Pròrroga de l'acord i hores sindicals

LES NEGOCIACIONS D’UGTPER MINIMITZAR LA RETALLADA D’ALLIBERATSSINDICALS DIFICULTEN EL MANTENIMENT DE CONQUESTES HISTÒRIQUES A PRESONS

El proper dia 31 de desembre acaba la vigència de l’actual acord de condicions de treball del personal funcionari dels centres penitenciaris. Us heu preguntat per què a mitjans d’octubre encara no coneixemla plataforma negociadora d’UGT Presons, sindicat que històricament sempre l’havia presentada abans de l’estiu? Per què fins el passat mes de setembre no van fer referència a la necessitat de negociar una nova pròrroga? Per què ara se’ns despengen amb un recordatori de conquestes històriques dels treballadors i les treballadores de presons, conquestes fruit de lluites en les que, malgrat la desvergonya amb que se n’apropien en el seu darrer escrit, poca participació van tenir els actuals dirigents d’UGT Presons?

La resposta és que des de la intervenció d’UGT Presons per part de la cúpula de la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya, les decisions sobre el nostre sector ja no les prenen els titelles que figuren com a responsables de Presons, sinó que es dicten des de despatxos de gents que dediquen més temps a pensar a quin restaurant aniran avui a dinar que en la millora dels nostres horaris, que saben molt de dietes i gens de què és el PINHO, que pensen que els treballadors i treballadores de Presons som privilegiats que hem acaparat conquestes indegudament... i, sobretot, que consideren que les negociacions a Presons han d’estar sempre supeditades als interessos generals... del sindicat.

I quins, són ara per ara, aquests interessos? La pèrdua per part del partit germà del govern de la Generalitat, del’Ajuntament de Barcelona (entre d’altres) i de la Diputació de Barcelona, han creat seriosos problemes de funcionament al sindicat social-liberal. Aquestes administracions aporten una part importantíssima dels alliberats idels recursos de què es nodreix l’estructura d’UGT.  Alguns, perquè són els que, amb l’EBEP a la mà, li corresponen, i d’altres (molts) gràcies a la generositat i flexibilitat dels anteriors governants. És fàcil deduir, per tant, què passaria si les administracions públiques catalanes adeqüessin el nombre d’alliberats al que és estrictament necessari per garantir la correcta representació dels treballadors i les treballadores. 

Ens consta que aquesta és, avui en dia, l’autèntica negociació. I si algú no s’ho creu (nosaltres no demanem actes de fe, però, insistim, ens consta que UGT està negociant minimitzar tant com pugui la retallada d’alliberats), que analitzi els indicis: Es correspon la mínima contundència de la reacció d’UGT davant les retallades del Govern amb la gravetat i profunditat d’aquestes retallades? Quan tan dura és l’ofensiva del govern de CIU contra els drets dels treballadors, per què UGT manté invariable la seva quota convergent (ens expliquem: malgrat la vinculació entre UGT i PSC, el sindicat té històricament un cert número d’alliberats totals i parcials – fins i tot membres de la seva executiva – que són militants i candidats de CDC i utilitzen la seva condició d’alliberats sindicals per treballar en les campanyes electorals del seu partit)? Per què ni la Generalitat, ni l’Ajuntament i/o la Diputació de Barcelona han presentat encara plans de reducció del nombre d’alliberats sindicals? La resposta a totes aquestes preguntes és bastant senzilla: actualment, a la mesa de negociació autèntica, aquella de la qual ningú ens informarà, tots estan tantejant les forces de l’altra part i amenaçant. Els uns amb que la seva combativitat serà proporcional a la disminució d’hores sindicals, i els altres amb que la retallada d’hores es modularà segons l’actitud del seu interlocutor a les meses de negociació oficials.

Quins gestos dels que ha demanat l’Administració a UGT afecten directament a Presons? D’una banda, els merament econòmics: no cal estendre’s sobre el milionari estalvi que suposaria la reducció de les quanties que percebem pel PIPE i el PINHO. Parlem de reducció perquè aquest és un dels escenaris amb què es treballa en aquestes negociacions: l’Administració posa sobre la taula (a les reunions oficials) l’eliminació d’aquests complements, UGT es mostra molt indignada, convoca una concentració de delegats i... aconsegueix que en comptes de perdre aquests complements només ens els retallin. D’altra banda, hi han reclamacions per part de l’Administració de caràcter més estratègic. Històricament, Funció Pública s’ha oposat a moltes millores aconseguides a Presons per por que servissin de referent a d’altres col·lectius i sectors. Què ha posat sobre la taula (no oficial)?: exclusió del personal administratiu i auxiliars administratius de l’àmbit de negociació del personal penitenciari, adequació de l’horari del personal d’oficines als horaris normals de la resta de departaments de la Generalitat, eliminació de l’acumulació de jornada als àmbits d’administració i rehabilitació, desaparició en futurs acords de qualsevol referència a la promoció en el propi lloc...

Sembla ser que les negociacions van per bon camí (és a dir, terriblement mal pels treballadors i treballadores) i pot ser que aviat comprovem com les mínimes retallades d’hores i alliberats sindicals  sofertes fins ara per UGT es reverteixen.

En aquest context, resulta particularment ofensiu el pamflet que amb el títol de Unitat davant lesretallades ha perpetrat UGT. Fidels al lema que millor els defineix (fets no, paraules), ens tornen a explicar tot el contrari del que estan fent:

-  Com poden parlar d’unitat dels treballadors els qui han trencat i destrossat el Sindicat dePresons?

