dels més rics cap als més pobres a través de les molt majors contribucions fiscals que aquells pagaven a fi de finançar els béns i serveis que tots consumien. En uns països aquesta sistemàtica es va portar més lluny i en uns altres es va quedar més a prop, però en gairebé tot el planeta aquest món va quedar reservat per a l'ocupació pública.
Avui el funcionari es troba en reculada perquè tot el que ho justificava l'està: rellegeixin el paràgraf anterior. Si a això afegeixen un nivell de desocupació megaelevat -i creixent-, el que un Govern central, regional o local anunciï que va a reduir el nombre d'empleats públics, independentment del que facin, té el vítor assegurat: ‘menys hijoputas que s'estan tocant els ous’, i si, damunt, es diu que se'ls va a pagar menys, l'explosió de goig entre gran part de l'electorat està assegurada, estigui en atur o no ho estigui. És a dir, eliminar funcionaris i pagar-los menys s'han convertit en armes electorals.
‘Però, damunt, de què es queixen si no se li pot tirar?’, exclama un altre algú. Aquí radica una de les xacres amb la qual va néixer la funció pública i que mai ningú ha volgut abordar. Empleats públics els hi ha bons i extraordinaris, regulars i mediocres, i jetas, vagos i mangantes, com en tota empresa privada que fos gran o molt gran. Reparin que els temps verbals són diferents: avui l'empresa privada gran o molt gran ja s'ha tret de damunt a un munt de treballadors (amb càrrec a pressupost públic, en molts casos, gran part de les seves percepcions encara que gairebé ningú renegui contra ‘els prejubilats’), munt de treballadors entre els quals, per pura lògica, haurien d'estar els jetas, vagos i mangantes que pogués tenir per pocs que aquests anessin [hi ha hagut goig per l'increment en l'atur d'aquests supòsits i abstractes vagos?]; però, per estatut en els cossos de la funció pública, alguna cosa així és inaplicable, ara com ara.
En tots els països, en totes les administracions públiques espanyoles van a reduir-se, s'estan reduint, empleats públics, però aquells amb contracte laboral, no els qui tenen estatut de funcionari. Avui, a Espanya s'estan anant al carrer, s'aniran al carrer, supereficientes empleats públics amb contracte laboral i seguiran en el seu lloc jetas, vagos i mangantes pel fet que són funcionaris, i això és alguna cosa que cap partit polític ni cap sindicat ha volgut abordar mai. Larra, torna, per favor!.
[I no: jo no sóc funcionari.]
I a veure si d'una vegada ens assabentem:
A Espanya HI HA POCS empleats públics en comparació d'Europa.
En relació a la població ocupada, la taxa és del 13%, a França és de més del 16%, a Suècia del 31%, i dins d'Espanya tampoc és igual a tot arreu: a Extremadura la taxa és el triple que a Catalunya.
I no, tampoc els membres dels Governs que signen acomiadaments d'empleats públics es refereixen mai a aquestes xifres, per què serà? Serà perquè haurien de parlar de coses de les quals no volen parlar?


 

dimarts, 2 d’agost del 2011

Lo mismo que aquí

Un poquito de entretenimiento para los que les gusta el orden y la pulcritud en todos los sentidos, el documental es un poco largo, pero no tiene desperdicio.

Documental de la 2 en el programa: 
La Noche Temática 'Japón entre rejas'


Esperamos que os guste.



dimecres, 27 de juliol del 2011

De la correcció en el vestir

El Departament de Justícia va publicar en el DOGC Núm.5157 del 20.6.2008 l'Ordre JUS/301/2008, de 17 de juny, per la qual es modifiquen l'uniforme i el distintiu per al personal adscrit als serveis penitenciaris de Catalunya.

En línies generals aquesta ordre de cinc articles, ens defineix els diferents elements que conformen l'uniforme del personal adscrit als serveis penitenciaris de Catalunya, així com el disseny i les característiques del distintiu que s'ha de dur.
En l'article 1 ens defineix: “Uniforme del personal...”, on especifica el tipus de pantalons, camisa, jersei, sabates o botes, cinturó, mitjons, tipus de guants, etc.
En l'article 2 ens defineix: “Distintiu del personal...”, mesures de distintiu, altura i amplària, etc.
En l'article 3 ens defineix: “Ús de l'uniforme”, on ens diu clarament en l'article 3.1 que és d'ús obligatori en els centres per a tot el personal de l'àmbit de règim interior.
En l'article 4 ens defineix: “Ús del distintiu”, com portar el distintiu i el seu ús.
I arribem a l'article 5 on ens diu “De la correcció en el vestir”, reproduïm íntegrament el text de l'article: “Tot el personal que presti serveis a les unitats i centres d'execusió penal, durant l'excercici de la seva activitat professional, HA DE VESTIR AMB CORRECCIÓ”.

