Des d'un punt de vista de l’aritmètica parlamentària, per a CiU la cosa no ha canviat tant. Continuen sense tenir majoria absoluta i continuen necessitant el pacte amb alguna altra força parlamentària per a arribar als 68 diputats que permeten aprovar les lleis, especialment les de pressupostos.
En l’anterior legislatura aquest pacte el van fer amb el PP, tot i que també ho podria haver fet amb ERC o amb el PSC. Era lògic que CiU es trobés més confortable amb el PP que no pas amb partits d'esquerra per tirar endavant la seva política econòmica. Aleshores, què és el que ha canviat després de les eleccions? Doncs que ara els 50 diputats de CiU tenen com a manament electoral prioritari realitzar un referèndum d'autodeterminació i una cosa així només la pot pactar amb partits que comparteixin aquest punt de vista com són ERC, ICV i les CUP, tot i que únicament un pacte amb ERC sumaria 71 diputats, per sobre per tant, dels 68 necessaris per a governar amb estabilitat.
Si, tot i així, CiU intentés governar amb el PP els populars haurien d'acceptar la convocatòria d'un referèndum. El problema és que els populars entenen que la sobirania no recau sobre el poble de Catalunya sinó sobre tot el poble de l’estat espanyol. Seguint aquesta lògica, no haurien de tenir cap inconvenient en què es fes un referèndum a Catalunya i que ens acompanyin en la votació tots els pobles d'Espanya. No hauria d'haver cap problema mentre quedes clara la voluntat del poble de Catalunya. Però això no passarà mai perquè, en realitat, el Govern de Rajoy té al·lèrgia als referèndums.
Una altra opció és un acord amb el PSC. La posició del PSC respecte al referèndum no difereix gaire de la del PP, amb l’afegit que es tracta d'un partit d'esquerres la qual cosa fa més complicat un acord. Aquesta seria l’opció preferida per l’oligarquia catalana i, no cal dir-ho, pels sectors més "duranistes" de la coalició. Aquesta opció passaria per a què el full de ruta del sobiranisme de CiU integrés el federalisme i la reforma de la Constitució com a via per a exercir el dret a l’autodeterminació. Tots sabem que aquest alambinat camí del federalisme està dissenyat justament per no arribar mai a la seva destinació.
La tercera opció és un pacte amb ERC, primera força de la oposició. Amb ERC hi ha coincidència plena en la convocatòria d'un referèndum. Es dóna la circumstància que, tot i compartir objectius nacionals, CiU i ERC tenen plantejaments econòmics força distants. D’altra banda, ERC no té ambició d'entrar en un govern que necessàriament aplicarà retallades i que únicament servirà per desgastar-los. Si a l’anterior legislatura CiU no va exigir al PP entrar al Govern no veig perquè ara hauria d'obligar ERC a fer-ho. En qualsevol cas, entenc que la situació financera de la Generalitat és delicadíssima malgrat que al país no li falten recursos. Tots sabem que sense espoli fiscal les coses serien radicalment diferents. I és precisament per aquesta precarietat econòmica i política del Govern de la Generalitat que cal convocar un referèndum quan abans millor.
Els dirigents de CiU estan pensant encara en una legislatura per governar quatre anys una comunitat autònoma quan l’únic que hauria de fer el govern sorgit de les urnes el 25N és convocar un referèndum i desmantellar la Generalitat autonòmica per a bastir, de veritat, l’Estat català. Si és per això, potser sí que hauria d'entrar ERC al Govern, però aleshores també ho haurien de fer la resta de partits sobiranistes. És una qüestió d'estat. Sigui com sigui, tenim pressa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada