ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR GENERAL DE SERVEIS PENITENCIARIS DE LA GENERALITAT
Ramon Parés: «No podem mantenir més presos ni tenir noves presons»
Dijous, 13 de octubre del 2011
J.G. ALBALAT-BARCELONA - elPeriódico.cat
 |
 Ramon Parés, al seu despatx a la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. JORDI COTRINA |
-¿La crisi ha provocat un augment de la quantitat de presos?
-Tothom es pensa que sí, però els estudis assenyalen que no. Que no hi ha una relació causa-efecte de més gent en atur i més delictes. No es roba per menjar, l'època del Lute s'ha superat, i avui les persones arriben al delicte per processos de marginació, de problemàtica psicològica i per lliure voluntat.
-¿Com afecten les retallades pressupostàries les presons?
-Estalviem en tot el que no és imprescindible. El problema dels serveis penitenciaris és que el 75% del pressupost és de personal i en aquest punt no hi ha retallades ni està previst fer cap reducció de plantilla. La resta dels diners van destinats a alimentació, farmàcia, vestuari... en fi, al funcionament. Només hem fet petites retallades.
-¿En què?
-Les presons tenen uns diners i s'estan reduint. Es procura que les coses durin més. Abans ens sobraven folis i ara a l'Administració els comptem.
-¿Hi ha diners per construir noves presons?
-L'Administració no tenia diners per pagar nous centres i, al seu dia, va optar per una forma que s'anomena dret de superfície. El 50% de la partida pressupostària dedicada al manteniment de presons l'hem de destinar a pagar els cànons o les hipoteques de les presons que s'han construït: Puig de les Basses (Figueres), Brians 2, joves de Quatre Camins. A Puig de les Basses és un milió al mes. I això ens hipoteca per 30 anys. Parlem en total d'uns 50 milions a l'any. Ens hem d'estrènyer més el cinturó.
-¿I les presons projectades?
-Doncs, si es fan, passarà el mateix.
-¿Es faran?
-Doncs no ho sé. S'està estudiant.
-¿Són necessàries més presons?
-L'anterior Govern havia previst que el 2012 hi hauria 12.000 presos. Falta poc per a aquesta data i estem en 10.690. Els mètodes d'anàlisi de predicció no són tan fiables. L'any passat no va augmentar la quantitat de presos i actualment passem per un moment d'incertesa.
-¿S'està preparant un nou pla penitenciari fins al 2018?
-Sí, hi estem treballant. Hi entrarà tot. Estem fent previsions més ajustades. No podem fer presons que després no necessitem. Hem d'anar amb molta cura.
-¿Les presons estan massificades?
-Sí, sempre ho han estat.
-¿I s'hi pot fer alguna cosa?
-Des del 1984 han estat massificades aquí i a tot Europa. No som l'únic servei públic que està així; la universitat, la sanitat...
-¿Com s'ha de lluitar contra la massificació?
-Es pot fer construint nous centres penitenciaris, però aquesta és una fórmula esgotada. No podem acceptar que aquesta sigui la solució, entre altres coses perquè els governs ens dirien: «Seieu, busqueu-ne una altra».
-¿I quina seria?
-Buscar altres sistemes per reduir la població reclusa: amb un model de política davant del delicte més divers i plural, que admeti altres sancions, i solucionant el tema dels estrangers. Si no podem tenir més recursos, ens
espavilarem.
-¿Aposta per les mesures alternatives a la presó?
-Per les alternatives i per un sistema més progressiu. Que la gent que pugui estar en tercer grau (semillibertat) no estigui en segon. I que els interns amb un bon pronòstic accedeixin a la llibertat condicional. Tenim molta gent en tercer grau i poca en llibertat condicional. De polítiques progressistes no n'he vist ni una; l'única cosa que va fer el tripartit va ser fer presons, i a quin cost. S'ha de propiciar la llibertat condicional, les mesures alternatives i que als penats estrangers que no tinguin residència legal se'ls encarrili perquè tornin als seus països. No podem tenir més presons ni continuar mantenint més presos.
-¿Com està el projecte de la presó de la Zona Franca, que ha de substituir, en part, la Model?
-S'està pendent de trobar una solució a un projecte insuficient en la seva capacitat. La idea és que la Model tanqui durant aquesta legislatura.
-¿L'índex de població reclusa estrangera és cada vegada més elevat?
-Som el país d'Europa que té el percentatge més gran d'estrangers. És del 45%, i a Europa la mitjana està en el 22%. ¿I què hem fet? Doncs la circular que permet que els immigrants sense papers puguin tornar al seu país a mitja condemna.
-Tothom es pensa que sí, però els estudis assenyalen que no. Que no hi ha una relació causa-efecte de més gent en atur i més delictes. No es roba per menjar, l'època del Lute s'ha superat, i avui les persones arriben al delicte per processos de marginació, de problemàtica psicològica i per lliure voluntat.
-¿Com afecten les retallades pressupostàries les presons?
-Estalviem en tot el que no és imprescindible. El problema dels serveis penitenciaris és que el 75% del pressupost és de personal i en aquest punt no hi ha retallades ni està previst fer cap reducció de plantilla. La resta dels diners van destinats a alimentació, farmàcia, vestuari... en fi, al funcionament. Només hem fet petites retallades.
-¿En què?
-Les presons tenen uns diners i s'estan reduint. Es procura que les coses durin més. Abans ens sobraven folis i ara a l'Administració els comptem.
-¿Hi ha diners per construir noves presons?
-L'Administració no tenia diners per pagar nous centres i, al seu dia, va optar per una forma que s'anomena dret de superfície. El 50% de la partida pressupostària dedicada al manteniment de presons l'hem de destinar a pagar els cànons o les hipoteques de les presons que s'han construït: Puig de les Basses (Figueres), Brians 2, joves de Quatre Camins. A Puig de les Basses és un milió al mes. I això ens hipoteca per 30 anys. Parlem en total d'uns 50 milions a l'any. Ens hem d'estrènyer més el cinturó.
-¿I les presons projectades?
-Doncs, si es fan, passarà el mateix.
-¿Es faran?
-Doncs no ho sé. S'està estudiant.
-¿Són necessàries més presons?
-L'anterior Govern havia previst que el 2012 hi hauria 12.000 presos. Falta poc per a aquesta data i estem en 10.690. Els mètodes d'anàlisi de predicció no són tan fiables. L'any passat no va augmentar la quantitat de presos i actualment passem per un moment d'incertesa.
-¿S'està preparant un nou pla penitenciari fins al 2018?
-Sí, hi estem treballant. Hi entrarà tot. Estem fent previsions més ajustades. No podem fer presons que després no necessitem. Hem d'anar amb molta cura.
-¿Les presons estan massificades?
-Sí, sempre ho han estat.
-¿I s'hi pot fer alguna cosa?
-Des del 1984 han estat massificades aquí i a tot Europa. No som l'únic servei públic que està així; la universitat, la sanitat...
-¿Com s'ha de lluitar contra la massificació?
-Es pot fer construint nous centres penitenciaris, però aquesta és una fórmula esgotada. No podem acceptar que aquesta sigui la solució, entre altres coses perquè els governs ens dirien: «Seieu, busqueu-ne una altra».
-¿I quina seria?
-Buscar altres sistemes per reduir la població reclusa: amb un model de política davant del delicte més divers i plural, que admeti altres sancions, i solucionant el tema dels estrangers. Si no podem tenir més recursos, ens
espavilarem.
-¿Aposta per les mesures alternatives a la presó?
-Per les alternatives i per un sistema més progressiu. Que la gent que pugui estar en tercer grau (semillibertat) no estigui en segon. I que els interns amb un bon pronòstic accedeixin a la llibertat condicional. Tenim molta gent en tercer grau i poca en llibertat condicional. De polítiques progressistes no n'he vist ni una; l'única cosa que va fer el tripartit va ser fer presons, i a quin cost. S'ha de propiciar la llibertat condicional, les mesures alternatives i que als penats estrangers que no tinguin residència legal se'ls encarrili perquè tornin als seus països. No podem tenir més presons ni continuar mantenint més presos.
-¿Com està el projecte de la presó de la Zona Franca, que ha de substituir, en part, la Model?
-S'està pendent de trobar una solució a un projecte insuficient en la seva capacitat. La idea és que la Model tanqui durant aquesta legislatura.
-¿L'índex de població reclusa estrangera és cada vegada més elevat?
-Som el país d'Europa que té el percentatge més gran d'estrangers. És del 45%, i a Europa la mitjana està en el 22%. ¿I què hem fet? Doncs la circular que permet que els immigrants sense papers puguin tornar al seu país a mitja condemna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada