Reunió amb la DG (28/12/2011)

La corda es por trencar

Assisteixen per part de l’Administració, Juan N., Cap de Àrea de Personal Funcionari de Funció Pública; Ferran D., Subdirector Gral. de RR.HH. i relacions sindicals del Departament de Justícia; Rosa P., Subdirectora Gral. de RR. HH. i Econòmics de la DGSP, José Luis V., Subdirector General de Centres i Gestió Penitenciària, Ferran C., Cap de Servei de Selecció i Provisió i Jesús P., Cap de Servei de Gestió de RR.HH. Per la part sindical, UGTPRESONS, CCOO, CATAC i CSIF.

Aquest vespre -28/12/2011- s’ha produit una nova “reunió de negociació” en la que l’Administració s’ha tret definitivament la careta, demostrant quines son les seves intencions.

Com si es tractés d’una reproducció de les reunions de Mesa General (destinades a retallar-nos drets a més de 230.000 treballadors), l’Administració Penitenciaria ha copiat el mateix format, consistent en plantejar unes mesures que agredeixen directament drets aconseguits pels treballadors penitenciaris durant molts anys de lluita i sacrifici, pretenent, a més, que el sindicats entrem a negociar el grau d’expoli d’aquests drets, amb l’agravant delirant que tot això seria a canvi de reduïr molt substancialment l’import de l’antic PIPE.

Us exposem quines són les intencions de l’Administració i a continuació quin és el posicionament unitari dels quatre sindicats.

MESURES QUE VOL APLICAR L’ADMINISTRACIÓ:

1.- Un Acord a 2 anys

2.- PINHO: Encara que diuen que les disposicions legals aplicables actualment no ho permeten, buscaran una manera de resoldre el problema per tal de incloure l’import del Pinho al complement específic, donant compliment al que es va pactar a la pròrroga de l’Acord anterior, tot i que avisen que aquesta integració només es faria efectiva en cas d’arribar-se a un acord global.

3.- PIPE: La intenció de l’Administració és substituir-lo per un nou programa que s’anomenaria, com ja us avançàvem a l’anterior reunió, “Programa de Rendiment Professional” (PRP). Reiteren l’oferta inicial de 75 €, manifestant de nou que es podria veure incrementada lleugerament, sense concretar-ne cap xifra, deixant clar que en cap cas serien els 133 euros vigents fins la finalització de l’anterior Acord.

A més, l’aplicació del nou PRP, restaria condicionada a l’acceptació dels següents punts que l’Administració vol imposar:

• Supressió dels 16 dies de compensació de festius, de tal manera que es vol instaurar un sistema pel qual només es compensaria a raó d’1,5 dies el dia festiu efectivament treballat.

• Els treballadors/es que gaudeixen de compactacions, jornades acumulades o reducció de jornada per interès particular quedarien totalment exclosos del nou programa.

• Canvis de servei: Es volen limitar a un màxim de 12 canvis anuals totals.

• Per a poder accedir al nou programa, s’imposaria un període de “carència” de 9 mesos als interins de nova incorporació.

• Provisions provisionals: Un criteri d’accés de “disponibilitat immediata”, és a dir, que les places siguin ocupades de manera efectiva e immediata pel funcionari a qui correspongui.

• Criteri de cessament d’interins per “codi lloc”, sense tenir en compte l’antiguitat.

• Reconsideració del contingut del Punt 5.2 de l’Acord 2006-2009, en l’aspecte referit als Caps de Serveis.

• Condicions de cobrament i càlcul d’absències: Trimestral en les mateixes dates que l’actual. La primera jornada d’absència laboral implicaria la pèrdua del 30% de l’import trimestral destinat al nou programa PRP, restant-se el 5% en les jornades consecutives següents fins un màxim de la meitat d’aquest import trimestral. El retard de més de 30 minuts en tres ocasions dins el mateix trimestre, sigui o no justificat, s’assimilaria a una absència, suposant també la mateixa pèrdua del 30%.

La postura de la part social és clara i contundent: No admetrem més pèrdues de temps, ni més preses de pel en negociacions estèrils en les que l’Administració no dóna cap pas endavant i l’únic que fa es maquillar una proposta inviable. Les seves intencions són clares, volen aprofitar l’avinentesa per eliminar les millores en les condicions de treball aconseguides al llarg de molts anys i tirar per terra tots els acords signats.

POSICIONAMENT SINDICAL UNITARI:

1. - Podem acceptar la temporalitat de 2 anys del nou Acord.

2. - PINHO: Donant compliment al que es va pactar a la pròrroga de l’Acord anterior, integració del seu import al complement específic amb efectes 1 de gener de 2012.

3.- PIPE: Substituit per un nou programa, que poden anomenar com vulguin, amb les següents condicions:

• Quantia: 133 € mensuals

• Pagament trimestral en les mateixes dates que l’actual PIPE

• Integració al complement específic en data 1 de gener de 2013

• Clàusula d’exclusió de noves retallades. En cas que el Govern acordés abans de l’1 de gener de 2013 o durant el període de vigència del nou Acord, una retallada de retribucions complementàries, el nou programa n’estaria expressament exceptuat.

- Respecte de la pretensió de suprimir el 16 dies de compensació de festius i en les condicions que ho plantejen, és del tot inacceptable. Únicament podríem entrar a considerar que els treballadors/es que romanguin de baixa un període perllongat, no tinguin dret a la totalitat dels dies de compensació que els correspondrien si haguessin treballat tot l’any.

- Disminució del nombre màxim de canvis de serveis: Podriem parlar de canvis si els col·lectius d’àrea mixta dels centres penitenciaris poguessin accedir de manera voluntària a un horari marc del dos i mig, coexistint aquest horari amb els actuals 5x2 i 4x3.

- Estariem d’acord en el punt del criteri de disponibilitat immediata per a l’accés a provisions provisionals, és a dir que en cas de llargues baixes o alliberaments sindicals, aquests no puguin accedir al nomenament per manca de disponibilitat. Això també s’haurà d’aplicar, és clar, a aquells que sense moure’s del carrer Aragó accedeixen a llocs base, de comandament intermedi o inclús són nomenats membres d’equips directius de centres penitenciaris.

- El cessament d’interins per codi lloc és inacceptable i innegociable. En la pràctica suposaria un sistema de cessament digital.

- Respecte de la reconsideració del contingut de punt 5.2 de l’Acord 2006-2009, no ens podem pronunciar ja que no se’ns vol concretar de que estan parlant.

- Respecte al càlcul de minorament per absències podríem arribar a acceptar que la primera jornada d’absència suposés una reducció del 10% del total trimestral i del 5% els següents fins a un màxim de la meitat del total trimestral. En cas d’un nou episodi de baixa dins del trimestre, es tornarien a aplicar els mateixos percentatges mencionats fins a exhaurir, si fos el cas, el total.

També hem demanat:

- La garantia de que els interins no es veuran afectats per la revisió de plantilles establerta al primer punt de les mesures imposades a la Mesa General.

- Obertura del CP Puig de les Basses en la data prevista, amb la incorporació definitiva dels companys de la JU026 pendents de nomenar i la reincorporació al sistema dels companys interins cessats durant aquest any.

- Convocatòria d’ofertes públiques i oposicions: Que s’impulsi des del Departament els mecanismes que permetin el més aviat possible la convocatòria de les ofertes públiques ja publicades (juristes i psicòlegs) i per al 2013, les ofertes i convocatòries pendents (educadors i treballadors socials; diplomats serveis penitenciaris i tècnics especialistes)

- Tiquets menjador: Si els col.lectius penitenciaris que reben l’ajut el veuen suspès per al 2012 i no els hi són aplicables les mesures de flexibilitat horària que s’incorporin al decret 295/2006, (perquè cal entendre que no estan inclosos en el seu àmbit d’aplicació), caldrà incloure mesures per a compensar-los i no discriminar-los. Aquestes mesures haurien de ser o bé dur a terme durant tot el 2012 la jornada continuada (eliminant la tarda obligatòria) o bé concentrar en una mateixa tarda la obligatòria i l’acumulada.

