Panem et circenses

Pan y circo

La frase fue creada en el siglo I por el poeta romano Juvenal y se encuentra en su Sátira X. En su origen describía la costumbre de los emperadores romanos de regalar trigo y entradas para los juegos circenses (carreras de carretas y otros) como forma de mantener al pueblo distraído de la política.

Julio César mandaba distribuir el trigo gratuitamente, o venderlo muy barato, a los más pobres, unos 200.000 beneficiarios. Tres siglos más tarde, Aureliano continuaría la costumbre repartiendo a 300.000 personas dos panes gratuitos por día.

Equivale en la actualidad a «pan y toros», «pan y fútbol», «pan y diversión», etc.

Intelectuales españoles de los siglos XIX y XX se quejaban de manera similar con el «pan y toros».

En nuestra humilde opinión es lo que están intentado hacer con nuestro colectivo todos los sindicatos, tanto los de “clase”, los “sin clase”, los que “representan”, los que “no representan”, los de “nueva incorporación”...

Comunicado del sindicato de prisiones CCOO del pasado 24 de marzo titulado JUSTICIA ENS HA DONAT LA RAÓ, informando a sus afiliados, referente a las pasadas elecciones, reproducimos íntegramente dicho comunicado:

"LA JUSTÍCIA ENS HA DONAT LA RAÓ

El Jutjat Social núm. 4 de Barcelona ha estimat la demanda interposada per CCOO donant-nos la raó respecte a la irregularitat en la emissió de 443 vots per correu de les eleccions de personal funcionari celebrades el passat 30 de novembre.

La sentència afirma que el fet de consignar com a domicili a efectes de votacions, una adreça comuna per centenars de vots, que resulta ser la seu del sindicat CSIF, deixa sense contingut el dret de vot previst en l’art. 75.2 de l’E.T., que afirma que EL VOT HA DE SER LLIURE, SECRET, PERSONAL I DIRECTE, condicions que s’ han de garantir en tot procés democràtic.

En aquest cas, no es va donar la seguretat que els electors tinguessin la possibilitat, per si mateixos, d’efectuar lliurement la selecció dels candidats de la seva preferència ni es permetia que l’emissió del vot fos directa i secreta

Per tot això, la sentència deixa sense efectes els 443 vots emesos i confirma una vegada més que,

CCOO SOM LA PRIMERA FORÇA SINDICAL DE LA GENERALITAT

Com sempre, CCOO som la garantia.

Barcelona, 24 de març de 2011"

Comunicado del sindicato de prisiones UGTPRESONS del pasado 3 abril titulado NO TOT S'HI VAL, informando a sus afiliados, referente a las pasadas elecciones, reproducimos íntegramente dicho comunicado:

"El passat dia 15 de març el Jutjat Social núm. 4 de Barcelona ha resolt de manera clara i contundent contra aquesta organització que pretenia que 443 vots que van ser “congelats” per pressumptes irregularitats el passat 30 de novembre, dia de les eleccions sindicals del personal funcionari de la Generalitat, fossin admesos com a vots vàlids i com a tals es comptabilitzessin. Afirma clarament  la sentència que  CSIF ha conculcat els articles 10.4 i 14.4 del Reglament d’Eleccions així com l’article 75.2 de l’Estatut dels Treballadors on s’afirma: “El vot serà lliure, secret, personal i directe...”

La justícia s’ha pronunciat i ha determinat que aquests 443 VOTS NO S’HAN DE COMPTABILITZAR, fent palès amb aquesta sentència (que és ferma, contra la que no es poden presentar recursos) que NO TOT S’HI VAL.

Podran intoxicar, podran desinformar, podran difamar, però no poden fer burla del sistema democràtic i de les seves normes que en garanteixen el funcionament. La justícia els ha parat els peus, posant al seu lloc a aquesta organització que sempre pretén donar lliçons d’ètica.

La nostra pregunta és, faran un comunicat informant als seus afiliats i afiliades d’aquesta sentència, o preferiran continuar carregant tintes sobre els sindicats representatius i en concret contra el majoritari, UGTPRESONS?

Per la nostra banda, seguirem treballant  per a la millora de les condicions laborals dels treballadors/es de les presons, amb fermesa, fonamentant la nostra acció sindical en les negociacions a les meses, en l’atenció directa als afiliats per resoldre els problemes que sorgeixen a diari i en la difusió constant d’informació verídica, de novetats o de qualsevol fet que afecti el nostre col·lectiu, elements que a la fi són els que fan que UGTPRESONS continuï sent la primera força sindical de presons. CSIF seguirà fora de les meses de negociació, cosa que no hauria aconseguit ni de lluny encara que s’haguessin comptabilitzat aquests vots “fantasmes”, i haurà de fer un esforç per entendre que  NO TOT S’HI VAL, encara que només sigui per respecte als treballadors i les treballadores.

No és temps, en aquest escenari econòmic tan dramàtic, d’entrar en batalles dialèctiques, ni de recolzar campanyes de cafeteria que no aporten res de beneficiós a la plantilla. El nostre objectiu el tenim ben definit: internament, dignificar el treball del nostre sindicat i dels seus delegats fent una aposta decidida per l’ètica i la transparència  i a nivell de sector fent front comú amb la resta de sindicats representatius, lluitant per a què l’Administració compleixi els seus compromisos i garanteixi els llocs de treball.

Salut!

UGTPRESONS

 Barcelona, 3 d’abril de 2011."

Para no variar el otro sindicato representativo “CATAC-CRAC” en la inopia, probablemente dentro de tres meses nos sacarán una nota informativa de lo ocurrido, de momento mientras estamos publicando esta nota en este vuestro blog, no tenemos constancia de que haya publicado ninguna nota informativa, ni a la plantilla ni a sus afiliados.

Falta por mentar un sindicato, el CSI·F (tampoco, hasta el momento, han sacado ninguna nota al respecto), los que van de “buenos y de maravillosos de la muerte, blancos y puros”, los que “tiran la piedra y esconden la mano”, los que “ellos nunca son, son los demás”, queremos recordarles desde aquí, que no hace tanto tiempo clamaban a diestra y siniestra, que: -

“Los sindicatos no podemos pelearnos entre nosotros, el enemigo no es otro más que la Administración.”

Que bonitas quedan esas frases ante el “populacho”, para después hacer lo que realmente y mejor saben hacer, NADA DE NADA.

Todos estos “ad-lateres del poder”, “abrazafarolas”, “lameculos”, “wikilistos” y “sindicaleros del tres al cuarto” siguen las mismas pautas de hace XX siglos, tan sólo cambia la época.

Como podemos ver el panorama sindical es alentador.