Aquesta nota no és més que una presentació, a partir d'una breu descripció, d'un col·lectiu com el de presons el qual presenta una gran varietat de persones, segons els interessos individuals o col·lectius, les disponibilitats tècniques de cada moment, les possibilitats d'organització i el bon o mal aprofitament dels recursos que a cada moment estiguin disponibles.

El col·lectiu actual és el resultat d'una llarga història i en la seva configuració han participat gents diverses.
En primer lloc podríem destacar als Caps de Serveis amb la seva capacitat de lideratge i correcció, en definitiva el seu “savoir faire” tant en el seu comportament com davant la plantilla.

S'ha publicat una nota a Brians-1, sense data i signada per la direcció i sense nom de qui la signa, recordant-nos l'ordre anterior (JUS/301/2008, de 17 de juny), però insistint sobretot en l'article 5, sobre la correcció en el vestir, sembla ser que la resta d'articles (de l'1 al 4) no tenen importància encara que és evident que es tracta d'una descripció simple.

Com tot en aquesta vida, la interpretació dels articles d'aquesta ordre és molt confusa per a alguns dels Caps de Servei i sobretot la seva importància a l'hora de valorar-la, què és més important l'urgent o l'important?.
Fem-nos unes preguntes a veure que ens sembla a nosaltres:

1. Que és més important o urgent, el recompte o una camisa per fora dels pantalons?
2. Que és mes important o urgent, que unes cancel·les no es puguin obrir o una camisa per fora dels pantalons?
3. Que és més important o urgent, que en les portes dels tallers estiguin sortint fum o una camisa per fora dels pantalons?
4. Que és més important o urgent, preocupar-te per un company després d'un A/P amb dolor en l'esquena o una camisa per fora dels pantalons?

Per a uns Caps de Serveis, potser puguem semblar l'exercit de Pancho Villa (1878-1923) els recordem que va ser un dels caps de la revolució mexicana, l'actuació militar de la qual va ser decisiva per a la derrota del règim del llavors president Victoriano Huerta.

Per a uns altres, potser hauríem de ser com els Mossos d'Esquadra, recordar-los que no ho som i en el seu moment el nivell d'estudis que se'ns exigia per entrar a presons era superior al d'ells.

Per a uns altres, potser pensen que no som suficientment dignes per portar l'uniforme, recordar-los que es mirin al mirall, a aquest que tantes veritats ens diu i que la majoria de les vegades no li volem fer cas.
Com poden parlar de dignitat quan s'utilitza la manipulació i la situació actual d'aquests moments amb els interins per coaccionar-los?.
Per a uns altres, aquells que diuen que quan entren als patis es confonen amb els interns, sincerament vagin al oftalmoleg, necessiten ulleres urgentment. La pregunta és: busquen als que porten l'uniforme o als que no han de portar-ho?, potser és que no estan tan acostumats a anar als mòduls, sobretot entrar als patis i això els deu confondre.

Els dóna el mateix que vagis sense afaitar (ells també hi van), que portis unes botes o sabates que no siguin de l'uniforme reglamentari (algun Cap d'Unitat porta botes amb punta metàl·lica o diferents a les de l'uniforme reglamentari), que la camisa i els pantalons estiguin tacats i sense planxar o els mitjons siguin blancs, de colors o a topos, que es portin pircings (nas, boca, celles, etc) o arracades, anells en tots els dits de les mans, que el tall de pèl sigui de punxa o a colorins. Tot això, per a ells els dóna el mateix, però el que no els dóna el mateix és que es porti la camisa per fora dels pantalons i una samarreta per sota de la camisa.
Si tenen ganes de llegir aquesta ordre, que alguns d'aquests Caps de Servei no l'han llegit i no saben de què va, podrien dedicar-se a reclamar a la direcció sobre la qualitat de l'uniforme, per exemple de l'article 1:

1.1b) dels pantalons, l'acabat de les costures no aguanten ni un primer assalt,
1.1g) dels guants d'intervenció anti-tall i a la perforació de color negre, anti-tall, perforació?!,

però això no és important o urgent, en canvi la camisa per fora dels pantalons si ho és.

Doncs solament queda dir-los que en la JUS/301/2008, de 17 de juny, no diu res de res de portar la camisa per dins dels pantalons, de samarretes per sota de la camisa, pircings, arracades, collarets, pèls de punxa, llarg, curt o a colorins, res d'anells a les mans o en el prepuci, però si diu clarament que cal: “l'uniforme descrit en l'article 1, ho ha de portar de forma obligatòria en els centres penitenciaris tot el personal de l'àmbit de règim interior”.

