- ora pro nobis, miserere nobis.-
Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma, per exemple, sota arrest, sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui. Com que les opinions o les actituds no acostumen a ser objecte de legislació, sol ser difícil determinar exactament qui són els presos polítics a partir dels càrrecs que se'ls imputen.
La definició mateixa del concepte pres polític és subjecte de debat, però totes les conceptualitzacions o definicions tenen en comú és el reconeixement de la importància de l'existència de relacions de poder entre dissidents i agents d'autoritat governamental o elits governants.
La condició de pres polític, per tant, sol ser objecte de disputes; molts dels presoners considerats polítics per grups activistes són qualificats pels governs als que s'oposen de terroristes, subversius o sediciosos. En conseqüència, poques vegades una autoritat estatal admet l'existència de presos polítics; els crítics del govern al·leguen que els procediments legals utilitzats només estan dissenyats per ocultar la condició de pres polític. Això pot incloure la invenció de càrrecs criminals, o la negativa de beneficis concedits a altres presos en situació semblant, així com l'aplicació de poders especials, com l'estat d'excepció.
La legislació actual considera, en general, que la presó per motius polítics és una violació dels drets humans de llibertat de consciència i expressió. Organitzacions internacionals, com Amnistia Internacional, es mobilitzen per tot el món sol·licitant l'alliberament del que anomenen presoners de consciència. Per evitar problemes amb els governs, es limiten les seves accions a l'alliberament de persones que no hagin defensat o practicat la violència.
Dit això, no entrarem en valoracions de si han de ser a la presó o no, però si a valorar el tracte que reben embers a la resta d’interns i sobre tot el tracte que rebem els funcionaris per part de la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima, dirigida pel senyor Amand Calderó i la seva superior jeràrquica la senyora consellera Ester Capella i Farré.
El pasat 11-01-2020, la periodista Leyre Iglesias del diari El Mundo, va publicar un article de les conclusions d’una investigació contra el nostre company Miguel P.... El dictamen segons aquesta investigació és de “FALTA GREU“, amb la qualcosa el nostre company pot perdre la seva categoria laboral i evidentement una baixada de sou. (Adjuntem l'article)
Lo que ahora vamos ponemos a disposición del pueblo, no es más que la punta del iceberg de una constante y sistemática apropiación indebida de recursos públicos y personales. El pasado lunes 25 de noviembre, Teresa del programa ES NOTICIA, hizo pública la triste noticia sobre el impago por parte de la generalidad catalana de algunos meses de cotización a la seguridad social de funcionarios catalanes. Un claro y preocupante escándalo que salpica de lleno a la generalidad de Cataluña como decíamos, que no está pagando correctamente las cuotas de la seguridad social de los funcionarios, y que en los próximos días, veremos el alcance que este caso podría tener.
Aunque tenemos pruebas de que entre los afectados se encuentran funcionarios de la sanidad catalana, no es menos importante, que la asociación profesional de funcionarios de prisiones se ha visto también afectada y ya ha denunciado que la generalidad está retrasando sus pagos a la seguridad social provocando así, periodos de ausencia de cotización a pesar de descontar ese dinero a los funcionarios mensualmente de su nómina. Es decir, que es un hecho probado que el departamento de justicia de la generalidad da de alta fuera de plazo y no paga de forma puntual las cuotas de la seguridad social.
Aquí pueden ver en sus imágenes, un documento que acredita lo expuesto, donde se han detectado irregularidades en los meses de junio, julio y agosto en funcionarios de educación. Esto se sabe por las numeraciones entre paréntesis que pueden observar en la parte superior derecha. Aquí tienen otro caso, viene de una funcionaria de sanidad, que como pueden ver en sus imágenes, tiene irregularidades desde agosto de 2019 a noviembre del mismo.
El secreto para detectar posibles irregularidades en su vida laboral, es prestar especial atención si las fechas de alta y efectos de las altas coinciden o no. Y en caso de observar cualquier irregularidad, deben ponerlo en conocimiento de abogados o sindicatos de empresa. Es lógico que, con esta supuesta estafa, pretenden ahorrar una gran cantidad de dinero de las arcas públicas quizás, para emplearlas en motivos nada deseados como el proceso de independencia. Hemos de tener en cuenta, que los meses sin cotización, afecta a la cuantía de futuras pensiones o prestaciones del funcionariado.
Es importante para proteger nuestros derechos y el resultado de años de trabajo, que la generalidad de Cataluña, debe de inmediato cesar esta dudosa práctica, y comenzar a regularizar todos los pagos a la tesorería.
Font: Canal5Radio
D'altra banda, en el transcurs d'aquestes protestes, van anar apareixent pintades en les parets, tant dins del centre com en els accessos a aquest. Aquestes pintades, sobretot, reclamaven la dimissió del director.
En el torn de nit del dia 21 al 22 d'octubre de 2018, van aparèixer unes pintades a l'habitació accés (cabina de control de persones que passen per un accés) on el company afectat estava prestant servei. Posteriorment se li va obrir una informació reservada per aquesta pintada i va ser apartat del seu departament habitual (prestant serveis de manera saltada per tots els departaments). També va acudir a declarar al servei d'inspecció, en el qual aquest va declarar que no tenia res a veure amb la pintada, que era impossible que ell mateix l'hagués fet, ja que no podia sortir d'aquesta cabina de control i a més hi ha una càmera de vigilància que grava. També va declarar que no va veure a ningú que la fes.
Mesos més tard, quan Font ja havia cessat, també ho va fer la mà dreta d'aquest (subdirector d'interior), qui “havia aplicat rotundament les polítiques de Font i que, igual que aquest, s'havia guanyat la desconfiança i crispació de tota la plantilla”, segons manifesta Marea Blava.
Així mateix, el subdirector d'interior va ser destinat al servei d'inspecció de la Secretària General de Serveis Penitenciaris i, “casualment”, dies més tard, al company afectat se li va obrir un expedient sancionador pels fets ocorreguts la nit del 21 al 22 d'octubre. Aquest expedient, finalment, s'ha materialitzat en sanció. Segons Marea Blava, “aquesta sanció acusa el funcionari de manera totalment arbitrària de no vigilar correctament l'accés. Creiem que amb aquesta sanció l'administració ha buscat desesperadament agarrar-se a alguna falta disciplinària contemplada en la llei de la funció pública per a poder sancionar al company i que això de les pintades no quedés impune. Aquest tipus de falta imposada és totalment interpretativa.”
Segons destaca Marea Blava, les cancel·les (portes metàl·liques) d'aquest accés “no impedeixen per a res fer les pintades, ja que aquestes tenen barrots i, a més, existeixen claus per a poder-les obrir manualment (a la nit qualsevol hagués pogut fer la pintada)”. A més, destaca també que “les funcions de vigilància que es realitzen en el quart accés són, principalment, el control de totes les persones que entren i surten, i no consta en cap circular que aquesta funció sigui la de vigilar que les persones que passen per allí no cometin actes de vandalisme. Estem parlant d'un accés pel qual passa moltíssima gent i és realment difícil controlar-lo tot.”
El més dramàtic de tot, segons explica Marea Blava, és que el company sancionat està actualment de baixa mèdica per les greus conseqüències que li ha ocasionat tot aquest procés, el qual s'ha convertit en un autèntic calvari en el seu dia a dia.
Finalment, Marea Blava, manifesta que el company exercia de delegat sindical i va tenir un gran protagonisme en les protestes que es van fer durant l'època Font, ja que va redactar múltiples informes dirigits a la Secretària General advertint del que estava ocorrent i les perilloses conseqüències laborals que estava ocasionant. L'administració, és a dir, la Secretària General liderada per Amand Calderó, ha fet “tot el possible per trobar els culpables de les pintades sense aconseguir-ho. També es van inventar que aquestes pintades coaccionaven i amenaçaven de mort per a justificar una suposada dimissió de Josep Font. Per contra, la qual cosa realment va succeir va ser un cessament encobert d'aquest per part de Secretària General causat per la gran mobilització de la plantilla i l'insuportable ambient de treball que s'havia creat.”
Font: LPDB (La Premsa del Baix) / Fotos: Marea Blava-Arxiu