- Reducció de jornada per cura de fill: Davant la reducció retributiva imposada des del Govern a aquells que redueixen jornada per tenir cura de fill fins a un any, proposem la possibilitat que l'altre progenitor pugui gaudir també de la reducció així com que l’Administració faci marxa enrera en la intenció d'impedir la compactació per cicles o setmanes per al gaudiment de la reducció.

- Que els companys laborals del nostre àmbit, de la mateixa manera que actualment se’ls aplica el programa PIPE, se’ls apliqui també el nou programa substitutiu.

VALORACIÓ CONJUNTA

La sensació és de pèrdua de temps per part nostra i de guanyar-lo per part de l’Administració. Una vegada més les propostes presentades són del tot inacceptables i el que és més greu no saben justificar-les ni volen concretar-les, mostrant una vegada més el desconeixement total de la realitat laboral del sistema penitenciari.

No es pot fer aquest tipus d’estudis i propostes des dels despatxos. Els sindicats de forma conjunta estem oberts a negociar però difícilment podrem arribar a un Acord que comporti reducció dels nostres salaris i un empitjorament de les condicions de treball.

Entenem que a l’Administració se li està acabant el temps alhora que a nosaltres la paciència.

A la propera reunió a la que estem emplaçats pel dia 10 de gener ha d’haver-hi una millora de la proposta econòmica i mesures de les que es pugui almenys començar a debatre. Si no fos així, seria impossible mantenir un calendari de negociació i estaríem abocats de nou a un conflicte obert, les conseqüències del qual serien imputables a l’Administració.

Barcelona, 28 de desembre de 2011

Font:ugtpresons

Reunió amb la D.G. (22-12-2011)

NO HI HA AVENÇOS NI CONCRECIONS

Assisteixen per part de l’Administració, Pilar S., Subdirectora General de Funció Pública; Ferran D., Subdirector Gral. de RR.HH. i relacions sindicals del Departament de Justícia; Rosa P., Subdirectora Gral. de RR. HH. i Econòmics de la DGSP, José Luis V., Subdirector General de Centres i Gestió Penitenciària, Ferran C., Cap de Servei de Selecció i Provisió i Jesús P., Cap de Servei de Gestió de RR.HH. Per la part sindical, UGTPRESONS, CCOO, CATAC i CSIF.

Aquest vespre hem mantingut la segona part de la reunió amb l’Administració realitzada el passat dimarts, en la que es va mostrar un cert intent d’acostament a les reivindicacions dels treballadors.

El dia 20 havíem deixat establerts uns punts mínims dels que us vam informar a la nota publicada pels quatre sindicats i de moment, l’única variació és que l’Administració ha mencionat, tímidament i sense cap concreció, la possibilitat de que l’escassa xifra que va posar a sobre de la taula pogués augmentar.

De la reunió d’ahir, doncs, només podem extreure que el nou programa que ha de substituir l’actual programa PIPE es dirà possiblement Programa de Rendiment Professional, del que ja avisem a l’Administració que no ens agrada ni tan sols el seu nom, que la quantitat de 75 € mensuals que oferia l’Administració per asumir un programa del tot infumable es podría veure incrementada però sense concretar-la i que els condicionants que es pretenen imposar per a la pròpia existència d’aquest complement i que ja teniu coneixement, continuen sent els mateixos, o sigui absolutament innacceptables.

Després de més de tres hores d’una reunió farcida d’inconcrecions, i vista la impossibilitat de fer avenços significatius, els sindicats presents en la reunió reiterem la nostra proposta realitzada el passat dimarts i ens emplacem al dia 28 a les 17:00 hores, reunió en la que esperem se’ns presenti una proposta més concreta per poder començar a treballar seriosament.

Barcelona, 22 de desembre de 2011

Font: ugtpresons

Crit multitudinari dels cossos de seguretat (29/12/2011)

Crit multitudinari dels cossos de seguretat per demanar que s’aturin les retallades

PRENSA:

http://www.acn.cat/acn/648653/Societat/text/retallades-cossos-seguretat-mossos-bombers.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/milers-funcionaris-manifesten-pel-centre-barcelona-1294101#

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2011/12/29/catalunya/1325178493_911303.html

http://www.ara.cat/societat/bombers-mossos_d-esquadra-retallades_0_617938332.html

http://www.324.cat/noticia/1528992/catalunya/Uns-10000-agents-dels-cossos-de-seguretat-es-manifesten-contra-les-retallades-a-Barcelona

http://societat.e-noticies.cat/els-cossos-de-seguretat-contra-el-govern-60272.html

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/12/els_cossos_de_seguretat_demanen_que_s_aturin_les_retallades_78876.php

http://www.europapress.cat/successos/noticia-ampl-5500-persones-dels-cossos-seguretat-declaren-seva-lluita-contra-les-retallades-mas-20111229194912.html

http://www.eldiari.cat/politica/2011/12/29/12000-mossos-bombers-protesten-contra-retallades/33543.html

Los funcionarios cobrarán el 20% de la paga de Navidad entre jueves y viernes

Mas-Colell se disculpa ante los empleados públicos por los "errores" y anuncia que los proveedores cobrarán cuando estaba previsto | El conseller asume el error del descuento del IRPF de la extra en la nómina de diciembre y pone su cargo a disposición de Mas | Economia prefiere no desvelar con que entidad ha acordado el crédito ni la cantidad del mismo aunque el pago a afrontar es de unos 70 millones

Política | 28/12/2011 - 17:00h

Barcelona. (Redacción).- lavanguardia

 

Los funcionarios de la Generalitat de Catalunya cobrarán finalmente entre este jueves y el viernes el 20% restante de la paga extra de Navidad que todavía no han percibido y que asciende a unos 70 millones de euros. Un crédito puente logrado in extremis este mismo miércoles así lo ha permitido.

Lo ha anunciado el conseller de Economia, Andreu Mas-Colell, en rueda de prensa, que ha pedido disculpas a los 230.000 empleados públicos por los retrasos y los "errores de comunicación" al mismo tiempo que ha agradecido su comprensión porque "la situación con la que nos hemos encontrado era nueva, sin precedentes y que reclamaba decisiones difíciles".

En este sentido, el conseller ha asumido personalmente el "error de comunicación" del descuento del IRPF de la paga extra en la nómina de diciembre, cuando todavía no se había cobrado y ha llegado a poner su cargo a disposición del presidente de la Generalitat, Artur Mas.

El conseller ha indicado que gracias al logro de liquididad de este miércoles, se ha conseguido además "no retrasar" ningún pago a los proveedores del Govern más allá de lo previsto. También ha pedido que sea el Gobierno central quien avale la deuda que emitan la Generalitat y el resto de autonomías, porque "es lo que reclama Europa" y, en este sentido, ha insistido en remarcar que el impago por parte del Estado de los 759 millones de euros de la disposición adicional tercera del Estatut "fue un duro golpe" y que espera una actitud distinta del nuevo Gobierno de Rajoy.

Acuerdo con el Banc Sabadell a un interés del 6%

Mas-Colell ha dicho que la Generalitat tiene la norma de no comentar operaciones de financiación concretas, por lo que no ha desvelado ni la cantidad del crédito puente ni qué entidad lo ha concedido. Según ha confirmado la propia entidad bancaria, es el Banc Sabadell quien ha concedido por la mañana el crédito que permite a la administración catalana afrontar los pagos pendientes y que deberá devolver con un interés del 6%.

El conseller de Economiaha explicado en rueda de prensa que la situación dio un vuelco favorable a los intereses de la Generalitat cuando el pasado 21 de diciembre el Banco Central Europeo (BCE) inyectó 500.000 millones de euros en el sistema financiero europeo y se abrió el grifo del crédito.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, se ha puesto en contacto inmediatamente con los representantes sindicales para trasladarles la noticia.

El Govern sigue negociando nuevas líneas de crédito para poder "restablecer la normalidad en todos los frentes", pero no tiene la certidumbre de que obtendrá más financiación. "Depende de la evolución de los mercados. Si los mercados se van abriendo, espero que podamos volver a la situación previa a cuando supimos que el Gobierno central no haría efectivo el pago de los 759 millones de euros de la Disposición Adicional Tercera del Estatut", ha comentado.

