dimecres, 1 de juny del 2011

Quod tibi fieri non vis, alteri ne feceris ("No hagas a los demás lo que no quieras que te hagan a ti").

UGT I L’ADMINISTRACIÓ INCOMPLEIXEN L’ACORD DE BORSA DE TREBALL INVENTANT-SE UNA IMPOSICIÓ LEGAL

El temps treu i dóna raons, i els qui rebeu de forma regular les nostres informacions podeu constatar com tot allò que us anunciem des del primer dia es va complint de forma inexorable.

La diferència amb aquells primers temps és que ara UGT diu defensar el contrari del que ha pactat d’amagat, encara que segueix aplicant aquests nous pactes no públics que violen els acords vigents.

Ja us vam anunciar que no s’està negociant un nou acord perquè l’aposta de l’Administració i de la FSP-UGT (és inútil parlar d’UGT Presons, ja que aquesta ha mort intervinguda pels sindicalment degenerats dirigents de la Federació de Serveis Públics) és acabar amb uns acords que no van agradar mai ni als uns ni als altres (a l’Administració perquè limitaven molt el seu marge per a la discrecionalitat i a l’Executiva de la FSP-UGT perquè les conquestes del que va ser el seu Sindicat de Presons deixaven en evidència la incapacitat dels dirigents de la Federació per aconseguir acords que mínimament s’apropessin al que s’aconseguia a Presons). La idea, com us hem informat, és fer acords parcials, sense vigència temporal definida i fàcilment modificables per part de l’Administració sempre que li convingui.

Però en comptes d’assumir allò que acorden, UGT es refugia en suposades imposicions legals per donar-ho com a inevitable, confiats en què, com diuen els seus dirigents de facto “la gente tiene memoria de pez, tú les puedes explicar hoy lo contrario que ayer y ni se acuerdan”. El seu problema és que alguns si que ens recordem de com fa mes i mig denunciaven com a intoxicació la denúncia del seu  pacte per fer fora centenars d’interins, i ara  reconeixen en el seu escrit sobre la reunió de la comissió de borsa de treball que la intoxicació era informació certa. Això si, ho fan de passada, sense fer soroll i quasi com qui parla d’una anècdota:
L’únic canvi, és la inclusió al davant del llistat de borsa de tots els opositors de la JU026, que tot i haver superat tot el procés selectiu es quedaran en expectativa de nomenament fins l’obertura del CP Puig de les Basses.
Aquest aspecte que pot semblar controvertit ve imposat pel Decret 28/1986 que diu literalment: “Els aspirants en expectativa de nomenament tindran preferència per a la prestació de serveis de caràcter temporal, mentre no rebin el nomenament de funcionaris.”

Ja està! M’invento una prescripció legal i així ja no es pot oposar ningú a que canviï les regles del joc sobre la marxa segons el que convé per a la millor plasmació del que vaig acordar amb l’Administració fa mesos. Veiem què diu en realitat l’article 27 del Decret invocat:

 Article 27

Els qui, un cop superats tots els requisits del procés selectiu quedin dins del 10% addicional, restaran en situació d’expectativa de nomenament i seran nomenats funcionaris amb ocasió de vacant.

Mentre romanguin en la situació d’expectativa de nomenament –que no serà computable a cap efecte– no tindran dret a percebre cap remuneració.

No es podrà procedir a nomenament de funcionaris d’un cos o d’una escala mentre hi hagi aspirants en expectativa de nomenament procedents de la convocatòria anterior.

Els aspirants en expectativa de nomenament tindran preferència per a la prestació de serveis de caràcter temporal, mentre no rebin el nomenament de funcionaris.

Vaja, vaja. Ens reprodueixen el paràgraf final de l’article però s’obliden del primer, que és on s’indica que el personal en situació d’expectativa de nomenament és... els inclosos en el 10% addicional. On es regula legalment que la situació d’expectativa  de destí hagi de ser aplicada a un 30 o 40% dels aprovats en el procés selectiu? Dit d’una altra manera, no aplico la llei si no em convé però els interins me’ls carrego si o si.

En resum, els acuerdillos van prenent forma. El canvi de regulació de la borsa de treball ja ha començat, amb l’Administració i UGT invocant forces superiors que no permeten fer una altra cosa (més o menys com el seus amics Zapatero i Montilla quan ens retallaren el sou apel·lant als mercats o a Europa) i CC.OO i CATAC novament en l’inòpia, creient-se tot el que els altres els expliquen (ostres tu, quina llàstima, no ens agrada, però si diuen que ho diu no sé quin decret ens ho haurem de menjar).

Quin panorama!!!!!


Font: Crític-s


1 comentari:

Anònim ha dit...

Que la Admnistracion quiera cargarse todo lo que teniamos puede ser hasta logico, pero lo de UGT no tiene nombre, tantos años de lucha para que estos que no estaban en las movilizaciones se lo carguen todo en cuatro meses. Anda que se lucieron los que los pusieron ahi para que los vendieran primero a ellos y luego a toda la plantilla.