Demà a les 11’00h concentració a la plaça d’Urquinaona, on és farà l’entrega de la següent carta a la porta de la conselleria de justícia:
[CARTA DIRIGIDA AL SR. AMAND CALDERÓ I A LA SRA. ESTHER CAPELLA PER PART DELS FUNCIONARIS I FUNCIONÀRIES DE L’ÀREA DE RÈGIM INTERIOR DE LES PRESONS DE CATALUNYA
Els funcionaris i funcionàries signants, davant l’actitud que mostra l’administració penitenciària, creiem necessari i responsable donar la nostra opinió pel que fa a les males conseqüències que el “Pla estratègic pels serveis penitenciaris” tindrà sobre el nostre treball. Opinió que fins ara no se’ns ha demanat en cap moment demostrant per part de l’administració la mentida de la participació de la qual parla.
En primer lloc ens veiem obligats a criticar que no se’ns tingui en compte com a professionals del sector que som i als que ens afecta. En canvi, sí que es demana l’opinió a altres sectors que tenen un coneixement absolutament esbiaixat de la realitat penitenciària, tals com certs sectors acadèmics o associacions privades de finalitats molt particulars, allunyades del servei públic.
Crida especialment l’atenció, continuant el que en els últims anys ha estat el seu tarannà tan poc dialogant, la pretensió d’aplicar una normativa per imposar-nos un nou horari que només vostès volen, sense cap negociació i prohibint, per exemple, les compactacions de jornada. Ho intenten justificar argumentant que es fa per la nostra salut sense que es basi en cap fonament consistent ni preguntar-nos pels nostres interessos reals. És només un atac gratuït al nostre col·lectiu i com a tal ho hem d’entendre.
En segon lloc, aquest Pla és criticable també perquè demostra un total desconeixement del treball que es realitza dia rere dia dins d’ una presó i, que té molt poc a veure amb el que es realitza en altres àmbits de l’administració on aquesta mesura podria tenir sentit. Amb els seus plans no es respecta ni la conciliació familiar dels treballadors ni es facilita un dels grans problemes com és dels llargs desplaçaments de molts de nosaltres, fet molt habitual a causa de la localització de les presons.
Creiem que tot aquest invent és un gran error, un insult a la nostra intel·ligència i més quan pretenen al·legar que es fa per tenir cura de la nostra salut. Precisament, perquè la nostra salut mental es pot mantenir gràcies a una certa compactació horària, la qual cosa ens permet després desconnectar de les conseqüències que provoca l’exposició total a un ambient moltes vegades hostil i sempre estressant i perillós, com és el que hi ha entre els murs d’una presó. El risc que els treballadors no puguin descansar, ni distanciar-se convenientment d’aquestes situacions d’estrès, ens porten a la depressió, desafecció, desmotivació i també al que s’anomena síndrome de “burnout” (estar cremats laboralment parlant, per entendre’ns), entre altres situacions negatives.
Si a tot això afegim la negativa de l’administració a negociar un acord sobre renovació o integració de complements com el PRP, o la devolució dels drets manllevats en temps de crisis i mai retornats i, sobretot, si es continua les polítiques de “maquillatge”, allunyades de la realitat i amb la nul.la protecció de la seguretat personal i jurídica del funcionari de presons, entrarem en un conflicte del qual només podrem responsabilitzar a la gestió que fa el departament dels serveis penitenciaris i, especialment, del seu personal.
Davant tot el que hem expressat, vist que tenen la voluntat de no comptar amb nosaltres per elaborar els seus plans, els funcionaris i funcionàries ens veiem obligats a demanar que rectifiquin immediatament. Els funcionaris de presons som professionals i unes persones fàcils de motivar, ara bé, de la manera que vostès actuen, no aconseguiran més que el nostre rebuig. Hem posat i posem tot de la nostra part quan se´ns te la consideració deguda i no se’ns vol tractar com a serfs a base de normatives com aquest pla estratègic tan controvertit.
Sense nosaltres ja queda vist que els canvis no funcionaran. Vostès podran intentar-ho, nosaltres serem lliures d’actuar en conseqüència i vetllar pel bé del servei públic, per la nostra seguretat i la de l’administrat i , també, per la nostra salut i conciliació familiar.]
Recordeu les xamarretes de presons en lluita