- Com tenen la poca vergonya de parlar de neteges ètniques i de que l’Administració vol fer fora molts treballadors i treballadores els qui han pactat l’expulsió de més de 200 interins i interines (expulsions que, al contrari del que ens volien fer creure, no s’han acabat i continuaran properament)?

- Com poden acusar els equips directius de forçar la incoació d’expedients disciplinaris, quan el secretari d’organització de la FSP-UGT ha denunciat treballadors penitenciaris en nom de la seva organització i ha instat l’obertura d’expedients i informacions reservades contra ells pel fet d’haver gosat dissentir de la línia d’ UGT?

- Com poden dir que les conquestes que enumeren avalen la seva tasca sindical? Algú és capaç de dir en quina d’aquestes conquestes van tenir algun paper els actuals responsables de la delegació d’UGT a Presons? És especialment immoral que se les vulguin apropiar els qui, complint les consignes d’una cúpula sindical que mai va estar d’acord amb elles, han forçat la marxa del sindicat dels delegats que si quehan participat en totes i cadascuna d’aquestes conquestes.

Quin és el sentit real d’aquest escrit?: enviar un missatge al’Administració. El missatge de que no consentiran més retallades?: no. Com hem dit, la negociació sobre el futur de les nostres condicions no es realitza entre els sindicats de presons i el departament de Justícia, sinó entre la cúpula d’UGT i el departament de Governació dins de la seva negociació sobre hores i alliberats sindicals.

Per entendre l’autèntic missatge que es vol enviar a l’Administració penitenciària, hem de tenir en compte el greu desgast sofert per UGT en el nostre sector des del cop d’estat intern que al mes de gener va destruir el Sindicat de Presons. Com ha intentat frenar l’allau de baixes?: exigint a l’Administració mà dura contra els discrepants. Recordarem alguns fets:

-  La denúncia contra els seus ex-delegats disconformes amb la pèrdua d’autonomia del que va ser el sindicat de Presons d’UGT  i els intents de que l’Administració impedís la continuïtat de blogs i pàgines web crítics amb aquell sindicat.

- Les pressions fetes per UGT per a què es prohibís l’assemblea de treballadors de la Model i per a què es prenguessin mesures disciplinàries contra els promotors.

- La presència permanent del màxim responsable d’UGT Presons (o, per ser més exactes, de l’home de palla del sindicat social-liberal a Presons), Xavier M., al gabinet de crisi instal·lat al C.P. Quatre Camins per intentar impedir la realització de l’assemblea conjunta de treballadors d’aquell centre i del C.P. Joves. Són moltes les persones que encara recorden els seus comentaris intimidadors sobre les possibles responsabilitats en que incorrerien no només els promotors, sinó també els assistents.

-  Les insistents trucades a la Direcció General d’aquella mateixa persona, en Xavier M., exigint de forma quasi histèrica que s’obligués a retirar del C.P. Quatre Camins els fulls de recollida designatures en què es demanava (quina ingenuïtat!) que el seu sindicat ajudés a la cobertura dels serveis renunciant a l’ús de part de les moltes hores sindicals de què gaudeix a Presons.

UGT responsabilitza l’Administració per no haver estat, en la seva opinió, prou dura, convençuts com estan els responsables d’aquell sindicat de que el seu desgast es frenarà si aconsegueixen callar les veus crítiques. L’autèntica clau de l’escrit d’UGT es troba realment en la frase en què acusa l’Administració de que dona cobertura a iniciatives que intenten trencar el front comú i la unitat que sempre hem demostrat. Trencar el front comú i la unitat és, evidentment, discrepar d’UGT, i donar cobertura a aquestes perverses iniciatives és no haver aplicat una repressió tan contundent, extensa i implacable com la que li demanava UGT.

Aquest és, recordeu-lo, l’autèntic missatge d’UGT en aquest escrit a l’Administració: no està satisfeta amb el que considera insuficient implicació d’aquesta en la repressió dels qui dissenteixen del sindicat. La resta de l’escrit és el que ja hem dit (fets no, paraules): pura retòrica per a què els no iniciats es perdin i no captin el que realment estan demanant.

Encara és difícil saber com acabaran totes aquestes negociacions creuades (hores sindicals, PINHO, PIPE, horaris, exigència de màdura) però apuntarem, per acabar, un parell de fets objectius a valorar conjuntament amb el que ja us hem explicat: a UGT no l’interessa trencar totalment la baralla amb qui li paga les factures, i al govern, sempre que el sindicat és mostri raonable i flexible (és a dir, disposat a entendre que s’han de tocar els nostres drets i, sobre tot, les nostres retribucions) tampoc l’interessa que es debiliti fins al punt de deixar forat per a què sorgeixin forces menys disposades a deixar-se domesticar.

L’únic termòmetre de què disposarem els treballadors i les treballadores durant les properes setmanes seran l’evolució dels crèdits horaris d’UGT i la intensitat de l’activitat repressora de l’Administració contra els col·lectius que es desmarquin de la línia d’aquell sindicat.

I, sobre tot, recordeu: quan s’acabi aquest procés i sapiguem el total de diners que ens hem deixat pel camí, hauríem d’exigir que es faci públic el nombre total d’alliberats i d’hores sindicals d’UGT, Així, com a mínim, podrem calcular quin preu hem pagat cadascú de nosaltres per cada alliberat i hora sindical. A veure si a algú li segueixen quedant ganes de continuar pagant la quota...

CRÍTIC-S (Col·lectiu Crític Sindical)

Barcelona, 19 d’octubre de 2011