Negociaciones con el nuevo Gobierno

Paralelamente, la Generalitat está negociando con el Ejecutivo de Mariano Rajoy la posibilidad de retrasar el pago de las cotizaciones sociales de octubre, que teóricamente debería hacerse efectivo el 31 de diciembre.

Mas-Colell ha reconocido que "no está completamente pactado" el aplazamiento del pago, si bien ha añadido que de aquí a finales de mes hay tiempo para que pasen "muchas cosas". "Nos podrían pagar los 759 millones de euros de la Disposición Adicional Tercera, se podría hacer efectiva alguna venta de patrimonio, se podría obtener otro crédito...", ha comentado.

El Govern busca crèdit per pagar l'extra als funcionaris

LES RETALLADES AL SECTOR PÚBLIC
La Generalitat negocia amb entitats financeres per intentar ingressar el 100% de la paga aquest dimecres

Dimarts, 27 de desembre del 2011 - 17:57h.
FIDEL MASREAL / Barcelona

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha explicat aquest dimarts que la Generalitat està negociant un crèdit extraordinari amb entitats financeres per pagar íntegrament aquest dimecres el 100% de la paga extra de Nadal als empleats públics.

 

Vicepresidenta Joana Ortega i Prtesident Artur Mas

Respecte a la polèmica generada per la decisió del Govern de deduir sense previ avís el 100% de l'IRPF en la nòmina dels funcionaris de la setmana passada --inclosa la paga extra que encara no han cobrat--, Homs no ha volgut entrar en el terreny de les responsabilitats polítiques, apuntades pel conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí.

"La prioritat del Govern és buscar els diners i després analitzarem el que hàgim d'analitzar", ha dit el portaveu. Així, segons la Generalitat, encara no hi ha data respecte a quan els funcionaris cobraran el 20% de la paga extra de Nadal que aquest dimecres en principi no rebran.

Homs ha recordat que el Banc Central Europeu va posar la setmana passada a disposició de les entitats financeres diners a un baix interès, i ha comentat que la Generalitat espera beneficiar-se d'aquesta liquiditat per obtenir un crèdit en breu.

 

Artur Mas, “beneficiario” de una cuenta opaca en Liechtenstein, según ‘El Mundo’

El juez archiva por prescripción el delito fiscal del padre del candidato de CiU

Miércoles, 24 de noviembre del 2010 – 07:57h. EL PERIÓDICO / BarcelonaV

El candidato de CiU a la presidencia de la Generalitat, Artur Mas, figura, junto a su madre y sus hermanos, como uno de los “beneficiarios” de la cuenta opaca que su padre, Artur Mas Barnet, mantuvo durante 24 años en el banco LGT de Liechtenstein, según publica hoy el diario El Mundo, que cita un informe de la Agencia Tributaria remitido a la Fiscalía Anticorrupción y que le ha facilitado –señala el rotativo –”una de las fuerzas políticas adversarias de CiU”.

Mas ha asegurado que no tenía conocimiento de esta presunta evasión fiscal ni de que su nombre constara como uno de los beneficiarios del fondo evadido al fisco. El candidato nacionalista también ha señalado que su padre ya ha regularizado la situación. De hecho, el Juzgado de Instrucción número 1 de la Audiencia Nacional archivó este pasado lunes el presunto delito de evasión fiscal cometido por Mas Barnet “por prescripción”.

Según El Mundo, el juez Santiago Pedraz argumenta que el fraude fiscal del depósito del banco de Liechtenstein se cometió antes del 2002 y, por tanto, ya no puede ser castigado. El juez ha aceptado la petición de archivo que le presentó el pasado 17 de noviembre la Fiscalía Anticorrupción.

En el expediente del LGT sobre Mas consta un depósito de 500.000 euros y, según el diario, no se descarta que haya más dinero. El líder de CiU fue supuestamente beneficiario de este fondo incluso en el periodo 1997-2002, en que fue conseller de Economía de la Generalitat. El depósito fue descubierto en el 2008 por las agencias tributarias europeas cuando el Gobierno alemán compró un disquete robado por un empleado del LGT.

Cal enfonsar als funcionaris

Cal enfonsar als funcionaris

Al web de la Generalitat, el president Artur Mas diu que creu en aquest país i en la seva gent, el que no diu és que tingui confiança, en cap moment, en els funcionaris i interins que presten els seus serveis a l'Administració i que treballen per a ell, pel seu govern i per a la Generalitat, així com per a la resta dels ciutadans de Catalunya, 230.000 funcionaris/interins concretament. No som suficients per a poder dur a terme amb celeritat les tasques que desenvolupem i som capaços de fer-ho, com per a sobre permetre que aquest home ens menyspreï.

En realitat som la força motora de la Generalitat i seguirem aquí quan ell ja no hi sigui, malgrat la imatge tranuitada que aquest govern vol donar de nosaltres, som molts els professionals que treballem a l'Administració Pública i ens sentim orgullosos d'això.

A l'entrevista realitzada a 8TV pel Sr. Cuní a la secretària de l'Administració i Funció Pública, Sra. Pilar Pifarré, comenta que cal transformar l'administració pública i anar posant-la al dia.

Podem fins i tot coincidir que és cert, de fet nosaltres, els principals implicats en el seu funcionament, som conscients d'això. Veiem tantes fugides en el sistema, tanta malversació de cabals públics, tants amiguets de tants càrrecs que el seu mèrit és pertànyer a un partit polític… que estem d'acord a les hores què cal fer reformes però, sorgeixen alguns dubtes, la veritat és que amb els polítics cal desconfiar, per començar des de la restauració de la Generalitat, que la major part del temps ha estat dirigida per CIU.

Qui va sembrar a les hores les bases del que és avui dia la Generalitat? Qui va estar durant anys en el poder per fer i desfer al seu antull en els òrgans interns? Tranquil·lament podem dir d'aquells fangs vénen aquests llots.

Podem aventurar una hipòtesi eixelebrada, potser és que durant els anys del tripartit s'ha desajustat la maquinària i CIU l'ha d'ajustar com qui es fa un vestit a mida per perpetuar-se en el poder. Perquè clar, que la Sra. Pifarré digui que durant el primer any s'han dedicat sobretot a modificar la part política i sobretot els càrrecs de confiança, doncs diguem que ja ens podem esgarrifar…

El Sr. Mas és l'actual president però, per quant de temps? És conscient que la gent va votat a CIU i, que quan ell ja no sigui president, CIU voldrà conservar la seva quota de poder?.

La regla d'or d'un polític és la supervivència, de la mateixa manera es pot aplicar a un partit polític i, CIU, sacrificarà abans a Mas que perdre la seva quota de poder.

Com i quan passarà això, de quina manera?

Bé, per a saber com acabarà aquesta situació primer cal saber com hem arribat a ella.

Crisi i oportunitat sempre han anat unides, podem dir que el tripartit no va guanyar les eleccions en el seu moment sinó que les va perdre CIU i, ara podem dir que CIU no ha guanyat les eleccions sinó que el tripartit va fer les coses tan malament que la gent va passar a un estat d’amnèsia col·lectiva sobre les seves accions anteriors i va tornar a CIU. En aquestes condicions un any abans de les eleccions ja se sabia que CIU sortiria com a força majoritària, calia planificar una jugada a llarg termini. Igual que el PP sap que no arreglarà la crisi espanyola en una legislatura i que haurà de convocar eleccions anticipades en la segona meitat d'aquesta legislatura.

Hi ha gent en les formacions polítiques capaç de traçar un moviment, un pla a 3-5 anys vista? Doncs si, hi ha gent perfectament capaç. Les persones mes capacitades per entendre a un polític són altres polítics.

Dins de CIU qui es pot veure beneficiat per l'acció indecorosa de Mas?

La resposta és fàcil, a veure, qui són les primeres espases de CIU?, qui està lluitant com a força emergent dins del partit?, qui ha lluitat per obtenir un lloc en les llistes?