Per a aquells Caps de Serveis que pensen que:
  • som l'exercit de Pancho Villa
  • som com els Mossos d'Esquadra
  • no som dignes per a portar l'uniforme
  • sen's confon amb els interns
Es diu que: 
“El diable quan no té res que fer mata mosques amb la cua”

Salut,
Carlos C.P.

PS:
Si és el director el que ha signat l'ordre i l'ha passat als Caps de Serveis, deuria de mirar-se ell mateix al mirall, una vegada fet això passar la seva ordre als seus subordinats, com per exemple la coordinadora mèdica, que tant la seva correcció en el tracte, en la seva forma de vestir i en el seu aspecte deixa bastant que desitjar.

diumenge, 17 de juliol del 2011

Mas-Colell demana als funcionaris que acceptin "treballar més"

Barcelona, actualitzat a les 16:47 h 14/07/2011

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha plantejat una reorganització de la jornada laboral dels treballadors públics per adaptar-la a l'actual context d'ajustos econòmics. Segons Mas-Colell, l'any que ve haurà de continuar l'ajustament del sector públic, i ara es planteja fer-ho a través de la jornada laboral dels treballadors. El conseller, en aquest sentit, ha dit que el reajustament pot implicar "treballar més o treballar menys cada dia, però tenir menys vacances" amb el mateix sou. En una conferència a l'escola de negocis ESADE, Mas-Colell ha afegit que el sector públic ha de guanyar en eficiència i productivitat.


En la conferència a ESADE sobre el futur de l'economia catalana, Mas-Colell ha argumentat que "els treballadors públics han de ser conscients que l'economia es troba en una situació molt difícil". Per això, es planteja ara una reorganització de la jornada laboral del sector públic per adaptar-la a l'actual context d'ajustos econòmics i al fet que les plantilles no s'ampliaran.

I és que, després de la rebaixa salarial el 2010, l'any que ve, segons Mas-Colell, haurà de continuar l'ajustament del sector públic, i estudia fer-ho a través de la jornada laboral dels treballadors, com allargar les jornades laborals 15 minuts o reduir-les, però també disminuint les vacances. En concret, el conseller ha dit que el reajustament pot implicar "treballar més o treballar menys
cada dia, però tenir menys vacances" amb el mateix sou.

Segons ell, la mesura "és una crida a la cooperació solidària dins del sector públic, perquè més val que la fem minimitzant les mesures més doloroses i distribuint el dolor".


Mas-Colell creu que, en un entorn europeu i mundial complicat, "Catalunya s'ha de moure cap a l'estabilitat del pressupost" amb les retallades necessàries per mantenir el sistema públic, així com "mantenir la credibilitat no dient el que no es pugui complir i demanant coresponsabilitat a l'administració central".


Sobre les retallades públiques, el conseller ha defensat que davant la "temptació" de guanyar temps i ajornar un any els ajustaments, això "no serveix de res, perquè el després sempre arriba".


Mas-Colell també ha defensat que el sector públic ha de guanyar en eficiència i productivitat. "No arribarem enlloc si no tenim sectors amb alta productivitat". I, en la mateixa línia, creu que per al futur cal tenir centres de decisió i de coneixement i disposar de tecnologia. I ho ha exemplificat: "El problema que tenim amb les motos és que no tenim tecnologia."

 

La consellera de Justicia confirma la apertura de la nueva prisión de Figueres para 2012

EFE, Figueres (Girona) 
 
La consellera de Justicia, Pilar Fernández Bozal, ha confirmado hoy la apertura de la nueva prisión de Figueres, denominada Puig de les Basses, para el próximo año durante una visita a la instalación.

Fernández Bozal ha detallado que, a mediados de 2012, el centro penitenciario estará a pleno rendimiento, después de que esta semana se hayan instalado equipamientos como la cocina o el mobiliario de oficina.

El alcalde de Figueres, Santi Vila, ha aprovechado la visita de la consellera para reclamar que el principal acceso a la nueva prisión, la salida de Figueres Norte de la AP-7, esté operativo antes de que la instalación se ponga en marcha.

El antiguo centro penitenciario de Figueres albergará en el futuro una escuela, iniciativa que ha sido calificada por Vila como “un reto” por el “mensaje que se envía a la ciudadanía”.

Los representantes municipales han trasladado también a Pilar Fernández Bozal la importancia de que algunos de los proveedores de la nueva prisión sean locales.



dimarts, 12 de juliol del 2011

Acusan a UGT de inflar sus datos para obtener más subvenciones

LA ASOCIACIÓN DE AUTÓNOMOS

ATA ha denunciado ante el Ministerio de Trabajo las maniobras de la asociación de autónomos vinculada a UGT para conseguir más ayudas.

LIBERTAD DIGITAL
Guerra entre las asociaciones de autónomos. En la lucha por la representatividad de este colectivo están en juego 14 millones de euros en subvenciones y ayudas para formación y promoción del trabajo. Y para conseguirlos algunos habrían podido optar por realizar numerosas irregularidades.
En este sentido, ATA ha denunciado ante el Ministerio de Trabajo las maniobras de la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA), asociación vinculada a UGT, para conseguir estas ayudas. Todo estalló cuando el departamento de Valeriano Gómez informó hace unos días que la asociación del sindicato tenía la mayor representatividad por lo que optaría así a la mayor parte de las subvenciones.
Según informa ABC, en un recurso se ponen de manifiesto las irregularidades de UPTA para conseguir mayor representatividad. De hecho, aparecen en sedes que no existen, empleados con el mismo número de cotización que trabajan en distintos centros al mismo tiempo, son algunas de las denuncias.
Por ejemplo, de las 95 sedes certificadas por la asociación de autónomos de UGT, sólo once de de ellas cumplen con los requisitos exigidos. Incluso nueve de ellas tienen un mismo número de teléfono fijo.
También hay casos increíbles como el de la empleada de UPTA que trabaja los mismos días y en el mismo horario en la sede de Zamora y la de Benavente.

7 comentarios
felician dijo el día 11 de Julio de 2011 a las 17:50:26:
Eso será lo más venial que hacen.
NETON dijo el día 11 de Julio de 2011 a las 17:33:02:
Aqui no les meten falsedad documental?
alvear2 dijo el día 11 de Julio de 2011 a las 13:30:25:
Que mal pensados sois. Habrá sido sin darse cuenta. como los militantes de unas organizaciones centenarias van a mentir. No me lo creo.
Es seguro que hay una mala mano por ahí malmetiendo a estos pobres angelitos.
Ahora un poco más serio Estos angelitos no saben vivir honradamente ni un minuto de su vida.
Correcam dijo el día 11 de Julio de 2011 a las 13:21:11:
Con la mafia sindical, no pueden. UGT y CCOO no son la SGAE. La Psoe, S.A. debe mucho a estos sindicatos verticales. Seguirán robando el dinero de los contribuyentes para engrosar sus cuentas corrientes.
fmf dijo el día 11 de Julio de 2011 a las 12:04:30:
Esto lo llevan haciendo desde antes de siempre, o sea, creo que aún viviendo Franco ya se los estaban llevando.
anbifa dijo el día 11 de Julio de 2011 a las 10:47:15:
Son los reyes del latrocinio. Con permiso de la SGAE. Gentuza
ralfa dijo el día 11 de Julio de 2011 a las 09:35:32:
De tal palo (el PSOE), tal astilla (UGT), o viceversa. Menuda tongo para los trabajadores el del sindicato vertical del PSOE, UGT, como la de las multimillonarias corruptelas con sus falsos cursos de formación que nos estafan de nuestros impuestos.
Fuera la UGT, CCOO y los partidos políticos de los presupuestos generales del estado.

Comprometre'ns

COMPROMETRE'NS


Després de veure l'article:
Els sindicats denuncien horaris maratonians i sense descansos al blog de CENTRE PENITENCIARI BRIANS-1, m'agradaria fer una crida al col·lectiu de presons.

Per la meva banda l'any passat em vaig negar a fer hores extres, com cada any he fet, però puc donar noms i cognoms dels 'sindicalistes' que van fer-les fins la sacietat l'any passat. Baixaven la cara quan se'ls deia que deixessin de fer-les, que es fes publicitat a la resta de la plantilla per a deixar-les de fer i de aquesta manera es faria pressió a l'administració per a que posessin a més gent. No escriuré cap nom per les següents raons:

A- L'administrador/a o administradors/és no publicaran aquest comentari i, si ho publiquessin, no vull que per culpa meva els serveis d'inspecció els cridin a declarar (encara que no m'estranyaria que els cridessin, la 'tordo' és molta 'tordo' sigui del sindicat que sigui, quan les seves dues neurones es troben i es barregen amb un Martini's Uff! surt l'explosió de glamur i llavors tota la seva gran inspiració és denunciar als companys).

