ATENCIÓ PERSONAL INTERÍ
UGT PRESONS PROPOSA L’EXPULSIÓ DE DESENES D’INTERINS DEL SISTEMA PENITENCIARI
DISFRESSA LA PROPOSTA PARLANT DE RESOLUCIÓ PARCIAL DEL CONCURS DE TRASLLATS I NOMENAMENT IMMEDIAT DELS OPOSITORS APROVATS SENSE ESPERAR L’OBERTURA DEL C.P. PUIG DE LES BASSES
Durant anys, els anteriors responsables d’UGT Presons es van negar sistemàticament a atendre els suggeriments que des de la cúpula d’aquell sindicat se’ls feia en el sentit de que no havien de ser tan fonamentalistes i que havien de flexibilitzar la seva posició contrària a les propostes que l’Administració els presentava de cara a depurar el sistema penitenciari català. Entre aquestes propostes es trobaven dues referides al personal interí: facilitar l’expulsió del sistema d’aquells que no superessin els processos selectius, i acabar amb el criteri d’antiguitat en serveis penitenciaris a l’hora de decidir l’ordre dels cessaments .
Doncs bé, només en dos mesos des de la presa de control, manu militari, del sindicat de Presons per la cúpula de la UGT, i com no podia ser d’una altra manera, els anteriors suggeriments desatesos s’han convertit en ordres d’obligat compliment i és el propi sindicat qui no només no s’oposa a les intencions de l’Administració, sinó que les fa pròpies i promou activament la seva aplicació.
Així, amb l’excusa de defensar el dret (d’altre banda innegable) dels aprovats de la JU026 a no esperar indefinidament per a la seva incorporació, proposa la resolució parcial del concurs de trasllats i de l’oposició deixant pendents de resolució les places de Puig de les Basses.
Aquesta proposta, més enllà de la dificultat tècnica que entranya, i de la seva dubtosa legalitat, implicaria la incorporació massiva del nou personal abans de la creació de les places que originaren la convocatòria. Dit d’una altra forma, la seva incorporació sense possibilitats de recol·locació dels interins desplaçats. No cal que ens estenguem en aquest punt per entendre la magnitud del problema.
Aquesta mesura s’afegiria a una que ja s’està aplicant (sorprenentment sense cap mena de reacció sindical): la utilització del sistema de cessament per codi de plaça. Què significa? Els acords entre administració i sindicats a presons recullen des de fa anys que en cas de cessament d’interins, aquest s’efectuarà seguint el criteri d’antiguitat. Si la plaça (amb codi X) que un interí cobria passava a ser ocupada per un funcionari de carrera, però en el mateix centre hi havia un altre interí amb menys antiguitat que ocupava un lloc de treball similar que corresponia a la plaça amb codi X2, el primer interí era cessat en la plaça X i nomenat en la X2, amb la qual cosa continuava treballant i cessava la persona amb menys antiguitat. Últimament, però, aquests acords s’estan incomplint i s’ha començat a cessar els interins que cobrien la plaça que passa a ser ocupada pel funcionari de carrera (o que s’amortitza o elimina), independentment de la seva antiguitat. Això dóna un marge de discrecionalitat a l’Administració importantíssim. A partir d’ara, per exemple, si s’ha de nomenar dos interins, un per fer una cobertura d’una plaça que es preveu curta, i un altre per cobrir una plaça reservada que no es preveu que sigui reocupada pel seu titular durant anys, l’adjudicació a cada interí del codi X o del codi X2 implica directament decidir qui tindrà més o menys continuïtat en el lloc de treball. També permet que si, també a tall d’exemple, s’han ofertat 3 places de GSI al C.P. XXXXX i al concurs només s’ocupen dues, l’Administració podrà decidir el codi de les dues places que seran ocupades per personal de carrera i la que no. Dit d’una altra manera, al no aplicar-se el criteri d’antiguitat, l’Administració podrà blindar els interins que ella vulgui i desfer-se de la resta.
Les promeses fetes a les persones que de moment ja s’han vist afectades per aquest canvi, en el sentit de que s’està negociant una solució justa només es fan per guanyar temps i no aixecar la llebre abans d’hora. Però, sent realistes, algú es creu que l’Administració, quan hagi aconseguit desfer-se d’un nombre important d’aquests interins, tindrà cap interès a trobar-los una sortida d’aquí a uns mesos? Un cop aconseguit el que intentava feia anys sense èxit, quin motiu hi hauria per a què renunciés a la seva victòria sobre les posicions fonamentalistes i poc flexibles que, en opinió de la cúpula d’UGT, històricament havia mantingut la part social?