Ara mateix se m'ocorre un nom però segur que surten més, candidats no li falten a CIU, en té de sobres.

Els que es mouen a aquests nivells de política són autèntics taurons, es barallen de manera salvatge per aconseguir quota de poder. Aquest tipus de gent és la que ha enlairat al Sr. Mas, l'han marcat unes directrius i l'han fet creure que està fent el correcte.

Una de les directrius seria picar als funcionaris, l'hauran dit va xaval “dóna una imatge de duresa, mostra't inflexible, dóna'ls amb el fuet que estan molt descontrolats”

A Catalunya hi ha molta gent descontenta, per què picar a aquest col·lectiu en concret?

Perquè manipulant hàbilment la situació es pot aconseguir un rèdit polític.

Durant anys als funcionaris se'ls havia mirat amb recel però ningú volia ficar-se en el descrèdit polític d'un enfrontament directe, i de sobte, tenim una reculada en drets salvatge. No és un ajust perquè hi ha crisi, no és una retallada econòmica perquè hi ha crisi, és alguna cosa completament inassumible.

Qualsevol treballador al que se'l pretengui treure entre un 15% i un 25% del seu sou en 2 anys, a part de tenir-ho congelat anteriorment i a sobre pretenguin aplicar-li 19 punts diferents de mesures de pèrdua de drets, estic segur que estaria cabrejat i molt.

Mas ho sap, com també sabia que hi haurien enfrontaments socials, de fet és el que està passant. No ens ha deixat cap altra sortida. Els representants sindicals s'han tornat ximples de sobte. Aquesta Administració no tenia cap interès a fer una negociació real i per això ha fet una pantomima, d'aquesta manera ha portat a sindicats i funcionaris a manifestar-se.

En aquesta situació als funcionaris se'ls ha donat un paper, primer se'ls porta a una situació inassumible en què se sap perfectament que saltaran i, després es manipula convenientment aquesta agitació social per canalitzar-la amb la finalitat d'aconseguir un rendiment polític, certament maquiavèl·lic.

Si algú té cap dubte de que això és així, és que no sap com funciona la política.

Als sindicats se'ls té controlats amb subvencions que un moment donat poden desaparèixer al capritx del poder polític de torn. Una de les raons que condicionen la fe de la gent en els seus sindicats és precisament veure que no són lliures i que estan més pendents de no perdre les seves subvencions que de defensar els drets dels treballadors. Cal reconèixer que al llarg de diversos anys els governs successius a Catalunya han fet un treball excel·lent amb els sindicats portant-los a un descrèdit progressiu. Als sindicalistes que destaquen se'ls pot oferir un càrrec, ja que per mèrits propis no arribarien a assolir-lo mai. Als delators que fan d'espia per compte de l'Administració també se'ls donen càrrecs als quals per mèrits i capacitats mai podrien accedir, i tot això és ‘vox populi’. Un govern que és capaç de fer tot això, és perfectament capaç de manipular una situació de crisi perquè acabi afavorint-lo.

L'estratègia de partit per garantir el funcionament de tot l'anterior hauria de ser la següent:

• Es col·loca a un home de palla que anem deixant que es cremi (Mas) i després quan estigui arribant al límit de credibilitat i aquesta situació pugui afectar al partit, doncs se substitueix per la figura que realment volíem col·locar en el moment exacte. Això deuria ocórrer aproximadament als 3 anys de legislatura i es deurien produir les condicions apropiades.

• Primer el polític que ens interessa ha d'estar al govern, després s'ha d'anar desmarcant de Mas, a poc a poc, però sense arribar al punt que Mas ho repudiï i quan sigui el moment propici desmarcar-se, crear una nova candidatura i fer una revinclada, fent petites concessions als funcionaris que tranquil·litzin al país i que li donin certa credibilitat. A hores d'ara la crisi hauria d'estar més o menys encarrilada i el polític hauria de tenir garantida dues legislatures, la vigent i la següent, assegurant la supervivència política de CIU en el poder.

La veritat és que mirant el conjunt sembla que l'actitud del Sr. Mas té sentit i obeeix a un pla preestablert.

Prefereixo pensar que en realitat al Sr. Mas l'estan manipulant vilment per poder col·locar en el seu moment al polític de torn que CIU tingui designat, que obeeixi als interessos del partit o simplement, que se'l pugui treure mes rendiment electoral.

Prefereixo pensar que aquest senyor esta manipulat, a pensar que ell solet s'ha begut l’enteniment i ha pres aquesta decisió, em refereixo a la decisió de fotre als funcionaris i ciutadans en general, perquè això significaria que és completament un negat.

En realitat és igual si ha pres la decisió o li han fet prendre, perquè el resultat serà el mateix. Dintre de 2 anys s'avançaran les eleccions, CIU nomenarà un altre cap de llista i els mateixos que emparen a Mas es tornaran acèrrims seguidors del següent. Dit d'una altra manera, CIU planifica una jugada mestra en la qual crema un actiu tenint el recanvi preparat, surt relativament indemne desgastant als sindicats i fent quedar malament als funcionaris i a més, fent-los quedar com els culpables de la situació quan en realitat són (som) les víctimes del seu joc polític.

Quin és el paper que haurien de fer els funcionaris en aquest context?

Crec que el paper dels funcionaris és precipitar els esdeveniments, veient que no obtindrem un interlocutor vàlid i disposat a negociar en aquesta legislatura, pot ser hauríem de començar a negociar amb el que realment tindrà el poder en uns 2 anys.

Amb qui hauríem de negociar a les hores? Que fem?, anem mendigant entre els polítics fent porres buscant algú que realment atengui a raons? Hi ha algun polític més disposat a negociar amb els funcionaris? 

Com a funcionari crec que cal mobilitzar-se per a què el govern canviï d'actitud, o bé cedeixi el pas al seu relleu que segur estarà mes predisposat a negociar. Les mobilitzacions han de ser contundents, es a dir, fent la màxima pressió i si això significa paralitzacions i vagues generals, que així sigui.

 

A nosaltres no ens importa qui sigui el cap de llista, no ens importen les seves estratègies polítiques, el que ens interessa és que es negociï el millor pel nostre col·lectiu, amb les millors condicions.

Només volem treballar i prou, volem un govern que es preocupi dels seus treballadors, que ens valori com el principal actiu que té i que ens ofereixi unes condicions dignes de treball.

És demanar massa?

He prestat els meus serveis tant a l'empresa privada com a la pública, i puc parlar amb coneixement de causa perquè he estat als dos llocs. He treballat igual de dur amb totes dues, i estant com estic actualment a la pública se el significat d'aixecar-se a les 5 del matí per anar a treballar, treballar dissabtes, diumenges, festius, nocturns, torns de guàrdia etc. Ningú m'ha de dir com treballar, perquè demostro cada dia com s'ha de fer.

Aquell que vulgui negociar necessitarà propostes. L'Administració diu que no té propostes de negociació dels sindicats (tots sabem que això no és veritat) però si no té prou amb les proposades, si en vol més, ja li dono una de les meves:
"Deixin de tocar els ous als funcionaris, som treballadors no esclaus, l'esclavitud va quedar abolida però igual vostès no es van assabentar".

Què volem?:

• Volem una negociació real, no l'actual, els negociadors dels sindicats se senten acovardits per l'arrogància de l'Administració.

• En un escenari de crisi entenem que es pugui negociar la nòmina, però volem un pla a llarg termini, que quan la Generalitat recuperi els seus ingressos nosaltres recuperem la nostra capacitat, veient-se aquesta solament minvada temporalment.

Què no volem?:

• No volem variables en la nòmina que depenguin d'acords puntuals i que expirin en el temps, sinó que preferim consolidar la mateixa remuneració econòmica en conceptes no variables i que no puguin extingir.

• No volem perduda de drets, ja que ens ha costat molt aconseguir-los i no estem disposats a perdre'ls.

Crec que és el moment d'unir-nos tots a una, però massivament. És el moment de fer alguna cosa més que parlar i fer petites mobilitzacions que, com estem veient, no ens porten a cap lloc.

