La crisi en els centres penitenciaris
Tots som conscients que la crisi ha calat en totes les capes de la societat, sobretot en aquelles més desfavorides. Però hi ha ocasions que certes mesures comporten conseqüències que potser ens passen desapercebudes per aparèixer a mitjà o llarg termini i en àrees socials poc conegudes.
En concret parlo de la reducció de les prestacions econòmiques dels treballadors de l'àmbit penitenciari al agafar-se baixes per malaltia. Aquest fet, que sembla que només afecti els professionals, té més conseqüències. Actualment, i mirant que el sou a final de mes no es vegi minvat, molts dels companys assisteixen al seu lloc de treball amb símptomes evidents de grip, per posar un exemple del dia a dia. No poden rendir com voldrien però segueixen relacionant-se amb els interns, individus que en moltes ocasions tenen el sistema immunològic reduït i que poden desenvolupar un quadre mèdic complex. Aquest fet no s'ha tingut en compte, segurament perquè als que retallen, poc els importen les persones a les quals acompanyem dia rere dia.
Un altre retallada que afecta el nostre àmbit és la reducció en la quantitat i qualitat del menjar que es dóna als interns. En les últimes setmanes estem detectant en molts d'ells una pèrdua evident de pes, fet que sumat a les condicions físiques que presenten, no fa presagiar res de bo. Si sumem a això lots d'higiene personal escassos, ens trobem amb un problema de salut molt més complex. Qui diria que en ple segle XXI, a Europa, apareixerien brots de sarna? Doncs en algun dels nostres centres ha succeït. Qui podria pensar que malalties controlades com la tuberculosi, encara tenen el seu espai en el nostre àmbit?
No es tracta de retallades banals, no només veiem que el pressupost per cobrir desperfectes o dotar de materials és zero sinó que en el dia a dia, les condicions en què milers de persones viuen empitjoren. No pretenc victimitzar persones que han comès delictes, sent conscient que actualment molta gent està passant situacions extremes, però aquests individus també formen part de la nostra societat i cada vegada més es veuen abocats a seguir amb la vida delictiva si no es posen mitjans que ho posin remei.
S'han reduït les partides pressupostàries mèdiques que afecten persones amb VIH, Hepatitis ... etc. Els recursos socials externs que donaven suport a aquestes persones al carrer s'han reduït dràsticament fins al punt de no tenir entitats concertades, els mitjans que tenim al nostre abast per reduir la reincidència s'ha quedat en la bona voluntat dels professionals, persones que cada dia miren d'automotivar però que no obtenen, per part de la jerarquia, més que tasques noves, procediments caducs i nul reforç.
Algú ha previst a mig termini, les conseqüències que tindran aquests "ajustos"? Algú ha previst que la incidència dels delictes contra la propietat (robatoris, alguns amb força i intimidació, robatoris en cases habitades) i delictes contra la sanitat pública (tràfic de drogues) augmentaran? Algú serà capaç d'assumir aquesta responsabilitat? És evident que els que treballem en aquest àmbit som conscients de tot això però malgrat les queixes, les reclamacions i els recursos presentats, la realitat es resisteix a canviar.
Font: educadoraenapuros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada