PEPA ESCRIT

Us reproduïm carta a la Honorable Consellera Esther Capella que ens han fet arribar per la seva publicació els nostres companys:

Honorable Consellera

Ester Capella i Farré

Conselleria de Justícia de Catalunya

Carrer de Pau Claris, 81 Barcelona

Distingida senyora,

Com ja deveu saber la situació penitenciària a Catalunya en els darrers anys ha fet que ens trobem davant una situació altament crítica en la qual el funcionariat penitenciari sent un seriós i preocupant abandonament per part de l’administració competent. És per això, que a través d’aquest escrit els funcionaris sotasignants li volem fer arribar les peticions que a continuació es detallen per al seu estudi i consideració.

És ben conegut que en amplis sectors de la societat el cos de presons és menyspreat i infravalorat, aquest fet es deu bàsicament a la falta d’informació i visibilitat de les tasques que desenvolupem els funcionaris; malgrat que som una peça clau dins de l’engranatge de l’administració per a la reeducació, rehabilitació i reinserció de la població reclusa privada de llibertat, ens veiem obligats, dia a dia, a lluitar perquè aquesta consideració reverteixi i se’ns reconegui la gran labor que els professionals de presons desenvolupem en els nostres respectius  llocs de treball, inclús davant la nostra pròpia administració.

Els funcionaris de Presons de Catalunya volem posar en el seu coneixement l’interès que el cos té en col·laborar amb l’administració i, amb aquest motiu referim les següents peticions perquè  siguin escoltades.

1. Tornada a la coherència de la política penitenciària amb la finalitat de donar la seguretat necessària als establiments penitenciaris que permetin el normal desenvolupament de les tasques dels professionals les quals estan encaminades a la seguretat i el tractament.

La Direcció General hauria d’emetre les circulars pertinents a les direccions dels centres perquè s’apliqui correctament la llei pel que fa al procediment disciplinari i als programes de tractament, per tal d’evitar la manipulació i omissió de la legislació vigent amb la finalitat de maquillar estadístiques.

La reducció intencionada de les sancions amb fins mediàtics, que res tenen a veure amb el bon funcionament dels centres penitenciaris ni el tractament adequat dels interns més conflictius, és indubtablement una de les causes del creixement exponencial de les agressions i la inseguretat que es respira en els centres de Catalunya.

S’han de prohibir les “devolucions en calent”.  Els actes violents greus realitzats per interns, tals com agressions a d’altres interns o funcionaris, o que hagin tingut en la seva possessió objectes perillosos al mòdul, no poden tornar al departament on la infracció originària va ser comesa, i posar en risc la integritat de les víctimes.

2. Blindatge dels acords i costums en qüestió d’horaris, cal respectar el dret a la conciliació familiar dels treballadors i així, garantir la integritat psíquica dels professionals  penitenciaris.

3. Increment urgent de la plantilla, renovar de forma estable als interins en actiu per la seva professionalització en pro d’una millora de la seva competència i eficàcia. Afegir dotació suficient als centres per les mancances acumulades al llarg dels anys en qüestió de personal. És incompatible la manca de personal amb l’eficàcia del sistema, així com la  seguretat de tots els treballadors.

4. Revisió de la implementació dels mòduls de participació, no estem en absolut en contra d’aquest ambiciós projecte però, no dotar-lo del material i el personal necessari així com no comptar amb l’opinió dels treballadors penitenciaris, a qui correspon l’execució de l’esmentat projecte, és irresponsable i inoperant. De fet, és causant de situacions caòtiques i desastroses en alguns dels llocs on ja s’està aplicant. La revisió d’aquest projecte seria necessària fer-la sense demagògia i amb seriositat per evitar el seu fracàs.

5. Programació urgent de reunions bilaterals per tal de consensuar un nou acord sobre personal que contingui els següents punts:

1. Recuperació dels drets perduts en l’acord de 2012: Dies personals, FAS, Complement de productivitat i pèrdua de dies de compensació de festius per absència laboral justificada (mesura que s’entén  incompatible  amb la pèrdua econòmica que suposa el PRP).

2. Calendari d’oposicions anual, concurs de trasllats anuals i respecte al dret a la promoció incloent-hi les oposicions i concursos oportuns i transparents en aquest sentit, com ara l’oposició del cos B o l’accés a l’oblidada pujada de nivell.