Mai ens havíem imaginat que els cínics comentaris dels membres de la cúpula de la Federació de Serveis Públics d’UGT (no sigueu rucs, home, que un interí cessat ni vota ni paga quota, i a sobre l’Administració us deurà un favor) trobarien bona acollida a UGT Presons. Lamentablement, no només canvien les persones, sinó també (i això és el més important) les posicions sindicals i les motivacions dels responsables.
No ens podem deixar despistar per cortines de fum que intenten que fixem l’atenció en temes poc importants (des de quan un sindicat que es reclama majoritari es dedica a escriure contra forces menors, si no és perquè intenta que no es parli del que està fent?). No podem permetre que, per amagar la inactivitat davant la no obertura del C.P. Puig de les Basses, es presentin propostes que enfronten els treballadors (en aquest cas, aprovats de l’oposició contra interins) quan el que s’hauria de fer és donar batalla frontal i radical en favor de tots dos col·lectius. Si aquest joc de divisió el posés en marxa l’Administració, hi hauria certa lògica, ja que afavoreix els seus interessos, però quan la iniciativa surt d’una organització sindical estem parlant de quelcom més greu.
Aquí hem de fer una reflexió adreçada als delegats d’UGT als centres: vosaltres sabeu que no seran les persones que han negociat aquestes renúncies els qui vindran al vostre centre a explicar-se. Ara podeu fer veure que creieu els desmentits que els vostres actuals dirigents us faran, i fins i tot us podreu mostrar convençuts de que s’està negociant una solució justa. Però a l’hora de la veritat sereu vosaltres qui haureu de mirar cara a cara a la persona cessada, amb la qual potser haureu treballat durant anys colze amb colze, i dir-li allò de no et preocupis, que el sindicat està negociant una solució per vosaltres. I després què? Podreu dormir tranquil·lament? Realment les hores sindicals suposen prou compensació per fer aquest paper? Encara sou a temps de plantar-vos i no deixar-vos arrossegar al gran bassal de porqueria que us espera, perquè això no ha fet més que començar. Sabem que els suggeriments de flexibilització de postures que feia la cúpula d’UGT anaven molt més enllà d’aquest primer exemple (molt, no us podeu imaginar fins a quin punt). I vosaltres coneixeu perfectament quina entitat tenen els actuals responsables d’UGT Presons i, per tant, quina capacitat per plantar cara a aquells suggeriments.
No és la primera vegada que l’Administració intenta impulsar un procés de contra reforma laboral brutal a presons. La novetat és la complicitat de les restes del que va ser el sindicat de Presons d’UGT i el sorprenent silenci i inactivitat de la resta de forces sindicals. Des de meitat dels anys 90 no ens havíem trobat davant d’una situació tan greu com l’actual (plantilles sota mínims, quasi nul·la cobertura de baixes, incompliment d’acords i pèrdua de conquestes històriques). I mentre tant, absència total de mobilitzacions contundents (de les de veritat, no de les de fer una mica de teatre amb 30 delegats) i justificació en petit comitè, dels incompliments per part de l’Administració d’aquells acords.
UGT no farà res, però els treballadors i treballadores encara estem a temps d’adreçar-nos en els nostre centres de treball als delegats i delegades de la resta de sindicats per a demanar-los que facin reaccionar a les seves organitzacions. Cal que algun sindicat, sigui el que sigui, (i, si és possible, més d’un) prengui la iniciativa i comenci a explicar el que està passant i la gravetat de la situació. Que aquest sindicat, sigui el que sigui i tingui la força que tingui actualment, es llenci a l’arena sense por i canalitzi l’oposició a aquestes polítiques regressives. Què pot témer qui ho faci? La pèrdua de l’amistat amb una Administració en plena febre retalladora? Que una UGT Presons que, de facto, ha deixat de ser dirigida per personal de presons s’emprenyi amb ells? A canvi obtindria un suport molt més important del que es pot imaginar i, el que és més important, estaria complint amb el seu paper com a sindicat, donant veu i esperança a una plantilla que cada dia es sent més desatesa i menys representada.
CRITIC-S (Col·lectiu Crític Sindical).
Barcelona, 8 d’abril de 2011
