Segons el Govern espanyol la convocatòria d'un referèndum per part de la Generalitat seria il·legal. Una cosa és que hagin de donar el vist-i-plau segons l’article 149.1.32è de la Constitució i, una altra és que sigui il·legal. Si tant els preocupa la legalitat o no del referèndum l’única cosa que han de fer és autoritzar-lo, que només amb aquest petit gest ja no caldria que reformessin la Constitució de marres ni cap altra llei.
Anem a pams, tots estem d'acord que les lleis les fan els Parlaments. Des que Montesquieu va dir allò de la separació dels poders, correspon al poder legislatiu, a través del Parlament, dictar les lleis. En el cas de Catalunya aquest òrgan és el Parlament de Catalunya on els seus membres són triats en un procés democràtic com el que tindrem ocasió de viure el dia 25N. Per tant, com s’explica que una disposició emanada d'un Parlament democràtic es pugui dir alegrement que és “il·legal”? Si el Parlament de Catalunya decidís per majoria convocar un referèndum entre tots els Catalans no hi ha ningú al món amb prou autoritat democràtica per impedir-ho. Seria un acte perfectament legal.
Un altra cosa és quina pregunta s’ha de fer. La pregunta ha de ser la mateixa que es va fer en el procés de les consultes populars i ha d'incloure necessàriament la paraula independència, tal i com va reclamar l'Assemblea Nacional Catalana. Diu el President Mas que la “independència clàssica no ens convé”. El que ens cal és la “interdependència” ja que això de la independència, es veu, no fa prou europeu. Però a la manifestació de l’11 de setembre i, senyor President, el clam no era per demanar “estructures d’Estat” sinó per a ser un país independent (IN-INDE-INDEPENDÈNCIA). I tots sabem què vol dir això. Per tant farien bé els independentistes no interdependistes, plantejar-se votar CiU i reflexionar sobre la veritable determinació de CiU de portar-nos cap a un Estat independent, diferent dels models de Puerto Rico, Baviera o Guanajuato que proposen els convergents. Malament senyor Mas.
Entre la Gran Bretanya i Escòcia ho tenen més clar i saben que la pregunta ha de ser clara i directa, sense circumloquis. Es diu ara que quina enveja els anglesos, ells sí són democràtics, no com els espanyols. Fins i tot el Govern de la Generalitat els ha adreçat un escrit de felicitació. Però jo crec que la diferència entre el cas català i l’escocès no està en la diferent reacció amb el Govern central. Tant els anglesos com els castellans tenen mentalitat imperialista cosa que els catalans no hem tingut mai. A diferencia d'ells que encara pensen en “españolizar”, nosaltres no ens hem preocupat mai de sotmetre els altres pobles sinó de mirar per nosaltres mateixos i prou. Els anglesos, com els espanyol, tampoc no volien saber res d'un referèndum. La diferència està en que els senyor Alex Salmond el va convocar igualment, la qual cosa ha obligat el president Cameron a negociar. I això és justament l’únic que hem de fer a Catalunya per tal que Madrid s’avingui a negociar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada