Per l'interès general a Catalunya

El "interès general" a Catalunya passa per protegir l'elit polític- econòmic ahir i avui

Si l'actual Govern d'Espanya i per "l'interès general" aplicarà mesures que només aprofundeixen la divisió social i condemnen a milions de ciutadans a l'exclusió i la pobresa i altres tants milions de ciutadans a la precarietat, la inestabilitat i la por a perdre el poc que tenen, a Catalunya l'actual vell nou Govern dels Millors continua el seu paralitzat, impotent, ineficaç i ineficient Govern de la Generalitat. El paroxisme és tal que a dia d'avui la ciutadania només sap que la presentació de pressupostos pel 2013 es realitzarà en teoria cap al mes de juny i la seva aprovació, si és que arriba, seria al juliol o agost del 2013. Inaudit en la història recent del Govern de la Generalitat.

Hi ha molta rumorologia però la veritat és que l'actual vell nou Govern dels Millors està en fallida tècnica, tant és així que es pot afirmar que cada mes és l'intent desesperat d'obtenir recursos econòmics per fer front a les despeses corrents ... però només de mes a mes.

Ja s'ha exposat que a part del deute de 50.000 milions d'euros, per posar un exemple Portugal té un deute sobirà de 78.000 milions d'euros, es porta 2.300 milions d'euros en interessos. A això s'ha de fer front al deute amb el Tercer Sector, amb els proveïdors sanitaris, amb els farmacèutics, amb els proveïdors de tot tipus i així 'ad infinitum'. Ni un euro i això amb una caterva de ments privilegiades que en teoria eren o són els millors en els seus camps ...

Igual que el Govern d'Espanya del que renega tant l'actual vell nou Govern dels Millors i el seu soci en el clarobscur del Parlament, ERC, a Catalunya l'Executiu fa exactament igual que Madrid. Aplica, accepta, acata i consenteix polítiques econòmiques contràries al bé comú, a la protecció dels més desfavorits i en contra de la ciutadania a curt, mitjà i llarg termini. I tot per protegir els interessos privats d'aquells que han provocat, encoratjat i consentit l'actual crisi sistèmica.

És curiós que hagin inclinacions i temptacions d'iniciar un procés de secessió i, fins i tot de proclamació de declaració unilateral d'independència, tant de l'Executiu català actual com del seu soci en el clarobscur del Parlament, ERC, però no es tingui el coratge, la resolució i la fermesa de proclamar una suspensió del Deute, la seva re-negociació i l'aprovació d'una veritable política "d'Estat" per blindar, pal·liar i sostenir a la majoria de la societat catalana que es troba sota mínims, sent tan innocent ella com la resta de la ciutadania espanyola de la responsabilitat de l'actual crisi social, econòmica i política. Aquí no hi ha resolució, fermesa i compromís ... només hi ha acceptació i acatament. I qui segueix perdent és la ciutadania de Catalunya. Qui deia que l'Estat social és indissoluble al nacional? Primer els interessos de les elits i després les despulles per als que sobreviuen cada dia ...

Tant el vell nou Govern del Senyor. Mas com el Senyor. Junqueres, tant el Senyor. Duran Lleida com la Senyora Sánchez Camacho i la resta de l'arc parlamentari, saben que els 50.000 milions d'euros mai podran pagar i saben que Catalunya ha fet fallida, gràcies en part a anys i anys de polítiques decidides, pactades i compartides per ells i els seus companys de viatge. Pel camí s'han anat desaprofitant diners públics i temps. Però és la ciutadania la que ha de suportar la càrrega i el sacrifici.

Com és que Catalunya sent un territori ric i de gran potencial està en fallida? A aquesta pregunta es podria respondre l'actual crisi sistèmica de 2007 però la realitat és molt més cruel. Durant anys, des de 1980, es va establir, com a la resta d'Espanya, la manca de polítiques d'Estat que fossin el esperó contra l'exclusió i la pobresa, les desigualtats i la manca de veritable formació lligada al món laboral, inversions en Educació Pública i Sanitat Pública i programes per a les prevenció en tots els sectors socials i econòmics ... Com si no existeixen xifres tan altes d'exclusió i pobresa que afecten 2.200.000 ciutadans i ciutadanes catalans des de fa 20 anys, la desocupació juvenil i el fracàs escolar que van aparellats a les estadístiques des de fa anys o, la precarietat laboral i salarial no només ara en temps de crisi sistèmica sinó, des d'anys i que s'han visualitzat en salaris inframileuristes, pèrdua contínua de drets laborals, decreixement i final de la negociació col·lectiva? No és d'ara, no s'ha de posar l'espantall de la crisi sistèmica del 2007 com a única culpable ... molts responsables polítics, molta elit polític-econòmica catalana i espanyola i molts que es qualifiquen com Els Millors es van relaxar, van consentir, van mirar cap a un altre costat i es van dedicar a posar benes als ulls o pitjor ... a mirar per interessos bastards.

No, aquí a Catalunya va faltar l'interès general com a la resta d'Espanya tot i que ara es vulgui fer referència amb la senyera els fracassos propis i decisius de l'oasi català en tota la seva extensió geogràfica.

Són els ciutadans i ciutadanes els que han de veure, amb la magnitud de la tragèdia, si els mateixos que han conduït a la ciutadania al desastre, han de ser els que han de continuar conduint al futur ...

Font: nuevoprometeo