Em pogut comprovar que per part de l'Administració no hi ha cap intenció de concreció, ni molt menys d'avançar a les nostres propostes, que segueixen humiliant-nos, que l'única cosa que estan fent és marejar la perdiu.

Crec que ara no és el moment de decidir si els sindicats fan o no i, dintre d'aquests, si tal o qual persona a fet o desfet (aixó ja és decidirà a les properes eleccions sindicals). Ara és el moment de ser una sola veu, sense que importin les sigles i els seus representants.

Us proposo la unió total de treballadors públics, de sindicats i associacions, us proposo una acció mitjançant la qual el Govern i Administració comprovin, sense cap mena de dubte, quina és la nostra força, que no ens trepitjaran ni un sola vegada més, perquè estem decidits a defensar els nostres drets, la nostra dignitat, la nostra integritat i la nostra identitat.

LLUITEM!!!

PS: Sr Mas i Sr. Mas-Colell, mal pet us rebregui la beta dels calçotets, noiets!!!

Signat: Funcionari Universal

Nómina mes de desembre

Forma prevista de pagament de les nòmines prevista en el mes de desembre i la planificació del pagament de les retribucions dels tres pagaments següents:

Economia admet que reté sense previ avís als funcionaris l'IRPF de l'extra no pagada

LES RETALLADES DE LA GENERALITAT

Els sindicats anuncien un greu conflicte social, per una mesura presa sense avís previ i que torna a retallar les nòmines

Dimecres, 21 de desembre del 2011 - 19:03h.
el Periódico.cat - FIDEL MASREAL / Barcelona

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha admès la seva "responsabilitat" per haver decidit, sense comunicar-ho prèviament, retenir el 100% de l'IRPF de la paga extra no pagada als funcionaris. Una retenció molt superior al que cobren els empleats públics donat que, per decisió del Govern, la paga extra dels funcionaris no es cobrarà fins al dia 28 de desembre i no de forma íntegra, sinó en el 80%.

La decisió suposa que, segons fonts sindicals, salaris de zeladors d'uns 1400 euros s'hagin vist reduïts, sense previ avís, a uns 1100, i els de determines categories d'administratius, d'uns 1300 a poca cosa més de mil euros. La reducció, segons Mas-Colell, s'ha executat com a "factor moderador" perquè el 28 de desembre els funcionaris no rebin cap retenció sobre el cobrament del 80% de la paga extra de Nadal.

Mas-Colell també ha argumentat que avançant aquest dimecres la retenció de l'IRPF total s'evita que els funcionaris hagin de fer una declaració de renda complementària el 2013 sobre el 20% de la paga extra de Nadal que rebran, segons el conseller, "al més aviat possible", però ja el 2012.

El responsable econòmic de la Generalitat ha reconegut que no s'ha informat prèviament en cap moment d'aquesta nova decisió els funcionaris perquè "és un fet sense precedents, molt ràpid" i "no tenim experiència en aquest tema". "Ho sento, assumeixo la responsabilitat", ha afegit. Preguntat sobre si la decisió s'ha pres a consciència per guanyar més liquiditat al Govern, Mas-Colell, ofès, ha afirmat. "¿Creu que tinc alguna cosa a amagar, en termes de liquiditat?".

Conflicte social

Mentre el conseller realitzava aquestes declaracions, desenes de representants sindicals de la funció pública s'han concentrat a les portes del Parlament en una sorollosa mobilització en què han expressat la seva profunda indignació i han exigit responsabilitats polítiques, alhora que han amenaçat amb noves mobilitzacions.

El líder de CCOO, Joan Carles Gallego, ha afirmat: "No es pot governar així, és insultant i no és digne d'un país democràtic. Els treballadors som persones, no clínexs, o això ho entenen o estan generant un problema social que no se sap com pot acabar".

Gallego ha afegit que si s'ha degut a un problema informàtic, el conseller "ha de dimitir". "Que aprengui a gestionar, les nòmines són un dret sagrat", ha afegit Gallego que ha insistit que "el Govern té un conflicte servit".

Dedicada al actual GOVERN DE LA GENERALITAT:

Los funcionarios de Madrid trabajarán 37,5 horas

Aguirre amplía la jornada de los funcionarios, reduce días libres y deja de pagar el 40% de la baja

20.12.2011 M. Castillo - Expansión.com

Además de aumentar media hora al día la jornada laboral de los 120.000 trabajadores públicos madrileños y quitar un día de asuntos propios, Esperanza Aguirre propone que su comunidad deje de pagarles el 40% del sueldo en caso de baja para completar el cobro total de la nómina, salvo en caso de accidente de trabajo o enfermedad profesional.

El Grupo Parlamentario Popular en la Asamblea de Madrid presentó este lunes una enmienda al Anteproyecto de Ley de Medidas Fiscales de los Presupuestos Generales de la Comunidad de Madrid para 2012 en la que establece que la Comunidad de Madrid dejará de complementar el salario del personal laboral en caso de baja, y otra en la que amplía la jornada laboral a los empleados públicos.

La enmienda de adición relativa a la incapacidad temporal establece que a partir de la entrada en vigor de la Ley "el régimen de prestaciones o complementos económicos en el supuesto de incapacidad temporal se ajustará estrictamente a los dispuesto en la normativa de régimen de Seguridad Social que, en cada caso, resulte de aplicación", informa Europa Press.

Así, la Seguridad Social seguirá pagando el 60% del salario de los afectados, pero la Comunidad de Madrid no abonará el 40% restante como hacía hasta la fecha. Lo dispuesto en la enmienda no será de aplicación en los supuestos en que la incapacidad laboral derive en "un accidente de trabajo o enfermedad profesional, en cuyo caso se mantendrán las medidas de mejora de la prestación económica correspondiente que se encuentran previstos en la normativa convencional o reglamentaria aplicable".

Actualmente, el 11% de las bajas laborales de la Comunidad están motivadas por incapacidad temporal, según datos del Partido Popular, y la medida afectaría a las bajas de entre cuatro y 15 días tanto de funcionarios como de empleados de empresas públicas, lo que supondría un ahorro para la Comunidad de Madrid de 25 millones de euros, según cálculos del PP. El portavoz de los 'populares' en la Asamblea de Madrid, Íñigo Henríquez de Luna, señalo ayer en una nota que esta medida supondrá "erradicar los fraudes y prácticas abusivas en las bajas laborales".

"La sola idea es algo gravísismo"

Para el sindicato de altos funcionarios, la sola idea de dejar de pagar la baja es algo "gravísimo", señalan a Expansión.com fuentes de Fedeca, y subrayan que no conocían un precedente de este calado. "Estamos hablando de que el empleador deje de pagar la baja, lo que supone retroceder décadas en la legislación social".

Los altos funcionarios piden al equipo de Aguirre que reconsidere esta postura puesto que "los trabajadores públicos estarían desprotegidos en comparación con los trabajadores del sector privado", afirma. Es más, "Estamos hablando de un derecho fundamental, que es el de la salud, y que se vería perjudicado".

Ante el argumento de que esta medida, según la Comunidad de Madrid, de evitar el fraude con las bajas, los funcionarios recalcan que "esta no es, ni mucho menos, la solución". "Si de verdad se quiere atajar el absentismo encubierto, que se apliquen medidas de inspección y castigo, programas de evaluación del desempeño y remuneración por objetivos para recompensar la productividad". Pero esto, subrayan estas fuentes, "es intentar solucionar la crisis de fe trayendo de vuelta a la Inquisición". Arturo Fernández, presidente de la Confederación de Empresarios Independientes de Madrid (CEIM) y vicepresidente de la patronal CEOE ha dicho al respecto que "la medida no es mala para los funcionarios y es buena para la función pública", ya que "no va a haber recortes, no se va a adelgazar la Administración y, sin embargo, se les va a pedir un esfuerzo mayor".

Otra de las enmiendas del Grupo se refiere a la 'Reordenación del tiempo de trabajo de los empleados públicos' en la que se establece que a partir de la entrada en vigor de la ley "la jornada ordinaria de trabajo tendrá un promedio semanal no inferior a las 37 horas y treinta minutos", medida que "se extenderá sin perjuicio de las jornadas especiales existentes o que, en su caso, se establezcan, que experimentarán las adaptaciones necesarias para adecuarse a la modificación general en la jornada ordinaria".

