Blog obert a les idees, opinions, debats, consulta i reflexions dels qui assumeixen la presó com un treball, una eina, una necessitat, una vocació, un anacronisme, un futur o un problema. Un espai que parla de presons intentant millorar-les a través del coneixement, la crítica o el qüestionament, sense morbositat, mites, ni fantasies.
dilluns, 27 de juny del 2011
Xiulada massiva devant la D.G.
7 comentaris:
Como también este Blog NO está basado en hechos reales y cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia, los personajes y caracteres son ficciones que no reflejan vidas o hechos realmente acaecidos. Si Vd., cualquier persona, entidad o cosa se siente aludido/a o identificado/a con alguna de las situaciones aquí reflejadas..., créannos es pura coincidencia, feliz o no, pero una pura coincidencia...
Este blog sólo suscribe las opiniones de quién las realiza y no se responsabiliza de las opiniones de los visitantes...
Dicho esto, queremos hacer una pequeña reflexión: “No tardará en transigir con el fin quién está dispuesto a transigir con los medios” y “La sangre se hereda, el vicio se apega”...
A ver si luego pasamos por la Rambla del raval a tirar otra vez huevos, que me lo pasé en grande...
ResponEliminaAixí ens tornaran a fer fotos i a filmar-nos, ara que ja ho sabem ens posarem macos i ben pentinats per sortir en aquestes fotos...Per cert jo aniré amb una ampolleta de Martini, qui vulgui que porti gel i així no ens denunciarà la 'tordo', l'aperitiu d'ous i tomàquets també els posem nosaltres, perquè no hagi de posar res la nena.
ResponEliminaSegueixen cridant a l'ordre a més funcionaris, contra més fotos treguin millor, així continuaran denunciant, fins als catorze mil i escaig fixar-vos si tenen rodet...Continuarà
ResponEliminaLa 'tordo' no té fons, és insaciable, igual que amb els Martini's...
ResponEliminaOs denunciaré y se os caerá el pelo a todosssssssssss, os dejo que me voy a beber más martini que soy una princessaaa
ResponEliminaRamon Pares he descobert qui està darrera dels blogs carcellers, perquè no perdis més el temps, és la porqueta Peggy i la rana Gustavo, ara corre i vés a citar-los a Inspecció...
ResponEliminaCAPÍTOL 1
ResponEliminaVet aquí una princeseta què no era una princesa com les altres. Envejava a la Ventafocs pels seus cabell, a la caputxeta vermella pel seu "tipazo" i a la Blancaneus perquè tenia un cotxe fantastic que li havia regalat el seu princep blau.
La nostra princeseta no tenia res d'això, nomes un comte del Bages que de tant en tant, la acaronava amb un objectiu de dubtosa moral (com que és un conte no podem dir que només volia sexe!)
La nostra princeseta era feliç fins que un dia una bruixa mooooooooolt dolenta va dir-li qui era realment i com la veien els ciutadans del poble; grassoneta, baixeta, antipatica i dolenta.
La nostra princeseta es va emprenyar molt i va sortir corrents a veure el rei del poble, que a més, era el seu tiet.................CONTINUARÀ........