3. Jubilació anticipada i segona activitat, que comença a ser urgent a causa de l’envelliment de la plantilla i la pobra renovació, donat que no hi ha, des de fa anys, oposicions d’accés al cos penitenciari.

4. Devolució de pagues i percentatge salarial sostret, convidem a l’Administració de Justícia a què treballi ràpidament en aquesta direcció per retornar als treballadors allò que és seu i els hi pertoca.

5. Nomenament del cos de funcionaris com a agents de l’autoritat, som conscients que és una qüestió que depèn de l’administració central però, els convidem a què treballin en això davant els fòrums oportuns, tal i com es va fer des d’aquesta administració amb d’altres col·lectius professionals.

Barcelona, 11 de juny de 2019

PS: Li adjuntem el llistat de les signatures dels funcionaris que subscriuen aquesta carta.

—-

Carta a Amand Calderó, Esther Capella i el seu Plà Estratègic

Demà a les 11’00h concentració a la plaça d’Urquinaona, on és farà l’entrega de la següent carta a la porta de la conselleria de justícia:

[CARTA DIRIGIDA AL SR. AMAND CALDERÓ I A LA SRA. ESTHER CAPELLA PER PART DELS FUNCIONARIS I FUNCIONÀRIES DE L’ÀREA DE RÈGIM INTERIOR DE  LES PRESONS DE CATALUNYA

Els funcionaris i funcionàries signants, davant l’actitud que mostra l’administració penitenciària, creiem necessari i responsable donar la nostra opinió pel que fa a les males conseqüències que el “Pla estratègic pels serveis penitenciaris” tindrà sobre el nostre treball. Opinió que fins ara no se’ns ha demanat en cap moment demostrant per part de l’administració la mentida de la participació de la qual parla.

En primer lloc ens veiem obligats a criticar que no se’ns tingui en compte com a professionals del sector que som i als que ens afecta. En canvi, sí que es demana l’opinió a altres sectors que tenen un coneixement absolutament esbiaixat de la realitat penitenciària, tals com certs sectors acadèmics o associacions privades de finalitats molt particulars, allunyades del servei públic.

Crida especialment l’atenció, continuant el que en els últims anys ha estat el seu tarannà tan poc dialogant, la pretensió d’aplicar una normativa per imposar-nos un nou horari que només vostès volen, sense cap negociació i prohibint, per exemple, les compactacions de jornada. Ho intenten justificar argumentant que es fa per la nostra salut sense que es basi en cap fonament consistent ni preguntar-nos pels nostres interessos reals. És només un atac gratuït al nostre col·lectiu i com a tal ho hem d’entendre.

En segon lloc, aquest Pla és criticable també perquè demostra un total desconeixement del treball que es realitza dia rere dia dins d’ una presó i, que té molt poc a veure amb el que es realitza en altres àmbits de l’administració on aquesta mesura podria tenir sentit. Amb els seus plans no es respecta ni la conciliació familiar dels treballadors ni es facilita un dels grans problemes com és dels llargs desplaçaments de molts de nosaltres, fet molt habitual a causa de la localització de les presons.

Creiem que tot aquest invent és un gran error, un insult a la nostra intel·ligència i més quan pretenen al·legar que es fa per tenir cura de la nostra salut. Precisament, perquè la nostra salut mental es pot mantenir gràcies a una certa compactació horària,  la qual cosa ens permet després desconnectar de les conseqüències que provoca l’exposició total a un ambient moltes vegades hostil i sempre estressant i perillós, com és el que hi ha entre els murs d’una presó. El risc que els treballadors no puguin descansar, ni distanciar-se convenientment d’aquestes situacions d’estrès, ens porten a la depressió, desafecció, desmotivació i també al que s’anomena síndrome de “burnout” (estar cremats laboralment parlant, per entendre’ns), entre altres situacions negatives.

Si a tot això afegim la negativa de l’administració a negociar un acord sobre renovació o integració de complements com el PRP, o la devolució dels drets manllevats en temps de crisis i mai retornats i, sobretot, si es continua les polítiques de “maquillatge”, allunyades de la realitat i amb la nul.la protecció de la seguretat personal i jurídica del funcionari de presons, entrarem en un conflicte del qual només podrem responsabilitzar a la gestió que fa el departament dels serveis penitenciaris i, especialment, del seu personal.  

Davant tot el que hem expressat, vist que tenen la voluntat de no comptar amb nosaltres per elaborar els seus plans, els funcionaris i funcionàries ens veiem obligats a demanar que rectifiquin immediatament. Els funcionaris de presons som professionals i unes persones fàcils de motivar, ara bé, de la manera que vostès actuen, no aconseguiran més que el nostre rebuig. Hem posat i posem tot de la nostra part quan se´ns te la consideració deguda i no se’ns vol tractar  com a serfs a base de normatives com aquest pla estratègic tan controvertit. 

Sense nosaltres ja queda vist que els canvis no funcionaran. Vostès podran intentar-ho, nosaltres serem lliures d’actuar en conseqüència i vetllar pel bé del servei públic, per la nostra seguretat i la de l’administrat i , també, per la nostra salut i conciliació familiar.]

Recordeu les xamarretes de presons en lluita

Los funcionarios de presiones existen

Claudia Girón denuncia la situación de los funcionarios de presiones y la desidia de la administración para con sus funcionaros.

https://claudiagironbermudez.blogspot.com/2019/06/los-funcionarios-de-prisiones-existen.html?m=1

La DG que continuarà descomptant la C.Festius

INDIGNANT resolució de la DG que continuarà descomptant els dies de Compensació de Festius

Deixem que continuïn fent els que els

rota dels ..... o farem alguna cosa al respecte?

NO A MÉS RETALLADES

Diguem prou d’una vegada per a totes companys !!!

Uno de funcionarios

ATENCIÓ 11 de juny CONCENTRACIÓ

TOTS A LA CONCENTRACIÓ

Desmontando el aislamiento. Prisión dentro de la prisión.

Más abajo tenéis el enlace para poder ver el desmontaje del documental que pasaron por TV3 “Prisión dentro de prisión”

https://youtu.be/kIXg96S_Mvo

Intent de segrest a un company a Puig de les Basses

La reforma penitenciaria será con funcionarios o no será

El pres que va matar al seu company

Segons l’Iñaki, l’Amand o la senyora Capella, que s’hauria de fer amb aquest personatge?

Una reyerta multitudinaria acaba con 11 presos de Brians 2 encerrados en aislamiento

Dos internos de distintas nacionalidades se enzarzaron en una pelea a la que se acabaron sumando internos de sus respectivos orígenes

La cárcel de Brians 2, en Sant Esteve Sesrovires (Roser Vilallonga)

 0

EFE, BARCELONA

08/04/2019 17:55| Actualizado a 08/04/2019 18:17

Once internos de la cárcel de Brians 2 de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) han sido encerrados en aislamiento por participar en una pelea entre dos grupos de presosocurrida este domingo en el centro penitenciario cuando se disponían a entrar en el comedor.

Según han informado fuentes penitenciarias, el incidente ocurrió al mediodía, cuando dos internos de distintas nacionalidades se enzarzaron en una pelea, a la que se acabaron sumando internos de sus respectivos orígenes.

La reyerta fue sofocada sin que resultara herido ningún funcionario de prisiones, mientras que los reclusos implicados tampoco sufrieron heridas de consideración.

Los reclusos implicados no sufrieron heridas de consideración

TV3, manipulando y criminalizando a los trabajadores penitenciarios

XLSemanal "El día a día entre rejas"

LAS AGRESIONES SE DOBLAN EN DOS AÑOS

El polvorín de las prisiones catalanas: 'diablos' y 'pinchos' contra los funcionarios

https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2019-04-06/polvorin-prisiones-catalanas-agresiones-funcionarios_1927214/

Los incidentes graves en el 2018 (es decir, los que necesitaron baja médica) se elevaron a 93, mientras que en el 2016 habían sido solo 46 y en el 2017 llegaron a 57

ANTONIO FERNÁNDEZ. BARCELONA
06/04/2019 05:00 - ACTUALIZADO: 06/04/2019 08:40

Los incidentes y agresiones en las prisiones catalanas se han desatado en los últimos dos años. Así lo constatan dos informes realizados por los sindicatos CSIF y CCOO, que ven con preocupación cómo crece la tensión en este sector. La preocupación es mayor si tenemos en cuenta que, en estos dos años, la población penitenciaria ha bajado, entre 2016 y 2018, de 8.566 a 8.367 reclusos. Las agresiones, en cambio, subieron de 263 a 424 y los incidentes totales pasaron de 313 a 503 en este periodo.

Los incidentes graves en el 2018 (es decir, los que necesitaron baja médica) se elevaron a 93, mientras que en el 2016 habían sido solo 46 y en el 2017 llegaron a 57. Ello da una idea de la escalada de la violencia. Los sindicatos también están preocupados por la aparición de diferentes armas dentro de las cárceles catalanas. Una de ellas es conocida como 'diablo'. Se trata de un mango de cepillo de dientes al que se calienta un extremo y se le insertan tres cuchillas de maquinilla de afeitar, aunque esa es un arma que, "por fortuna, todavía no se ha utilizado contra funcionarios". Hay también una especie de látigo al que se le engarza una cuchilla. Con uno de ellos fue agredida hace poco una funcionaria, que recibió un profundo corte en la espalda. El arma más extendida, sin embargo, sigue siendo el conocido como 'pincho carcelario', construida a partir de un destornillador o de un cuchillo.

"Tenemos la sensación de que los internos han perdido el miedo a los castigos. Quizás deberíamos revisar las medidas disuasorias o emplear algo más de rigor en estas medidas, pero eso es una cuestión a debatir y estudiar junto con la Administración", explica a El Confidencial Fernando Julio Carrera, secretario de Organización de la Agrupación de Personal Penitenciario de CCOO.

De similar opinión es Alberto Gómez, delegado de CSIF en Brians 1 y responsable del informe de este sindicato. "Parece que el preso pierde el miedo al castigo, porque las sanciones que se aplican son mínimas. Y si las sanciones no son lo ejemplares que deberían ser, quizás habría que estudiar el tema". Gómez destaca que "hasta 2016 no había una estadística fiable. Ese año, a instancias nuestras, se creó un grupo de trabajo para establecer un protocolo de las agresiones que se reúne cada mes y por eso tenemos datos actualizados y fiables, aportados por la propia Administración". De ahí que alerte de que las agresiones "se han disparado" en los últimos meses y de que se necesitan medidas urgentes para revertir la situación.

Desde la Administración se minimiza el tema. "Estamos terminando de realizar un Plan Estratégico de Ejecución Penal de Adultos pero hemos de acabar de perfilarlo con los agentes sociales —explican fuentes de la consejería de Justicia a este diario—. Nuestra prioridad, no obstante, es garantizar la seguridad de los funcionarios y de los internos y que no pasen estas cosas". Destacan desde la Generalitat que de las 186 agresiones que hubo a funcionarios, 147 fueron leves, es decir, que no necesitaron intervención médica o parte de baja.

Una agresión cada dos días

El informe de CCOO, no obstante, señala que las agresiones "con voluntad de dañar a los trabajadores fueron 185 el último año", que contrastan con las 103 del 2016 y las 144 del 2017. "Dicho de otra manera, durante el año 2018 se produjo en los centros catalanes un incidente de agresión consumada contra uno o más funcionarios cada dos días".

En este sentido, Carrera subraya que "consideramos los incidentes en su totalidad, es decir, que si en uno de ello son dañados cuatro funcionarios, se cuenta como un solo incidente". Y Gómez destaca que "desde la Administración desvían responsabilidades achacando este incremento al interno psiquiátrico, que toma medicación, etcétera. Pero la verdad es que los sindicatos estamos muy preocupados por la falta de personal, por la plantilla cada vez más envejecida, por la falta de formación específica y por la falta de información del interno nuevo. En otras palabras: los medios con los que trabajamos no son los óptimos".

Fernando Julio Carrera destaca que es cierto que la mayor parte de la plantilla tiene más de 50 años, pero eso a veces es positivo, porque quiere decir que tiene más experiencia y sabe cómo resolver situaciones complicadas. De todos modos, el sindicato critica que ha habido "una política suicida en materia de personal, con oposiciones desde hace 10 años". Los números no engañan: de 4.644 trabajadores penitenciarios en Cataluña, 1.300 tienen 55 años o más y otros 1.901 oscilan entre 51 y 54 años, mientras que el 60% de los internos tienen menos de 40 años. "Este envejecimiento incide de manera grave en las consecuencias de las agresiones que sufren los trabajadores penitenciarios".

Pero luego enumera otras deficiencias. "Te dan cierta formación para gestión de crisis o cómo hablar, pero eso no es suficiente", añade el dirigente de CCOO. Además, hay dos centros especialmente conflictivos: Quatre Camins y Brians 1, en Barcelona. A este último, llegan los preventivos que antes iban a la Modelo de Barcelona. "Es gente que viene de la calle, muchas veces en un estado de evidente agresividad, pero no sabemos nada sobre esos reclusos". Muchos de los incidentes se deben a que los internos no se dejan cachear o que desobedecen, incluso violentamente, las indicaciones de los funcionarios.

Entre estas dos prisiones concentran el 48% de todas las agresiones o intentos de agresión, aunque el porcentaje bajó ligeramente el último año, lo que da pie a Carrera para decir que "las agresiones, lejos de ser propias de estos centros, han hecho metástasis por todo el sistema penitenciario".

Peligro de empeorar
Esta circunstancia da pie a CCOO a explicar en su informe que "el aumento salvaje de los incidentes, sin correlación alguna con la población interna existente en el sistema, indica que la situación no es coyuntural, sino endémica y con tendencia clara a un empeoramiento, independientemente de que la población interna aumente o disminuya en el futuro. No es el número o la tipología de interno la causa del problema, sino las políticas que se aplican por parte de la Secretaría y, especialmente, la completa ausencia de políticas preventivas".

El sindicato de clase saca unas conclusiones alarmantes porque subraya que "la Administración no ha hecho absolutamente nada, no ya para impedir el aumento de agresiones, sino simplemente para tenerlo bajo control y todavía menos para revertirlo. No se tomó durante 2018 ni el tiempo que llevamos del 2019 ninguna clase de decisión ni se ha formulado el plan de choque con medidas específicas y urgentes que la actual situación de hundimiento total en materia de seguridad requiere con una urgencia extrema". Fernando Julio Carrera subraya en este sentido que "el secretario del Govern no tiene malas ideas, pero lo que deberíamos hacer entre todos los estamentos implicados es estudiar cómo aplicar medidas correctivas a la situación actual".

El Plan Estratégico que prepara la Administración, de 109 páginas, "no hace la más mínima referencia al problema de las agresiones"

Y es que CCOO apunta en su informe hacia la Generalitat: el Plan Estratégico que prepara la Administración, de 109 páginas, "no hace la más mínima referencia al problema de las agresiones. Sencillamente, parece que el problema no exista". También critica que el Govern "solo se dedica a realizar políticas de gestos grandilocuentes sin ningún contenido real" que encubren "una inacción continuada" en la gestión de gobierno, lo que provoca "un hundimiento continuo de las condiciones de trabajo de los trabajadores públicos y una degradación general y progresiva de los servicios públicos que se ofrecen a los ciudadanos".

Fuente: El Confiencial

Agressió a Puig de les Basses

Diari EL MUNDO Notícies

JUBILACIÓ ANTICIPADA I SEGONA ACTIVITAT

CSI·F Informa

*CSIF INFORMA*

Avui en la Comissió de Treball d'envelliment de la plantilla (2a activitat i jubilació anticipada) la subdirectora general ens entrega diferents estadístiques sobre el personal penitenciari. 

Aquesta informació es basa, fonamentalment, en els diferents trams d'edat dels treballadors en relació als centres que ocupen. La situació de Recursos Humans és preocupant i ens comenta que demanarà els estudis i anàlisi d'impacte econòmic que el departament va elaborar per tal de poder anar gestionant la informació que és genera en aquesta Comissió. 

*D'altra banda l'administració, ha presentat la proposta que *CSIF* *va elaborar i presentar al departament el 10 de març de 2017 sobre aquestes *qüestions.** 

*CSIF* ha comentat que l'Acord de 2006 en el seu article 10 ja contemplava diverses actuacions en referència a la segona activitat (art.10.1.) i jubilació anticipada (art.10.2.). *Adjuntem articles.*

Els treballadors penitenciares no tenim constància que els *"sindicats signants de l'Acord de 2006"* hagin fet res al respecte durant aquests 12 anys. 

*Ara, només ara, que *CSIF* és el sindicat majoritari és quan és promou aquesta Comissió d'estudi. 

Avui l'anterior sindicat majoritari ha entregat una proposta en aquest sentit, malgrat el retard de 12 anys, *CSIF* li dona la benvinguda.

Querella vs. Iñaki Rivera

El juzgado ha fijado el próximo 21/02/19 como fecha para la  querella que presentó CSIF contra las infames declaraciones de Iñaki Rivera en contra de los trabajadores penitenciarios. ¡Esperemos que la justicia ponga en su sitio al "señor" Rivera!