Para ello, la Consejería de Presidencia y Justicia será la encargada de dictar las instrucciones necesarias para adecuar los calendarios laborales vigentes, "incluidos los sistemas de seguimiento del cumplimiento horario, previa negociación en el seno de la Mesa General de Negociación de los Empleados Públicos".

Menos asuntos propios

El régimen de permisos por asuntos propios -también conocidos como moscosos- "se ajustará estrictamente a lo previsto en los artículos 48.1 y 48.2 de la ley 7/2007 de 12 de abril del Estatuto Básico del Empleado Publico, salvo lo establecido en otras leyes estatales de aplicación directa", señala el documento del PP. "En consecuencia, con carácter general, el número máximo anual de días de asuntos particulares será de seis incrementados en dos a partir del sexto trienio y en uno más por cada trienio a partir del octavo", señala la enmienda.

En el caso del personal de la Administración de Justicia, "el permiso por asuntos particulares tendrá una duración de nueve días". Además, en los supuestos en que en las normas convencionales o disposiciones generales aplicables se establezcan periodos adicionales de vacaciones respecto de las ordinarias de carácter anual, el número de días que conformen no podrá exceder de seis, sin perjuicio de lo que al respecto se encuentra establecido para el personal docente no universitarios".

Henríquez de Luna explicó que estas enmiendas tienen por objetivo "profundizar en la austeridad, eficacia y el incremento de la productividad de los empleados públicos", y destacó que se prevé bajar en un 40% el absentismo laboral en el sector. Henríquez de Luna admite que no son medidas consensuadas, pero que se han debatido con los agentes sociales antes de hacerlas públicas.

Cambio de horarios del personal docente

La jornada semanal del personal docente que imparte enseñanzas en centros de Secundaria y Formación Profesional (FP) "será la establecida con carácter general para los empleados públicos" en esta disposición, es decir, que también será de 37 horas y media.

"Treinta horas serán de obligada permanencia en el centro" y de ellas, un mínimo de 25 se computarán como horario regular de los profesores, el cual comprenderá una parte lectiva y otra de carácter complementario. El resto, hasta completar las 25 horas, se dedicará a actividades complementarias y las cinco restantes que quedan para completar las 30 horas serán computadas a cada profesor como horario no fijo o irregular", indica el texto. Según el texto, siete horas y media no son de obligada permanencia en el centro y se dedicarán a los deberes inherentes a la función docente.

Artur Mas hundió Tipel antes de entrar en la política

El actual candidato de CIU fue el artífice de la entrada de la familia Prenafeta a Iberia Seguros, una operación que, al final, costó el cargo a Lluís Prenafeta como secretario general de Presidencia.

 

Joan Tourné
El Triangle


Traducido del catalán para Rebelión y Tlaxcala por Àlex Tarradellas


Artur Mas fue el artífice de la expansión del grupo Tipel entre el 1988 y el 1992. Los dos primeros ejercicios fueron fantásticos. A finales de 1989 ya había diseñado un ambicioso plan que preveía inversiones en los sectores de la alimentación, la construcción, el ocio, la confección y la distribución. Meses después de su aplicación, el grupo se hundía. Esta es la historia que no recoge su biografía oficial.

El año 1988 fue un año especial para el señor Artur Mas, el candidato de Convergència i Unió (CIU) a las elecciones del 1 de noviembre. Aquel año, Joaquim Molins lo nombró secretario general del Departament de Comerç, el segundo cargo en importancia de la consejería. El joven Mas llevaba casi seis años en la Administració -desde que su padre lo había recomendado a Francesc Granell, director general de Promoció Comercial- y en este periodo se había ganado la confianza de todos sus superiores. Tanto, que poco después de la llegada de Narcís Oliveras como consejero en el Departament en diciembre de 1985, y con la marcha de Granell, Artur Mas fue nombrado director general en el lugar de su mentor.

No obstante, en mayo de 1986, Oliveras se marchó, y llegó Joaquim Molins, que, después de certificar la disposición de quien se vanagloriaba de ser el director general más joven de la Generalitat, lo llamó para ponerlo a su lado como secretario general. En este periodo de tiempo en la Administració, Mas se había hecho un nombre a los ojos de gente muy importante, como el secretario general de la Presidància, Lluís Prenafeta, i Marta Ferrusola, esposa del presidente de la Generalitat, Jordi Pujol. Su contacto venía a través del trabajo que hacía Mas hacía en la Fira de Barcelona, donde se encargaba de hacer escuchar la voz de la Generalitat y de colocar a Marta Ferrusola a cortar cintitas de inauguración de salones. Prenafeta vio que el joven Mas tenía futuro en los negocios y le ofreció un trabajo en la empresa privada. El grupo familiar de los Prenafeta, Tipel, necesitaba gente nueva, con empuje. Y Mas se movía muy bien en los ambientes empresariales. Así pues, le montó un despacho en una céntrica calle de Barcelona y puso en sus manos la política de diversificación del grupo desde Vilassar Internacional, una empresa que actuaba como holding patrimonial de los Prenafeta.

En la biografía oficial de Mas, esta época está llena tinieblas. A bien seguro que en ella consta su incorporación como regidor en el Ayuntamiento de Barcelona con Josep Maria Culell de cabeza de lista, pero nunca se ha vanagloriado de su salto a la empresa privada.

Es cierto que Tipel era, en aquella época, una de las firmas situadas al frente de la adobería. El 1989, Tipel tenía unos beneficios de 848 millones de pesetas, con una facturación de 7.920 millones de pesetas, y Mas había diseñado una estrategia de diversificación a medida de lo que querían los Prenafeta. El fondo de inversiones Fidelity se fijó en esta empresa y compró acciones en pequeñas dosis hasta tener un 7% de las acciones de la peletera. La política arrancada por Mas había llevado a Tipel a participar en inversiones inmobiliarias con Inversiones C y en el sector del ocio, con la entrada en el capital de la sociedad que explotaba el Poble Espanyol de Montjuïc.

La estrategia de diversificación, que pilotaba Mas, preveía la expansión en tres áreas diferentes: construcción, ocio y distribución alimentaria. La alianza con Confort permitió al grupo hacer algunos negocios inmobiliarios. En el sector del ocio también diseñó la inversión de los Prenafeta en el Port Vell. Y en el sector de la distribución se apostó fuerte por la cadena Orangután, donde los años de Tipel se asociaron con Artur Suqué, el propietario de Casinos de Catalunya.

Los planes de Artur Mas eran tener 15 grandes superficies en tres años. Para hacer frente a este ambicioso plan, Tipel realizó una importante ampliación de capital a inicios del año 1990 y otra a finales del mismo año. Las pérdidas por esta operación fueron cuantiosas para los inversionistas.

El año 1990, el objetivo se amplía hacia otros sectores, como el de la confección y el financiero. Así, Mas fue uno de los arquitectos de la entrada de los Prenafeta en Iberia Seguros, una operación que, al fin y al cabo, le costó el cargo a Lluís Prenafeta, ya que su trabajo de secretario del Consell Executiu [Consejo Ejecutivo] era incompatible con el de consejero de Iberia. El mismo Mas asistía a los consejos de Iberia de Seguros en nombre de la familia Prenafeta, según recuerdan miembros de aquel consejo.

Sin embargo, Artur Mas no se quedó de brazos cruzados: con Isidor Prenafeta, entró de consejero de la sociedad Explotaciones Vinícolas del Penedès, propietaria de unas cavas en Torrelles de Foix. Era otra perla de la diversificación del grupo que había previsto el entonces cerebro a la sombra de los Prenafeta. Y, en el sector inmobiliario, Artur Mas fue también apoderado de la compañía Toyota junto con José Prenafeta Pastor.