B- Perquè estic fins als 'collons' que ens prenguin el pèl, perquè estic fins als 'collons' que es permetin el luxe de fer acusacions a la plantilla per dir el que pensa i el que sent, perquè estic fins als 'collons' que quatre gualdrapes, abraça-fanals, llepa-culs, grimpes i altra fauna beneïda, vulgui xuclar d'una vaca que ja té als pits molt secs i, perquè estic fins als 'collons' que nosaltres, els que ho sabem, no estiguem fent gens ni mica per evitar-ho.

El passat 8 de juliol CSI·F com és habitual en aquest sindicat, es despenja entonant el mea culpa oferint als interins ajuda. ARA?!, ara ja és tard cavallers i ho sabeu que és tard. Com la nota que vareu treure dels INFILTRATS, enviat sembla ser per un delegat vostre el passat 15 de juny del 2011, també sembla ser de joves i a través d'un correu electrònic amb remitent d'un tal: siverharley@hot il.com (no posaré el nom, ja he dit avanç que no ho faria, però també té nom fals, a més el de la Harley tothom sap qui és), que li preguntin a algun interí que ja no hi són amb nosaltres i estan al carrer com és venien els cursets, títols i a quant.
Que té a veure amb tot això, doncs bé la informació del correu era veraç i correcta, però el que no és correcte és, que després que l'emissor d'aquest correu s'adonés que ho havia enviat des del seu propi correu ho canviés per a què tots creguéssim que el correu pertanyia al de la moguda dels interins.
Quan es dóna una informació de manera particular està molt bé i no és discutible, però quan es dóna no vulguem dissimular l'origen.
El que em sembla patètic és que aquest sindicat no hagi fet res de res per defensar als interins i no hagi abanderat un enfrontament en contra de l'administració i en contra de la resta dels sindicats. Això sí, ara fan el càntic de sirenes amb el MEA CULPA. Quina poca vergonya teniu senyors.

D'altra banda ningú es puja al púlpit i s'erigeix cap visible o portaveu d'un grup per a començar una revolució en contra d'aquests sindicats de pacotilla. Fa temps portem dient i amenaçant amb donar-nos de baixa dels sindicats, fem-ho, cap dels sindicats actuals se salva,

DONEM-NOS DE BAIXA SINDICAL JA!

El que tingui por per allò dels expedients, que no es preocupi, tan sols cal parlar amb una empresa d'assegurances sobre aquest tema i es planteja per al col·lectiu i si algú a més té por pel tema de la representació jurídica, també existeixen gabinets especialitzats pagant un petita quota anual, semestral, trimestral i/o mensual. Amb la gran diferència que el que vulgui fer una denúncia al 'caco' de torn, pugui fer-ho, no com està passant ara amb els sindicats, que tan sols és de

DEFENSA JURÍDICA

Cal reorientar-nos, reformar-nos de nou i fins i tot qüestionar-nos on volem arribar i que volem fer, en definitiva

COMPROMETRE'NS



Salut,
Carlos C.P.

PS:
Si aquesta nota es publica ja sabem que el tal 'silverharley' i el '2 %'
no són administradors d'aquest blog, encara que, mirat des d'un altre punt de vista aquest blog és molt més seriós que alguna pàgina web d'algun sindicat.
Ja m'he donat de baixa!

dilluns, 11 de juliol del 2011

Els sindicats denuncien horaris maratonians i sense descansos

www.segre.com
Els sindicats denuncien horaris maratonians i sense descansos



Lleida.  Els sindicats de presons CCOO i CSIF van denunciar ahir que la falta de personal al Centre Obert de Lleida obliga els funcionaris a treballar fins a quinze hores seguides sense poder efectuar cap descans. Un portaveu de Comissions Obreres va denunciar que els funcionaris no poden deixar el seu lloc de treball ni per menjar. “Han de menjar mentre vigilen els interns”, va afegir. Un portaveu del CSIF va criticar que moltes vegades “hi ha un sol funcionari per controlar tots els interns del Centre Obert”. Aquests treballadors es dediquen, entre altres tasques, a vigilar els accessos al centre, de manera que no poden abandonar mai el seu lloc de treball per escorcollar els presos que hi entren o surten.
En l’actualitat, el Centre Obert de Lleida acull 183 reclusos. Es tracta d’interns que només acudeixen a la presó a dormir i durant el dia treballen a l’exterior. Per la seua part, els sindicats de presons van tornar ahir a denunciar que el departament de Justícia, en època de retallades, hagi nomenat una subdirectora de tractament per al Centre Obert, una plaça que estava per cobrir des de fa quinze anys, segons van explicar fonts del departament de Justícia.