La vida, pues, parecía que le sonreía. O casi. Porque el 1990 resultó ser un año fatídico. En el mes de julio, la fábrica de Tipel fue denunciada por el Ayuntamiento de Parets del Vallès por tratar residuos industriales sin permiso. En realidad, la Junta de Residus había dado el visto bueno que tratara los barros de la empresa Resina, de Sant Cerloni, pero quien tenía que dar luz verde era el Ayuntamiento, y éste no vio las cosas tan claras.

Y, en febrero de 1991, el fiscal se querellaba por delito ecológico contra tres empresas: Tipel, Hilados Puigneró y Colomer-Munmany. La fiscalía acusaba Tipel de abocar en el Congost amonio y cromo en cantidades muy peligrosas. Un informe de la Universitat de Barcelona señalaba, incluso, que estos residuos y en las concentraciones que había «podían eliminar todo tipo de vida animal superior».

Más información en el semanario EL TRIANGLE. Cada lunes en tu quiosco.

Noticia en catalán:
http://www.eltriangle.info/ct/Cos/EdicioPortada:PrimeraNoticiaPortad#11562

Àlex Tarradellas es miembro de Rebelión y Tlaxcala, la red de traductores por la diversidad lingüística. Esta traducción se puede reproducir con fines no lucrativos, a condición de respetar su integridad y de mencionar a los autores y la fuente. URL de esta noticia: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=40395

 

 

Les mesures de contenció aprovades ahir pel Govern

Les mesures de contenció aprovades ahir pel Govern després de donar les negociacions per acabades amb els sindicats

Ja tenim les MESURES DE CONTENCIÓ I REDUCCIÓ DE DESPESES EN MATÈRIA DE PERSONAL (16/12/2011) aprovades per l'Administració a l'ATRI, aprovades ahir pel Govern després de donar les negociacions per acabades amb els sindicats, quina eficacia.

http://arhpa.gencat.intranet/irj/servlet/prt/portal/prtroot/ListadoNoticiasArhpa.inicio?itemId=2011/12/16/407&itemsPath=/arhpa/noticias/&backToInicio=false&principal=true

En resum, el que  més ens afectarà:

• El tema de la reducció de jornada i sou dels interins, es soposa que no, però ja veurem.
• Retallada de l'específic a les pagues extres.
• Eliminació del FAS.
• Eliminació de la bufanda, uf quin fred.
• Eliminació del pla de pensions.
• Icapacitat Temporal (IT). Aplicació de la reducció a partir dels 3 mesos de baixa per malaltia. Uf, com acabin treient el pipe, ho notarem en el dia a dia.
• Dies d'assumptes personals, ens treuen 3, passem a tenir 6.
• Eliminació dies de vacances per antiguitat.
• PIPE: es faculta a la mesa sectorial per negociar un nou complement retributiu per al personal penitenciari. Això és una porta oberta a sol·lucionar part del conflicte que tenim amb la DG. Esperem que ho sapiguen aprofitar.

Tot això i més aspectes que es detallen al document següent:

La Generalitat ha augmentat d’un 31% els ajuts destinats bàsicament a estrangers que no treballen

somnoticia.cat - Política
somnoticia ⋅ 16/12/2011

 

Pirmi

La Generalitat ha ajornat el pagament a proveidors i funcionaris, però al mateix temps ha augmentat d’un 31% la partida destinada a la Pirmi de 2011, un ajut de més de 400 euros al mes que reben bàsicament estrangers que no treballen (vora un 95% de receptors de la Pirmi no són catalans). Aquest mes de desembre 1.500 persones més de les que cobraven fins ara la Pirmi rebran aquesta prestació, i el Departament d’Empresa i Ocupació acabarà l’any destinant-hi fins a 170 milions d’euros, un 40% més del que s’havia pressupostat a principi d’any. A principi d’any Treball havia pressupostat 130 milions d’euros. Al setembre es va anunciar que la partida pujava fins a 150 milions i, finalment, amb aquesta novetat anunciada ahir, quedarà en els 170 milions.

Catalunya: CiU: Un gobierno clientelista de corruptos, enchufados y pijos

Written By Redaccion on lunes 21 de febrero de 2011 | 11:03 

1°Edicion de la Mañana-Sabado 17 de Diciembre de 2011,Año:1 Nº311
Redaccion Pravda Liberacion PARIS 1871Carles Acózar i Gómez

Nisasgues de poder

 

Artur Mas, el recién nombrado President de la Generalitat de Catalunya, con sólo un 22% de los votos merced a la fraudulenta y caciquil ley electoral española, es uno de los beneficiarios, con madre y hermanos, de la cuenta que su padre, Artur Mas Barnet, tenía con un selecto grupo de ricos evasores de impuestos europeos en un banco de Liechtenstein, con fondos evadidos durante 24 años que se calculan en 500 millones de euros. Ello sucedía cuando Artur Mas Gavarró, su hijo ahora President, era conseller de Economía del gobierno Pujol, según un informe de la Agencia Tributaria enviado a la Fiscalía Anticorrupción. Pero el Juzgado de Instrucción número 1 de la Audiencia Nacional archivó la causa, alegando que el fraude fiscal se produjo antes de 2002 y por tanto había prescrito.

 

No es caso único -ni la prescripción sentenciada del delito fiscal- ni en la España del PP de Aznar, Francisco Correa y el caso Gürtel en que se repartieron cientos de millones de las arcas públicas en regalos, sobornos y mordidas. Ni en el partido de Jordi Pujol, quien ya quebró impunemente Banca Catalana para llegar al poder, y con muchos de sus antiguos dirigentes encausados en casos de corrupción (Pretória, Palau, Hotel, Port…) que salpican e implican la cúpula intocable de la burguesía catalana, la misma que medró con el franquismo, con apellidos como Carulla -la mayor fortuna de Cataluña-, Carceller -dueños de cervezas Damm, considerada la séptima fortuna-, Millet, Alavedra, Tossas, Prenafeta o Mestre, entre muchos otros, incluidos los dos partidos, Convergència Democràtica de Catalunya y Unió Democràtica de Catalunya, que forman la coalición CiU en el gobierno. 

Pues ambos partidos -liberales y demócrata cristianos- se hallan bajo investigación por el caso del Puerto de Barcelona, con tráfico de cocaína y la implicación de altos mandos policiales, y el caso del Palau de la Música y de su Hotel o los fraudes municipales en Gramenet, Llavaneres y Castellfullit de la Roca entre muchos otros. Una trama de clientelismo y corrupción organizada e institucionalizada que servía de tapadera tanto para el enriquecimiento personal como para la financiación ilegal de CiU, cuyos consellers de Economía (equivalentes a ministros) han sido sucesivamente -menos Artur Mas hasta la fecha- imputados y/o condenados por delitos de corrupción.

El capo Felip Puig Godés y cía

El ahora vicepresident y también ex conseller de la Generalitat de Cataluña Felip Puig se haya implicado también en investigaciones penales. Ingresó comisiones de varios millones de pesetas en su cuenta personal procedentes de tres constructoras adjudicatarias de obra pública de la empresa Adigsa, en la etapa en que fue su consejero delegado (1988-1992). 

Ricardo Murga, ex empleado de Adigsa entre los años 1988 y 1995 y ex coordinador de seguridad de Convergencia Democrática de Catalunya (CDC) en esta etapa, aseguró en su declaración judical que él mismo era quien ingresaba los cheques en una cuenta personal de Felip Puig.

La fiscalía del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) presentó una querella en 2005 por presunta malversación de fondos públicos contra dos ex directivos de CiU y otras seis personas que podrían haber cobrado comisiones ilegales por adjudicar obras públicas. Las entregas correspondían al 10% o el 15% de las comisiones irregulares que las empresas entregaban a Adigsa para financiar CDC a cambio de las adjudicaciones de obras para construir o rehabilitar viviendas sociales.

Murga afirma que en más de 20 ocasiones ingresó cheques de constructoras, extendidos al portador, por importe de dos o tres millones de pesetas cada uno, siguiendo las instrucciones de Felip Puig. Murga hacía los ingresos en la oficina 1142 de La Caixa, situada a escasos 25 metros de la sede social de Adigsa.

El caso del Palau

El Parlamento de Cataluña aprobó en julio de 2010 llevar a la Fiscalía las conclusiones de la comisión de investigación sobre la presunta financiación irregular de CDC a través del Palau de la Música, en un debate en el que CiU ha insistido en que ha sufrido un "tribunal político" y una "caza de brujas". 

Todos los partidos catalanes -con la obvia excepción de CiU- forzaron que la cámara trasladara a la Fiscalía las conclusiones, donde se constataba que la documentación analizada: "Permite probar la existencia de un circuito que se iniciaría con las adjudicaciones de obra pública a Ferrovial", una de las constructoras mayores e estado español a quien el gobierno de Pujol adjudicó -en contrapartida- las mayores y más costosas obras públicas, que correspondía con donaciones al palau que acababan -por rocambolescos vericuetos- en los bolsillos de Convergéncia y su fundación Trias Fargas. Según el diputado rojiverde, de ICV-EUiA, Daniel Pi, la comisión constató el "saqueo" del Palau para financiar el PI (Partido por la Independencia de Angel Colom y Pilar Rahola, sionista a sueldo de la televisión pública de CiU, que se hundió en el ridículo y quebró) y CDC.

La comisión de investigación del caso Palau llegó a la conclusión de que el partido de Artur Mas se financió a través de las adjudicaciones de obra pública. El tripartito de izquierdas (socialistas, independentistas y ecocomunistas) quiso prohibir que las formaciones políticas pudieran recibir donaciones de empresas que hubieran prestado servicios a la administración los últimos dos años, pero quedó bloqueado por los intereses de la mayoría parlamentaria burguesa.

Un gobierno nacionalista y antinacionalista: ¿Coherencia? ¡En el negocio!

Artur Mas acaba de colocar, en puestos de alta responsabilidad y remuneración, ultraderechistas nacionalespañolistas que ya colaboraron con los gobiernos fascistas del PP de Aznar, así como esposas y hermanos de consejeros de CiU, olvidando que él mismo en su momento criticó con dureza, desde de TV3 y todos sus medios hegemónicos, los nombramientos de Ernest Maragall, Manel Nadal y Apel·les Carod, hermanos respectivamente de Pasqual Maragall, Joaquim Nadal y Carod-Rovira.

Ya ha colocado, con los sueldos más elevados, a Assumpta Farran -esposa del diputado de CiU Pere Macias- como directora general de Calidad Ambiental; Núria Burguera -casada con el presidente de FGC, Enric Ticó- como directora de Comunicación del Puerto de Barcelona, y Meritxell Lluís -esposa del diputado de CiU Josep Rull- como asesora en materia de relaciones con las entidades locales.

Entre ellos, destaca el nombramiento de Juan Prat y Coll como nuevo delegado de la Generalitat ante la Unión Europea, pues inició su carrera durante el franquismo y fue el embajador español ante la ONU de 2000 a 2004, defendiendo y mintiendo sobre la invasión de Irak.

Prat y Coll (Barcelona, 1942) 1986 fue el jefe de gabinete de Abel Matutes, (PP) el amo de Ibiza, cuando estuvo en la Comisión Europea (CE), de la que fue director general entre 1990 y 2006. En 2000 fue nombrado por Aznar embajador ante la OTAN, pero fue destituido con la llegada del PSOE a la Moncloa en 2004, y lo nombró embajador especial para los asuntos euromediterráneos y, después, embajador de España ante la Organización para la Prohibición de Armas Químicas.

Un matrimonio del PP 

La ex delegada del Gobierno en Catalunya en el último tramo del Partido Popular de Aznar, Susanna Bouis, será la directora general de Función Pública de CiU. No es un cambio de chaqueta sino un trasvase entre socios de derechas habituales en las votaciones en Madrid y en el Parlament de Catalunya.

También se incorpora al Gobierno como secretario de Comunicación su marido, José Martí Blanch, que fue el director de comunicación de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona del PP. Martí y Bouis son, además de conyuges, socios de Mapa Advisers, una empresa especializada en comunicación y asesoramiento.

Susanna Bouis es veterinaria y se formó en el IESE, del Opus Dei, y sustituyó a Julia García Valdecasas -hija de un fundador de la fascista Falange Española- como delegada del Gobierno en Catalunya, después de que ésta fuera nombrada ministra de Administraciones Públicas.

Josep Martí Blanch es periodista, profesor de la privada y elitista Universidad Ramon Llull, también se formó en el IESE del Opus, y en 2008 escribió un ridículo y panfletario "ensayo de opinión" con el título 'Eres de derechas y no lo sabes'. Otros destacados consellers, como el de Obras Públicas y Territorio, Lluis Recoder, o el de Economía, Francesc Mena, pertenecen a los jesuitas de ESADE, la otra escuela empresarial de Barcelona, con el IESE del Opus Dei.

"Ahorrar es intrínsecamente de derechas. Y la izquierda también es de derechas". Así lo afirma el nuevo secretario de comunicación de la Generalitat, Josep Martí Blanch, que plasmó hace dos años sus "convicciones políticas" en el panfleto "Eres de derechas y no lo sabes" (Ets de dretes i no ho saps. Editorial Mina, 2008), un libro en el que el nuevo cargo público de CiU (antes del PP) ataca a la izquierda con toda clase de tópicos que la relacionan con el relativismo, la okupación, la delincuencia, la inmigración y otras obsesivos lugares comunes del mundo neocón, defensor de la guerra económica de clase y del actual desorden mundial.

Entre lo más destacado del libro está su defensa de la deslocalización de empresas, aunque perjudique a los trabajadores catalanes: "Lo importante es el saldo global", afirma Martí Blanch. "El afán de lucro forma parte del estado natural de las cosas para la gente de derechas", sostiene quien cobrará -y mucho- por velar por el "bien común".

Josep Martí Blanch se ocupó de la comunicación de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona cuando gobernaba el PP de José María Aznar entre 1996 y 1998.

Los negocios de los Puig y los Ticó

Núria Burguera -casada con el ahora presidente de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Enric Ticó- ha sido nombrada directora de Comunicación del Puerto de Barcelona, donde la Fundación Catalunya Oberta de CiU colocó a Joaquim Tossas y que se halla inmerso en unos de los asuntos de corrupción más graves que se investigan en los juzgados barceloneses. Poco antes de ser nombrado vicepresidente Felip Puig, a quien se relaciona directamente con el caso por su cargo de conseller, se le atribuyó precisamente ese destino, donde se ha ido tejiendo una nueva trama de clientes y amigos que defiendan los intereses del partido nacionalcatólico y enturbien o dilaten la investigación hasta que, como tantas veces, prescriba.

La esposa de Enric Ticó, Núria Burguera, constituyó una empresa, Aérea Inversiones Aeronáuticas SL, con sede social en un local de la calle Valencia de Barcelona, de la que Enric Ticó es consejero delegado. El objetivo social de la empresa es la gestión integral de inversiones y proyectos aeronáuticos. 

En el consejo de administración figuran Alex Bachs, el arquitecto Marco Pera Lezcano, Enric Ticó y otra empresa, Alcaudón Investments SL, de la que es administrador único y también único accionista Oriol Puig Godés, hermano de Felip Puig Godés, número dos de Convergència y recién nombrado al frente del Servicio Metereológico de Catalunya. 

Por esas casualidades, en el último gobierno de Jordi Pujol, Enric Ticó fue director general de Puertos y Transportes de la Generalitat y, por tanto, estaba a las órdenes del entonces consejero de Política Territorial y Obras Públicas, Felip Puig, y sabía muy bien -o debería haberlo sabido- lo que se traficaba en el puerto de Barcelona, como su jefe entonces. Ticó se entiende a la perfección con los Puig, ya sea en la política o en los negocios. Ahora controla los Ferrocarriles de la Generalitat mientras su señora controlará el tráfico portuario, todos bajo la batuta de los hermanos Puig Godés.

Por si quedan dudas, Felip Puig es ahora el conseller responsable también de la policía y el aparato judicial catalán. Con todas las cartas en la mano, CiU espera recuperar la inmunidad del pujolismo en los tribunales, y con la bendición del rey y el dios del Vaticano, por supuesto.